Skate pro

Per molts anys!

Assengers. ‘Las zapatillas que te harán correr’

El Marc, com a treball de classe, ha fet un anunci d’unes sabatilles de córrer. El contingut ja el tenia escrit a mà –corretgit en alguna cosa pel seu pare– i només ha estat qüestió de temps “passar-ho a net”, però els colors de com havien de ser els tenia ben clar al seu cap. Jo només l’he ajudat, una mica de no res, a posar cada cosa al seu lloc.

“Canción de cuna sin fin”

Ea, ea, ea,
ea, mi niño ea, 
ea, mi niño ea, ea, ea, ea, ea. 

Mi niño es muy bonito, 
mi niño es muy precioso, 
mi niño es muy bueno, 
su yaya lo quiere mucho, 
y en la feria de Garrucha 
le va a comprar un burrucho.

Tararí, tararí, que te vi, 
tararí, tararí, que te veo.
Tararí, tararí, que te vi,
tararí, tararí, tararí. 

Tararí, tararí, que te vi, 
tararí, tararí, que te veo.
Tararí, tararí, que te vi,
tararí, tararí, tararí.

Zombies vs. princeses

Dues de les pel·lícules que he vist aquest cap de setmana han estat Frozen (2013), pel·lícula de dibuixos animats de Disney en que explica la història d’un parell de germanes –princeses– en la que una té el poder de convertir en gel allò que toca, i Memòries d’un zombie adolescent (Warm bodies) (2013), pel·lícula que explica com un noi zombie s’enamora d’una noia mortal (viva) i mica en mica es va tornant més viu... Segons la meva opinió, més enllà de “per passar l’estona” cap de les dues pel·lícules té una consideració especial per la que mereixi fer-ne cap recomanació... però justament per això, “per passar l’estona”, si estaven bé...

Ahir li vaig intentar explicar com havia anat la pel·lícula de dibuixos (Frozen) a un nen de 8 anys i com “aquell que sent ploure”... Avui li he esbossat molt per sobre la de zombies (Memòries d’un zombie adolescent) i des del principi, en cada pausa que feia, no parava de dir-me “explica’m més, explica’m més”. I això que mai n’ha vist cap perquè li fan por...

El Marc fent de Son Gohan (Bola de Drac Z)

El Marc fent de Son Gohan cantant una i una altra vegada “Volant...” de Bola de Drac Z.

El primer e-mail (Marc, 6 anys)

Posem-nos en situació:

Arribem del cole a casa. Li ensenyo una foto publicada a Picasa que vaig fer l’altre dia jugant a basket on apareix amb la pilota enganxada a la cara i aixafant-li el nas. Un cop vista, com té el navegador obert (Safari), ja sap on realitzar les búsquedes de Google i comença a teclejar “dibujos de pokemon”. Surt el llistat de resultats i m’ensenya els dibuixos que apareixen en primer lloc de Google Images indicant-me quins Pokémon té i quin no, però a partir d’aquí no sap on anar. Jo observo que en el cinquè lloc hi ha un enllaç visitat amb anterioritat. Hi faig clic i el porta al web vídeos de Pokémon. Veiem conjuntament 3 episodis de Pokémon que comentem de principi a final.

Acabats els episodis, pel seu compte, comença a buscar “cartas de pokemon”. Un dels primers resultats és una pàgina de Taringa que mostra pràcticament totes les cartes disponibles de Pokémon. I a partir d'aquí, pel seu compte, comença a rumiar què ha de fer per imprimir les cartes que li falten... sense que ningú li hagi dit res. Però en aquell moment es dóna compte que la impressora que tenien fins ara, ja no la tenen.

Al vespre em truca per telèfon súper-excitat per veure si li puc imprimir unes cartes concretes. Com em comença a nomenar noms impronunciables de Pokémon i sé que no recordaré, li dic que n’esculli 10 i li digui a la seva mare que me les envïi per correu electrònic.

Al cap d’una estona rebo un correu... que ha escrit ell personalment: el seu primer-email!



ACTUALITZACIÓ: Gran decepció quan ha vist les cartes impresses... :(  Esperava veure les cartes amb el mateix material que les cartes originals i, sobretot, amb el dors que tenen les cartes impreses. Sort que en la cara li he vist la decepció al moment, perquè si no, en aquell precís moment s’hagués posat a plorar desconsoladament i encara estaria avui recordar-se’n... li he hagut d’explicar que allò eren impressions, que no eren les cartes originals... Sembla ser que ho ha entés.

Al cap d’una estona ha començat a tenir un mal de panxa i de cap importants: els nervis des del dia anterior. També se li ha passat... ;-)

Moby Dick (2010)

[6]

Inconcebible…

A IMDb la sobrevaloren!



IMDb (2,4):
“Una adaptació moderna de la novel·la clàssica en la que el capità d’un submarí d’alta tecnologia i la seva recerca obsessiva de destruir l’enorme balena prehistòrica que el va mutilar”





Títol original de l’entrada:

La pitjor pel·lícula de la història: Moby Dick 2010

El Marc va a la Classe de les Orques a P5. És el nom que van escollir entre tots, a principi de curs, donar-li a la classe. Durant tot el curs li han estat ensenyant tantes coses de les orques que fins i tot jo n'hi ha moltes que desconeixia. Mira si coneix bé les orques que un dia, mentre miràvem dibuixos animats per la tele, sortien uns dolents que segrestaven la filla d'una orca per poder capturar la mare; la mare envestia els dolents i els atacava; i el Marc, quan em preguntava qui era aquella orca i li responia que era la mare, em deia que no, que aquella orca era un mascle perquè tenia l'aleta dorsal d'orca mascle...

El cas és que en una de les nostres "sessions de psicoanálisi" que habitualment se celebren quan ha d'anar fer de ventre i em reclama per parlar (les anomeno així perquè és en aquest moment quan comença a xerrar pels quatre costats i habitualment de temes de gran trascendència, del tipus "en una lluita entre Hulk Aplasta i tots els Gormitis junts, qui guanyaria?") va sorgir el tema de les balenes, que l'apasiona i en té grans coneixements... Jo vaig explicar-li per sobre el mite, narrat en la novel·la de Herman Melville, de Moby Dick.

Quan vaig acabar d'explicar-li les línies argumentals de la història, no va poder esperar-se més a anar a veure Moby Dick a l'ordinador (buscar una cosa a internet, per ell és buscar-la "dins l'ordinador")... i ja ens veus a YouTube buscant Moby Dick. La veritat és que jo recordava la primera (?) pel·lícula de 1956 on el capità Ahab era interpretat per Gregory Peck. Recordo també amb especial emoció el personatge que portava tota la cara tatuada. Imagino que n'hi han hagut moltíssimes, però curiosament n'hi han tres ben "posicionades" almenys als cercadors:

• Moby Dick (1956) (aquí traduïda per Moby Dick, la ballena blanca)
• Moby Dick (1998) (estigmatitzada com mini-sèrie per TV amb Patrick Stewart –el capità Jean-Luc Pickard d'Star Trek, la segona sèrie i algunes pel·lícules de la saga– fent de capità Ahab i amb la col·laboració d'un ja més que veterà Gregory Peck interpretant del pare Mapple)
• i 2010: Moby Dick (2010) (de la que ara parlaré...)

Així doncs volia baixar-me les pel·lícules perquè no era qüestió de veure-les per YouTube. A més, a ell l'interessava sobretot saber com era la balena. I baix poder localitzar la versió de 1998 i la de 2010. La veritat és que el pòster de la de 2010 semblava molt interessant. Així que abans d'ahir al vespre me la vaig veure... i me la vaig veure sencera. Era tant, però tant dolenta, que no vaig poder fer altra cosa que empassar-me-la fins al final.

Només per sobre diré que l'argument és el de la novel·la, però adaptada als temps moderns amb submarins nuclears i armes atòmiques... és que ja amb això hauria d'estar-ne escarmentat perquè ja m'avisaven de què anava... Anotaré aquí algunes barbaritats que he observat:

• La balena va canviant de tamany en el transcurs de la pel·lícula. Ara fa 50 metres de llargada i ara en fa més de 200...
• La balena surt totalment de l'aigua i s'arrastra sobre el gel. Després torna a l'aigua.
• Té la capacitat de, en un moment donat, mantenir-se surant damunt de l'aigua el 100% del cos, sense tenir cap part dintre de l'aigua.
• És capaç d'amagar-se sota la sorra, com un cranc, en una platja on no hi ha fondària i que els protagonistes caminin sobre ella... una balena de 200 m... sense que se'n donin compte.
• En la mateixa platja sense fondària, agafa embranzida des del fons del mar en vertical per prendre velocitat i envestir una zodiac.
• La balena escala literalment una muntanya (un volcà segurament) per una banda i quan està dalt de la muntanya (posem que "només" tingui 500 m. d'alçada la muntanya) es llença a l'aigua... (he llegit a YouTube que és la "balena voladora"; "moby dock la ballena voladora (fail de la pelicula moby dick)", diuen literalment)
• BONUS: a la protagonista, única supervivent juntament amb Moby Dick, sobreviu a una explosió nuclear, amb fong i tot, de l'illa on estava perquè "corria molt i li va donar temps d'allunyar-se"...

Un recull d'imatges:






El més fotut de tot és que no es pot qualificar ni tan sols d'una pel·lícula de sèrie B, perquè si fos així encara tindria el seu encant... Fins i tot les pel·lícules japoneses de monstres, amb poc pressupost, tenen una mica de coherència... Les pel·lícules de sèrie B, si estan fetes amb una mica de gràcia o enginy, finalment esdevenen pel·lícules de culte. Però això no té nom. És que, llegint els títols de crèdit, hi ha tanta, però tanta gent darrera, que se'm fa estrany com es pot haver comercialitzat una pel·lícula d'aquestes. O sigui que no es tracta d'una pel·lícula de poc pressupost, es tracta d'una aberració amb manca d'un mínim de coherència i sentit comú.

Per cert, es pot veure a YouTube, en mala qualitat, però es veu...: http://www.youtube.com/watch?v=ds5LaKwiW-Y

La vida i la mort... i els robots

- Iaiu.
- Què?
- Els nens de la meva classe diuen que quan et fas vell et mores... i jo els he dit que quan siguem grans serem robots...
- I no s'ho han cregut?
- No.
- Doncs és veritat. Una persona que ara és gran, quan sigui molt vella es morirà. Però quan vosaltres sigueu vellets sereu mig robots i viureu 100 anys més.
- ???
- L'altre dia vaig veure per la televisió una persona que quan era nen va estar molt malalt i li van haver de tallar la cama. I ara porta una cama robot. També hi ha gent que se'ls ha espatllat el cor i en porten un robòtic. No són doncs ja mig robots?

M'agrada el Nadal

... i 100!

Conversa prèvia:
- Marc: Jo sé comptar fins a 20...
- Iaiu: I fins a 100 no? 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90 i 100!
- Marc: 100 no existeix!
- Iaiu: Ah, no? Mira: 1, 2, 3, 4... 97, 98, 99 i 100!
- Marc: ...
- Iaiu: Prova tu de fer-ho... a veure si saps o no comptar fins a 100!
- Marc: (veure vídeo)

Barça

"¡Barça, arriba, ganando la Liga!... ¡Madrid, abajo, comiendo escarabajos!..."

[Cantant-ho mentre corríem en una cursa 'a veure qui guanya' per la rambla de Sant Jordi. 13/05/10]

Iaiu, truca'm

Si no funciona el reproductor, descarregar l'arxiu: http://www.ricardvilanova.com/blogger/marc/iaiutrucam.mp3

Com NO fer fotos de Carnaval

Aquesta és una manera d'explicar com NO fer fotos de Carnaval i de qualsevol altra activitat en la que hi participin nens... ;-)

Teatre de titelles

10 dies de feina amb una mitjana de 3-4 hores diàries per fer això.

Ahir al vespre li vaig regalar i li va agradar molt... potser més als pares i resta de la família perquè poden entendre la feina feta que hi ha al darrera... ;-)

Almenys els esbossos i el resultat final s'assemblen, no?

Empanao'

¿Tú? ¿tú? ¿a mi? ¡Tu paaadre!

Pneumònia

Davant aquesta imatge no tinc paraules perquè senzillament em cau l'ànima al terra...

El Marc a Google Street View

Fa un parell de dies em vaig enterar que quasi tota Espanya estava fotografiada a Google Street View. Animat per aquesta innata curiositat que tinc, vaig mirar què es mostrava...

Resulta que Vilanova no pertany a Espanya perquè no està fotografiada. Sí ho estan en canvi Vilafranca del Penedès i Sitges... és ben curiós. Bé, Vilanova té alguns carrers fotografiats, els 4 principals: el passeig Marítim, la ronda Europa, la ronda Ibèrica, la C31 i la C32. O sigui les principals vies d'accès. Ah! sí... i també hi han fotografiats, no sé encara ben bé perquè, quatre carrers concrets del fondo de Sumella... això fa pudor a especulació.

Cal dir que totes les cares estan desenfocades i les matrícules dels cotxes també. Però si tu coneixes una persona i en aquell moment passava per allà, per molt desenfocada que estigui, se la coneix. El cas és que m'he dedicat a veure si veia qui sortia. I en el cole de Marc, l'Ítaca, és la ronda Ibèrica però en el sentit que va a Vilanova, surt el Marc al pati de l'escola durant el casal d'estiu!!! Curiosament si agafem la ronda Ibèrica en sentit Tenis no hi surt. Devia ser el moment abans o el moment després de sortir a aquest pati... ;-)

L'enllaç de Google Maps és: maps.google.es. Només us hi heu d'acostar ben a prop. Llavors s'activa el Google Street View. Llavors mirar en direcció a l'escola i el veureu. Així.

Feedback

Ahir vaig estar explicant el conte d'"El llop i les set cabretes" a l'escola del Marc. Un avi d'algun alumne de la classe dels conills de P3 de l'escola ITACA (CEIP) havia d'explicar un conte a tota la classe. Ja vaig explicar ahir com va anar...

Doncs avui mateix, m'han fet arribar un agraïment en forma de recull de dibuixos de tots els nens de la classe, de com havien vist el conte. A la portada una foto meva explicant el conte i una altra foto dels nens escoltant atentament.

A més també m'han regalat un punt de llibre personalitzat. En una cara una il·lustració d'una mà verda que agafa una rosa que deixa veure, alhora, la seva cua... verda també... ;-) I en l'altra cara un "Moltes gràcies" amb el logotip de l'escola Itaca CEIP i un altre cop dues fotos més: una també meva explicant el conte i una altra dels nens.

La veritat és que m'ha fet molta, però molta il·lusió...

El Marc ha dibuixat això. Com podeu observar ha dibuixat el sol, el llop i dues cabretes... Molt bé comparant amb la majoria, on es pot trobar de tot... i es pot endevinar també, qui té problemes a casa i qui no... ;-) Sembla mentida que se'n pugui treure tantes conclusions de quatre garabatos... però és ben cert.

Avui encara recordaven el nerviós que vaig arribar a estar. Però l'any que bé estaré millor... ;-)