En un ramat hi han 125 ovelles i 5 gossos; quina és l’edat del pastor?

Un experiment de raonament amb un problema de matemàtiques m’ha donat per pensar coses molt diferentes: com l’han intentat solucionar i la gràcia que fa veure quan els altres s’equivoquen.

El problema és “en un ramat hi han 125 ovelles i 5 gossos; quina és l’edat del pastor?”

Abans de res, pels ansiosos com jo mateix per conèixer la resposta, el problema no té solució o, millor dit, la resposta correcta seria “la pregunta no té sentit” o “falten dades per respondre”.

L’experiment consistia en fer la pregunta a 32 alumnes que cursen un equivalent a un 2n d’ESO i observar com raonaven i calculaven la resposta. La curiositat de l’experiment és que només la quarta part han sabut donar una resposta correcta (8 de 32).

De tot plegat, el que pot fer més gràcia és enriure-se’n de com alguns alumnes intenten contestar la pregunta utilitzant els coneixements que, fins el moment, tenen a la seva disposició –sumes, restes, multiplicació, divisió, arrel quadrada…–, sense abans preguntar-se si allò té algun sentit o la manera de planificar una solució. Però en cap cas sembla que ningú es posi en la pell d’un nen/jove de 12 anys, en la que saps el que t’han enseyat –per obligació– i rarament ensenyen a qüestionar-se el perquè de les coses; on es dona per suposat que si un adult fa una pregunta de matemàtiques en una escola és perquè aquella pregunta té una resposta. El context diu que no es tracta d’un joc d’enginy: es tracta de donar la resposta correcta i si es fa la pregunta és perquè hi ha una resposta correcta amb un número determinat.

Doncs sí. Sobta que només la quarta part tingui els peus a terra i utilitzi la lògica més bàsica per intentar entendre què s’està preguntant i qüestionar-li a un adult que allò que està preguntant no té sentit, però també sobta que s’espera que tinguin sentit crític quan el que s’ensenya és a “obeir”. Ho volem tot…

[Llegit a Microsiervos]