Pastanagues pel cul, jazz, còmics, art brut i malaltia mental

Aquest matí, mentre anava escoltant la ràdio –iCat–, en el programa Els experts, s’ha produït un moment de ‘tempesta perfecta’ en la que s’han encadenat una sèrie de successos que, percebuts sense context, podrien semblar totalment surrealistes.

El primer moment ha estat quan el locutor, de manera molt natural, ha llegit el comentari d’un oient, després de llançar el tema de “quines són les joguines sexuals que feu servir”, en la que explicava les meravelles d’utilitzar una pastanaga convenientment lubricada, per experimentar amb el plaer anal orientat a persones amb pròstata, és a dir, homes, específicament heterosexuals, perquè se suposa que són els que encara no ho han provat, per allò del “quan ho proves, ja no pots deixar-ho mai més”.

La qüestió és que, sense saber massa bé com ha passat, ha estat acabar de parlar de l’anus i han presentat un tema de jazz de Charles Mingus amb una potència que fins el moment no havia sentit mai, no sé massa ben bé si era perquè el tema és així de bo en fred o perquè encara estaven ressonant al meu cap les imatges de la pastanaga pel cul que acabava de relatar. El cas és que el que sonava era el saxo baríton de Ronnie Cuber en una introducció de Moaning’ de la Mingus Big Band amb un swing tant potent que m’ha deixat descol·locat.

I mentre anava assimilant la pastanaga i la força del swing, es posen a parlar de còmics amb l’Oriol Malet, que estava presentant l’últim àlbum que tracta sobre l’art brut –Un món d’art brut (2021), Ed. Comanegra – i el que va significar la malaltia mental per aquest estil tan peculiar.

En definitiva, m’ha esclatat el cap!