Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Hiroshi Nagahama
Guió: Aki Itami, Shūzō Oshimi (manga)
Actors: Yôko Hikasa, Mariya Ise, Patrick Mölleken
[ Animació, drama psicològic, thriller, coming-of-age ] 12 capítols de 23 min
Sinopsi
IMDb (7,6):
“Takao adora la bellesa de classe, Nanako, des de fa temps. Quan està sol a l'aula un dia després de l'escola, nota la seva bossa de roba de gimnàstica a terra. No es pot resistir a recollir-la. Té previst tornar-la, però l'endemà, totes les noies fan costat amb la Nanako perquè un pervertit li ha robat la roba de gimnàs. Pitjor que això, la seva companya de classe Sawa li fa saber en silenci que el va veure agafar la roba i li dirà a la Nanako si no fa un contracte amb ella perquè faci el que ella li demani i llavors comença la seva estranya relació.”
Crítica
‘Kasuga-kun… hentai!’
[ NOTA ]: La primera intenció era parlar de l’anime però veig que he dedicat més temps a fer un resum del manga que no pas de la sèrie. En qualsevol cas, com això només ho llegeixo jo, ja em va bé… ;-)
En el context de la vida d’un estudiant de secundària*, que pensa que tota la resta de companys no saben tot allò que es perden pel fet de no haver llegit, com ell, llibres de grans autors com Baudelaire (el llibre que està llegint és Les flors del mal, un recopilatori de poemes), es va apartant de la resta amb aquesta actitud diferenciadora de superioritat intel·lectual, la història relatada al manga es divideix en diferents parts segons els incidents importants que s’esdeven. Mentrestant i malgrat tot, intenta encaixar entre els companys de classe per no semblar una bestiola rara, per la qual cosa vol fer content tothom seguint-los el corrent.
1. - El primer incident és el fet de que Takao (Kasuga) agafa impulsivament la roba suada de fer esport de la Saeki (l’estudiant amb notes de 10) que ha caigut al terra des del casell, se l’amaga i Nakamura (l’estudiant amb notes de 0), que ho ha vist tot, li fa xantatge acollint-lo com conillet d’índies, en la seva particular búsqueda per sortir-se’n de l’alineació mental que provoca viure en un poble petit, a canvi de no dir res. Una de les excentricitats que li demana és vestir-se amb la roba ‘robada’ de la aeki per sota de la roba normal en la primera cita que té amb ella.
2. - El segon incident remarcable és el dia en què Takao i Nakamura empastifen la classe, primer relatant la confessió en guix a la pissarra i, finalment, tirant totes les taules i cadires i pintant parets i terra amb tinta, amb la forma de la flor amb ull de la portada del llibre que llegeix Takao i que també ha regalat a la Saeki en la seva cita. Associat a aquest incident, però en un punt i a part, és la fugida més enllà de les muntanyes després que la Saeki insisteix en saber què ha passat, sabent-ne l’autor dels fets, i la trobada de tots tres sota la pluja enmig de la carretera.
3. - El tercer incident és el robatori de les calces de totes les noies de la classe, excepte la Saeki, aprofitant un dia de piscina, i la construcció de la cabana –l’època més creativa i feliç, potser?, on es decideix què han de fer–, cosa que provoca més reaccions per part de la Saeki i finalment l’incendi de la cabana.
4. - I finalment el quart incident és l’intent d’immolació del Takao i la Nakamura en el festival d’estiu.
En els tres primers volums (1, 2 i 3) es presenten els personatges. En els següents tres (4, 5 i 6), els personatges arriben a la seva màxima expressió amb un gran clímax al final del volum 6 (en realitat, principi del 7). Els següents tres (7, 8 i 9) hi ha una calma tensa, però passats uns anys de l’incident clímax on els personatges evolucionen i n’apareixen de nous. I finalment els dos últims (10 i 11) tanca línies argumentals obertes i ho fa acabar bé, sense drames.
El gruix de la història, els primers sis volums, és on passen els quatre incidents importants. A partir d’aquí, ja tot són reconstruccions de la vida de tots els protagonistes passats uns anys, no per això menys important, i com afronten la nova vida aquests tres personatges principals (i un quart personatge, que també hi té un paper important).
L’anime només arriba fins el que seria el volum 4, capítol 20, tot i que en l’últim capítol hi ha algun avanç del que passarà després i només tracta els dos primers ‘incidents’ importants. Arriba fins que en Takao entra a l’habitació de la Nakamura i llegeix anotacions personals i acaba sabent, finalment, què i com pensa Nakamura. En aquest punt hi ha un flashback enrera de tot el viscut fins aquell moment i, tot seguit, un flashforward endavant d’una planificada segona temporada –que no ha arribat mai– que arribava fins el quart incident important.
[ Ara que hi penso, en el moment d’emetre aquesta sèrie, el manga encara estava en publicació, o sigui que, possiblement sí sabien del moment clímax, però no de la resolució final. ]
La sèrie està feta amb animació rotoscòpica, amb més o menys encert, i és pràcticament igual que el manga.
Sembla ser que no hi va haver segona temporada, tot i estar pràcticament acabada, perquè el tema d’animació rotoscòpica no va agradar als fans. Suposo que més que la tècnica és la manera en que ens l’han encolomat… si hagués estat ben feta, no hauria estat problema. Sí hi ha un live action que intentaré buscar i, naturalment, destripar opinant.
Coses que no m’han agradat:
• No puc dir que l’animació rotoscòpica m’hagi agradat, especialment perquè els personatges dibuixats, inventats i imaginats pel lector es perden completament per actors reals amb faccions totalment diferentes; reals, però res a veure amb el manga. Els personatges principals perden tot el sex appeal… a mi m’agraden més els del manga.
• Més que animació, m’he mirat la sèrie com un live action.
• (*) Si és secundària, els actors són massa grans… preparatòria encara colaria, però amb actors reals se’m fa difícil.
• De la sèrie tampoc m’agrada les imatges totalment fixes quan no passa res, com tampoc m’agrada que només apareixen els personatges principals donant una sensació de poble abandonat.
• Ritme massa lent que, ajudat d’aquests defectes d’animació aturada quan no passa res –quan pensen, per exemple– la fa bastant insufrible.
• L’anime és bastant fidel al manga, però li falta un bon tros al final… més de la meitat de la història (el manga estava en publicació encara en el moment de l’emisió de la sèrie). Esperaven una segona temporada per acabar-lo? Possiblement…
Coses que m’han agradat:
• El tema d’ending, una puta flipada! M’encanta! Fins i tot fa por quan, uns segons abans que acabi el capítol, ja comença a sonar… Diria jo que és un dels poemes del recopilatori de Baudelaire que dona nom a la sèrie
• En la sèrie hi han grans encerts, com l’anar deixant anar la “dolenteria” mesuradament, sense alts ni baixos, i l’anar explicant millor el simbolisme de Baudelaire. Com a mínim la sèrie s’expliquen els sentiments que té el protagonista relacionats amb el llibre que està llegint.
• També m’ha agradat la interpretació, pel que fa a veus dels personatges. Dona més matisos que el manga t’has d’imaginar.
• A la sèrie, el poble es percep més gran… és més realista, doncs al manga sempre apareix molt desdibuixat de fons i mai agafes la perspectiva del tamany real.
• M’ha agradat l’estranya sensació d’haver aconseguit entendre la història en la seva globalitat entre el manga i la sèrie: el manga li falten coses i a la sèrie també, però entre els dos junts hi ha alguna cosa bona. És un excel·lent relat!
Resum (amb espòilers)
1. Kasuga és un nerd literari que va a l'escola secundària en un poble petit. Idolatra en Baudelaire i està enamorat de la seva bella i brillant companya de classe Saeki. A la seva classe també hi ha un paria pel-rojo anomenat Nakamura. Un dia després de classe, torna a l'aula per un llibre que ha oblidat, només per trobar la roba esportiva de la Saeki a terra.
2. Kasuga roba la roba de la Saeki. L'endemà la seva consciència culpable el fa sentir incòmode a classe. Quan va amb la seva bicicleta, es troba amb Nakamura que li diu que el va veure robar la roba. L'endemà, es troba amb ell a la biblioteca i el fa xantatge perquè segueixi les seves ordres. Ella l'empeny al pit de Saeki i li demana que escrigui un assaig sobre l'experiència.
3. En Kasuga coneix a Nakamura després de l'escola a la biblioteca. No va escriure l'assaig que Nakamura va demanar. Com a forma de venjança, el despulla i l'obliga a portar la roba de Saeki. L'endemà algú roba diners en un armari. Nakamura és acusat. Com que estava amb ella, Kasuga la defensa. Com a conseqüència, la classe creu que està enamorat de Nakamura.
4. Després de l'escola, en Kasuga es troba amb Saeki. Ella revela que creu que la manera com va defensar a Nakamura va ser bastant genial. Un altre dia, Kasuga porta caixes per a Saeki. Li demana una cita a una llibreria. Nakamura els veu i més tard obliga a en Kasuga a portar la roba d'en Saeki sota la seva per a la cita.
5. La data va bé. Nakamura, que els seguia, demana a la Kasuga que besin a la Saeki. Es nega, demanant a Saeki que tingui una relació. Quan ella accepta, Nakamura el dotexa a l'aigua, revelant la roba que hi ha a sota. Ell fuig abans que Saeki se n'adoni. Nakamura promet que deixarà d'interferir.
6. La classe s'assabenta de la relació de Saeki i Kasuga. Nakamura es fa amic de Saeki. A la biblioteca, Nakamura li diu a Kasuga que el que realment vol en Saeki és tenir sexe amb ell. Saeki l'escolta i no apareix l'endemà. Kinoshita demana a Kasuga que lliuri fulletons a Saeki. Va i és burlat per Nakamura a la porta.
7. La Saeki creu que en Kasuga podria estar amb Nakamura, però quan li pregunta si amaga alguna cosa, Kasuga nega, i decideix confiar en ell. En Kasuga li suplica a Nakamura que li digui la veritat a Saeki, ja que no pot. Nakamura li demana que es trobi amb ella davant de l'escola a mitjanit. Ella el convenç d'escriure les seves obres a la pissarra de l'aula i després procedeixen a vandalitzar àmpliament l'habitació.
8. Nakamura i Kasuga caminen lentament cap a casa, de la mà. L'endemà, tota la classe està revolta. La tinta cobria el nom de Kasuga. Saeki està devastada, la seva roba al centre de la destrucció. Tota l'escola s'informa. Kasuga vomita. Saeki s'enfronta a Kasuga, havent notat que el dibuix a terra era el mateix que al seu llibre preferit. Ell trenca amb ella.
9. Saeki es nega a trencar. L'endemà, Kasuga està absent. La Saeki li pregunta a la Nakamura quina és la seva relació amb Kasuga. Ella diu que està contractada per revelar la seva desviació. Saeki argumenta que no és un desviat. Ella va a la casa de Kasuga i li fa un cas per la finestra. La seva mare troba la seva roba tacada i ell fuig. Saeki veu que la seva mare el busca.
10. En Kasuga puja a les muntanyes amb Nakamura a la seva bicicleta. S'aturen per la pluja. Saeki va a buscar en Kasuga i els troba. Nakamura el torna a despullar. Quan li demanen que escolliu entre els dos, es manté en el seu terme mitjà i els molesta a tots dos. Un cotxe de policia apareix per culpa dels pares de Saeki i els porta a tots a casa.
11. Un mes després és estiu. Els tres s'han ignorat. Per iniciativa de Kinoshita, Saeki i Kasuga parlen, només per trencar. Kasuga és una closca del seu antic jo. La seva mare està molesta. Ell sap que Saeki anirà bé sense ell, però fins i tot en els seus somnis, no pot deixar de pensar en Nakamura.
12. Kasuga escriu un assaig a Nakamura. Kinoshita pregunta als amics de Kasuga què li passa. Kasuga intenta donar el seu assaig a Nakamura, però ella no li fa cas, així que ell comença a llegir-li-la. Ella fuig. Va a casa de Nakamura per lliurar l'assaig. A la porta, és convidat pel seu pare, que diu que la Kasuga és la seva primera amiga.
13. Kasuga entra a l'habitació de Nakamura. Ell troba el seu diari i el comença a llegir. Recorda el que havia passat. Nakamura torna, agafa el diari i fuig. Ell la segueix i l'atrapa. A la pantalla es reprodueix un muntatge ràpid d'esdeveniments futurs del manga, inclòs l'amagatall, la violació de Kasuga i el dia del festival. De tornada al present, Kasuga li demana a Nakamura que faci un contracte amb ell: faran el que puguin per marxar definitivament algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada