Bloc personal,

dimecres, 29 de desembre del 2021

Lady Snowblood, Vol. 1 (1972) (Rencor Infernal)

[242]

Valoració



Fitxa tècnica

Kazuo Koike (guió)
Kazuo Kamimura (dibuix i tinta)
(Shurayuki-hime - Lady Snowblood)

[ Manga, seinen, ] (ed. 2006)
Planeta deAgostini, biblioteca Pachinco

9 capítols (1-9 (1a part)) - 502 pàgines - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“La set de venjança d'Osayo, una dona que ho va perdre tot a mans de quatre indesitjables, la porta a quedar-se embarassada a la presó on ha d'acabar els seus dies perquè la seva filla la pugui venjar. La dona mor al part, però la seva filla Yuki es converteix en la millor assassina del Japó, Lady Snowblood; al seu cor anida el desig de venjança de la seva mare, i Yuki farà el que sigui perquè l'ànima d'Osayo descansi en pau. Un nou treball de Kazuo Koike, autor de «El lobo solitario» i «Asa el ejecutor», un màniga ambientat a l'època Meiji en què Quentin Tarantino es va basar per a «Kill Bill».”

Crítica

Kill Bill… per qui no sàpiga de què va…

Amb una forta càrrega eròtica per l’època en què va ser concebuda. Totalment impensable en aquest país de pandereta.

He arribat a aquest manga després de llegir El club del divorcio, obra immediatament posterior a la que ens ocupa, i després de llegir-ne alguna referència, però, la veritat, no sabia què em trobaria.

En aquest primer volum ens expliquen els “poders” que té la notra superheroïna, així com els motius i el perquè es dedica al que es dedica: a matar sota encàrrec. I també, cap al final, ens explica el fil conductor real de la venjança per la violació de la seva mare i assassinat de la seva família.

M’he trobat amb un personatge pràcticament clavat a la Yûko del Club del Divorcio i un estil tant naif i aparentment maldestre com només ho sap fer Kamimura. Aquí, l’avantatge és que, pel guió, hi ha un especialista i cadascú va a allò que sap fer millor.

He tingut la sensació, per moments, d’estar llegint un fulletó de l’oest en el sentit de subproducte, d’una cosa infravalorada –cosa que, per altra banda, no recordo haver fet mai–, però que ara m’ha agradat. I molt!

A més, m’ha encantat aquest format petitó en què, malgrat la gran quantitat de pàgines per volum (+ 500), les pàgines han volat. Ha estat una lectura molt fluïda. En comparació, considero que, per exemple, Tekkon Kinkret (1994), és infinitament millor, però la lectura em va costar molt i se’m va fer feixuga. Potser també hi té a veure que, havent vist la pel·lícula, ja sabia de què anava, però això no hauria de ser un demèrit per Lady Snowblood.

Resum (amb espòilers)

Lady Snowblood (japonès: 修羅雪姫, Hepburn: Shurayuki-hime) és una sèrie de manga japonesa escrita per Kazuo Koike i il·lustrada per Kazuo Kamimura. Va ser serialitzada a la revista Weekly Playboy de Shueisha des del febrer de 1972 fins al març de 1973. La sèrie gira al voltant del personatge principal, una assassina que busca venjança contra els bandits que van violar la seva mare i van assassinar tant el seu pare com el seu germà gran, sovint utilitzant el seu sexe. apel·la per distreure els seus enemics.

Yuki, Lady Snowblood, ha de venjar, matant-los, els que van assassinar la seva família i violar la seva mare. Tokuichi Shoei va ser apunyalat per la mare de Yuki, per la qual cosa va ser enviada a la presó i allà va tenir una filla perquè aquesta exigís la retribució dels altres tres autors. Okono Kitahama va ser descoberta per Yuki per perdre tots els seus béns i va ser acusada d'assassina. En Gishiro Tsukamoto va descobrir el pla de Yuki i va utilitzar la Miyanara com a esquer, però va ser assassinat per la Yuki. Hanzo Takemura li demana perdó, però encara és assassinat per Yuki per una retribució honorable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada