49 dies després

“Bé està el que bé acaba”, diuen. Doncs sí. Però ha estat un final in extremis. Un part molt dolorós. Inacabable. Amb incertesa constant. Depenent de l’arbritarietat dels altres. Però això sí, quan ha calgut ser proactiu, allà hi era.

I mentrestant, 49 dies als llimbs, en terra de ningú, ni aquí ni allà. Havien de ser 15 dies a tot estirar i han estat uns llarguíssims 49 dies. Patint. Sempre patint. És el que toca per ser una ànima patidora.

Havent fet net, ara toca començar des del principi. “Poc a poc i bona lletra”, diuen també…