Original vs. restaurada (remasteritzada i digitalitzada)

Estava pensant en la gent que deia que els llibres són millors que les pel·lícules, perquè en els llibres pots imaginar-te les coses i en les pel·lícules t’ho donen tot “mastegat”. D’aquesta manera no hi ha lloc per la imaginació. I seguint aquest raonament estava comparant què passava abans quan vèiem una pel·lícula antiga en la seva enèssima còpia pel cinema de torn, tota ratllada, amb talls i salts continus, i què passa ara quan la veiem tota remasteritzada, digitalitzada i amb recuperació de fragments perduts…

Hi han pel·lícules que tenen 100 anys i convenientment restaurades tenen una qualitat increïble, mostrant detalls que mai haguéssim pensat que existien. I és llavors quan torno a la comparació amb els llibres: quan vèiem la pel·lícula original, pel fet que mai era original –simplement estava danyada– i justament perquè es veia borrosa, tremolosa, amb ratlles, etc. ens donava lloc a imaginar moltes coses que aquesta còpia danyada no ens mostrava; però ara que podem apreciar tant de detall, potser perdem l’atenció en aquest detall i no tenim tant de marge de divagació…

A veure si al final passarà que en les pel·lícules originals ens estaven senyalant la lluna i ara ens estem mirant tots els detalls del dit com uns babaus! (En fi… paranoies meves…) ;-)

I ja de pas volia il·lustrar el comentari amb unes imatges molt interessants que he trobat del rodatge de Metropolis (1927) que canvien una mica el “concepte” que en tenim del moment en que es va rodar.