Viridiana (1961)

[1346]

(cinema espanyol) [61]

Valoració

Fitxa tècnica

• Palma d’Or (Festival de Cannes, 1961) (ex aequo)

Direcció: Luis Buñuel
Guió: Luis Buñuel, Julio Alejandro (novel·la: Benito Pérez Galdós)
Música: Gustavo Pittaluga
Coproducció hispanomexicana: Unión Industrial Cinematográfica (UNINCI), Films 59
Distribució: Kingsley-International Pictures (Estats Units)
Actors: Silvia Pinal, Fernando Rey, Francisco Rabal
Estrena: 17/05/1961 (Cannes), 10/10/1963 (Mèxic), 09/04/1977 (Barcelona), 02/05/1977 (Madrid)
Títol original: Viridiana

[ Comèdia dramàtica, surrealime, religió ]
1 h. 31 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,0) (28K)   |   Filmaffinity (8,1) (29K):
“La Viridiana, una jove monja a punt de fer els seus vots finals, visita el seu oncle vidu a petició de la seva Mare Superiora.”

Crítica

Per molt bona que sigui, se m’ha fet bastant farragosa d’empassar, especialment la primera part…

Basada en la novel·la de Benito Pérez Galdós titulada Halma de 1895.

M’agradaria saber què té de comèdia aquesta pel·lícula…

Malgrat la censura, obligant a canviar-ne el final, finalment es va presentar al Festival de Cannes, emportant-se la Palma d’Or conjuntament amb una pel·lícula francesa (Une aussi longue absence). Una crítica italiana va fer que, definitivament, fos prohibida durant el franquisme (a Itàlia també), fins el punt de destruir-ne totes les còpies. Una se’n salvà, la que va amagar la mateixa actriu protagonista, i se la va endur a Mèxic. A Espanya no es va estrenar fins el 1977.

La primera part, on surt el Fernando Rey, se m’ha fet particularment pesada i recargolada de tan malaltissa com ha estat…

Hi han quatre parts que ben bé podrien ser quatre pel·lícules o històries ben diferents:

• La presentació de la protagonista* –la beata de la Viridiana– i la seva visita a la casa de l’oncle fetitxista i manipulador.
• El resultat de l’herència del fetitxista suïcidat amb l’aparició del fill il·legítim i la nova vida caritativa de la Viridiana.
• El Sant Sopar i la rebel·lió dels desamparats.
• La resolució al trio amoròs.

(*): En la meva opinió no hi ha una protagonista com a tal; tot plegat és un cant coral de crítica social i el personatge principal mai agafa prou protagonisme ni té suficient carisma perquè així en sigui considerat.

Per cert, el final originalment proposat, abans que la censura el canviés, parla d’un trio (sexual, només insinuat) entre el Jorge, la Ramona i la Viridiana.

Jo he vist la versió en què tots tres acaben jugant al tute de cartes, però no sé si és la versió final o una de les censurades.

L’aplicació de la llum i el balanç de grissos, impecable! No m’han agradat alguna escena forçada com la del gat “caçant” un ratolí…

“Don Jaime, un gentilhome espanyol d’avançada edat, viu retirat i solitari a la seva hisenda des de la mort de la seva dona, ocorreguda el mateix dia del casament. Un dia rep la visita de la seva neboda Viridiana, novícia en un convent, que té una gran semblança amb la seva dona. Basada lliurement a la novel·la Halma, de Benito Pérez Galdós.”

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1960

• El verdugo (1963)   |   (8,2) (FilmAffinity)
• Plácido (1961)   |   (8,1) (FilmAffinity)
• Viridiana (1961)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• El extraño viaje (1964)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El mundo sigue (1965)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• El cochecito (1960)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Campanadas a medianoche (1965) (Falstaff)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Fuego en Castilla (1960) (Tactilvisión del páramo del espanto)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• La caza (1966)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• La tía Tula (1964)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Atraco a las tres (1966)   |   (7,4) (FilmAffinity)
• Nunca pasa nada (1963)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Margarita y el lobo (1969)   |   (7,3) (FilmAffinity) (curt)
• Tierra Madre (1968)   |   (7,2) (FilmAffinity) (doc.)
• Acariño galaico (1961)   |   (7,1) (FilmAffinity) (doc./curt)
• La piel quemada (1967)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Nueve cartas a Berta (1966)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Paseo por los letreros de Madrid (1968)   |   (7,0) (FilmAffinity) (doc./curt)

Resum (amb espòilers)

La novícia Viridiana, a punt de prendre els hàbits, és induïda per la mare superiora a deixar un temps el convent per visitar el seu oncle el senyor Jaime, que li ha pagat els estudis i ara li demana que el visiti.

Durant la seva estada, don Jaime recalca que la Viridiana s’assembla a la seva difunta esposa, deixant veure el seu desig de reviure a través de la seva neboda la relació que va mantenir amb aquella. Per contra, la Viridiana es manté fidel a la seva fe catòlica, resant cada nit davant una creu, els claus i una corona d’espines, abans de dormir a terra.

Una nit, mentre el senyor Jaime està provant-se les sabates i la cotilla del vestit de núvia de la seva difunta esposa, és sorprès per la Viridiana que, somnàmbula, recull cendres de la xemeneia i acaba bolcant-les sobre el llit del seu oncle. L’endemà al matí, la Viridiana diu preocupada que les cendres simbolitzen penitència i mort. Al que el seu oncle augura que la penitència serà per a la Viridiana i la mort li tocarà a ell.

Aquella mateixa nit, l’última que la Viridiana pensa passar a la casa, el senyor Jaime li demana a la neboda que es disfressi amb el vestit de núvia de la seva difunta esposa. A contracor, la Viridiana s’apiada del vidu i accedeix, però acaba penedint-se quan don Jaime li confessa, ajudat per la seva criada Ramona, que les seves veritables intencions són casar-se amb ella i fer-la la seva dona, evitant que torni al convent. Ramona veu alterada la Viridiana i intenta calmar-la donant-li a prendre un cafè on va afegir un somnífer. La jove queda adormida al llit del senyor Jaime, que intenta violar-la, però finalment es veu incapaç de fer-ho i la deixa dormir.

L’endemà al matí, el seu oncle diu falsament a la Viridiana que ja no podrà tornar al convent perquè ell l’ha posseït mentre dormia. Això allunya més encara la jove del seu oncle, i en aquell mateix instant decideix fugir de la mansió, malgrat que el senyor Jaime li confessa que no l’ha tocada. Tot i això, quan la Viridiana està a punt de prendre el tren de tornada al convent, la Guàrdia Civil el fa tornar al lloc, ja que el seu oncle s’ha suïcidat penjant-se amb la corda de Rita, la filla de la seva criada. L’endemà al matí, la mare superiora visita la Viridiana per endur-se-la al convent, però en sentir-se culpable per la mort del senyor Jaime, decideix quedar-se a la mansió.

Per purgar la seva culpa, la Viridiana comença a practicar la caritat cristiana acollint un grup de rodamóns, als quals brinda refugi i aliment a la casa. Alhora, Jordi, fill bastard de don Jaime, arriba al lloc com a hereu legítim, al costat de la seva amant Llúcia. Enamorat des del primer moment de la Viridiana, decideix respectar la iniciativa de la seva cosina, no sense reticències, prestant-li un cobert per allotjar tots els captaires. La noia fa que cada esparracat aporti el que millor sàpiga fer a la nova comunitat, animant-los fins i tot a resar l’Àngelus. Els captaires segueixen el corrent a la Viridiana per interès, malgrat que la majoria mostren actituds reprovables quan la noia no hi és. En general, tots es neguen a compartir taula amb José ‘El Leproso’, a qui El Cojo amenaça de rajar si no dorm fora del cobert. Mentrestant, el Jorge comença a modernitzar la hisenda, posant en cultiu terres ermes i introduint l’electricitat dins de l’edifici. Alhora, després de ser rebutjat per la Viridiana, aquest inicia un idil·li amb la criada Ramona, al mateix temps que el seu amant decideix abandonar-lo.

La Viridiana i el Jorge s’absenten durant un dia de la mansió per anar al notari, i s’emporten Ramona i la seva filla, ja que la nena ha d’anar al dentista. En absència dels senyors, els indigents envaeixen la casa i organitzen un copiós banquet utilitzant els aliments i el vi que hi ha al lloc. Entre la brutícia, l’alcohol, les baralles i la gresca dels presents, José ‘El Leproso’ balla vestit amb el vestit de l’esposa del senyor Jaime, alhora que els altres riuen i ballen. Fins i tot una de les dones "retrata" de broma el grup aixecant-se la faldilla en una imatge que recorda L’últim sopar. La festa acaba quan Paco i Enedina acaben retozant després d’un sofà, on dormen els seus fills. Aleshores, Amalio, amant d’Enedina, els enxampa a l’acte i, colèric, comença a trencar-ho tot amb el seu bastó, donant per conclosa una desastrosa festa que serà impossible d’amagar.

En aquell moment, els propietaris tornen amb cotxe a la mansió al mig de la nit, enxampant per sorpresa els captaires. Mentre la majoria fuig avergonyida, El Cojo i José ‘El Leproso’ planten cara al Jorge, a qui agredeixen i immobilitzen. Després d’això, El Cojo intenta abusar de la Viridiana, que no aconsegueix resistir-se. Finalment, mentre la criada Ramona i la seva filla acudeixen al poble a la recerca d’ajuda, el Jorge convenç José ‘El Leproso’ de matar El Cojo a canvi d’uns bitllets que estan guardats en un calaix. El captaire compleix el mandat i la Viridiana aconsegueix alliberar-se del seu captor a l’últim moment, just quan la Guàrdia Civil arriba al lloc. La pel·lícula acaba després de la detenció dels captaires, quan la Viridiana, desenganyada, accedeix a participar en una simbòlica partida de tute, amb el seu cosí Jorge i la criada Ramona.