Valoració
Fitxa tècnica
Antonio Altarriba (guió)
Kim (dibuix i tinta)
(Wikipedia)
[ Còmic europeu, novel·la gràfica, història costumbrista ] (ed. 2016)
Norma Editorial
Intro + 4 parts - 256 pàgines b/n - 160 x 195 mm
Sinopsi
Whakoom:
“La mare de Petra va morir a el donar a llum a la seva filla, i amb la desgràcia, el seu propi pare va intentar matar-la. Des de llavors Petra té el braç immòbil ara, en els seus últims dies de vida, el seu fill, Antonio Altarriba, descobreix que ella ho ha mantingut en secret. La percepció d'Antonio canvia radicalment i llavors, reconstrueix la història de la seva mare, dona devota i patidora, que ha estat maltractada per un país dominat per homes.
El ala rota és l'altra cara de El arte de volar (Premi Nacional de còmic 2010), dues obres que formen un díptic on els autors, Antonio Altarriba i Kim, repassen la història política espanyola de segle XX –la caiguda de la monarquia, la segona república, la guerra civil, la dictadura de Franco, l'exili, la II guerra mundial i el retorn de l'exili– a través de les vivències dels seus dos protagonistes.”
Crítica
Una obra mestra!
Continuació d’El arte de volar (2010), que no he llegit encara i veig que se’m farà difícil de llegir…
He quedat molt sorprès en positiu per aquesta gran obra, no només pel guió que em sembla sublim, sinó també pel dibuix que, tot i que a primera vista em semblava “correcte” –sabia que en Kim era autor de Martínez el facha– quan t’imbueixes en la història i comences a valorar el dibuix, m’ha semblat genial, amb un detall vinyeta rera vinyeta que no para de sorprendre de principi a final.
He arribat a aquesta obra, perquè sabia del Premi Nacional de Còmic 2010 per El arte de volar. Ara sé que l’obra premiada tracta la història novel·lada del pare del guionista i que, en les diverses entrevistes que li van fer en la presentació arrel del premi, li van preguntar per la mare i el mateix autor se’n va adonar que no en sabia res de la seva pròpia mare, per la qual cosa va decidir investigar i escriure sobre la seva mare. El arte de volar (2010) parla del pare d’Antonio Altarriba i El ala rota (2016) parla de la mare.
En biblioteca és difícil trobar la primera part, per tant no l’he llegida, tot i que la tinc pendent des de fa molt de temps, però sí hi ha la segona part o continuació –són totalment independents– que és El ala rota (2016). El títol fa referència a una anècdota en visitar la seva mare a l’hospital i veure-li els hematomes en el braç provocats per les repetides punxades dels catèters del sèrum i medicaments via intravenosa. En preguntar perquè no li van canviant els catèters de braç, li contesten que l’altre braç no el pot estirar en la seva totalitat. Sorprès, se n’adona que ni ell ho sabia, ni el seu pare en preguntar-li després, tampoc. En aquest punt va adonar-se’n que no sabia pràcticament res de la seva mare i per això comença a investigar i n’escriu la seva biografia.
Iep! Se m’oblidava comentar una cosa que no m’ha agradat gens: en cada bafarada (bocadillo) de diàleg s’ha quedat el guionet inicial, que només té sentit quan llegeixes el text seguit sense imatge. Em fa molt mal a la vista…
Tampoc m’agrada gens ni mica la tipografia que s’utilitza en els separadors de les parts, no tant per la mateixa tipografia en sí, sinó perquè té la particularitat que el número 2, tanca tant la rodona que sembla un 9… una confusió del tot innecessària.
Resum (amb espòilers)
L’obra està dividida en una introducció, que ve a ser el que acabo d’explicar, i després en quatre parts que prenen el nom dels quatre principals protagonistes (tots homes): el seu pare, el general on va fer de serventa, el seu marit i un senyor que hi havia a la residència els últims anys de la seva vida.
En nèixer la protagonista de la història, Petra –mare del guionista–, va morir la seva mare. El seu pare mig embogeix i intenta matar el bebé amb una pedra. La seva germana li arrenca la nena dels braços de la mare i en el forcejament li trenquen el braç esquerra. Estem parlant de l’any 1918 a Pozuelo de la Orden (Valladolid). Una mala soldadura li deixa el braç mig inútil, però amb prou forces per fer pràcticament de tot i, sobretot, que ningú se n’arribi a adonar com el seu marit i el seu propi fill, anys més tard. La primera part tracta la seva infantesa i joventut en els convulsos moments polítics que es vivien a Espanya: monarquia, república, cop d’estat, guerra i post-guerra.
La segona part ens explica els anys que va estar servint a casa del general de zona a Saragossa durant el franquisme recentment instaurat i veient de resquitlló tots els tripijocs dels falangistes i els pro-monàrquics dins els mateixos militars franquistes.
La tercera part tracta des de quan es casa amb el seu marit, té el seu únic fill i mica en mica va progressant. Quan perden la casa i han de malviure, el fill s’independitza, i ja de grans i sense feina, amb les manies de l’un i a l’altre, se separen.
Finalment els últims anys de vida en una residència de gent gran on un home que li falta un bull li va darrera i a ella l‘acaba il·lusionant, fins el dia en que, en estranyes circumstàncies, acaba enmalaltint i mor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada