Valoració
Fitxa tècnica
Antonio Altarriba (guió)
Kim (dibuix i tinta)
(Wikipedia)
[ Còmic europeu, novel·la gràfica, història costumbrista ] (ed. 2009)
Edicions de Ponent (Col·lecció Mercat)
pròleg + introducció + 3 capítols - 208 pàgines - 165 x 238mm
Sinopsi
Whakoom:
“El llibre s'inicia amb el suïcidi d'Antonio Altarriba Lope, que es va llançar a l'buit el dia 4 de maig del 2001 des de la quarta planta de la residència geriàtrica de Lardero (La Rioja) en la qual residia. Continua després amb la narració de la seva vida, la qual s'estructura en quatre capítols: 3a Planta 1910-1930 El cotxe de fusta, 2a Planta 1931-1949 Les espardenyes de Durruti, 1a Planta 1949-1985 Galetes amargues i Sòl 1985-2001 El cau el talp.”
Crítica
Acollonant!
Vida novel·lada del pare de l’autor del guió que –com no es cansen d’explicar en els resums, contracoberta, pròleg i allà on faci falta– es va suïcidar amb noranta anys tirant-se des de l’última planta de la seva residència geriàtrica.
Aprofita la caiguda des del quart pis en l’acte de suïcidi per fer tres capítols mentre dura la caiguda a mode de recordatoris del que va ser la seva vida. L’infantesa al poble i primers anys de la joventut descrivint la vida rural i els primers anys de la república (1910-1930); l’etapa d’allistament militar en el bàndol nacional, canvi de bàndol, el patiment de la guerra es miri per on es miri, la fugida a França, els camps de concentració, la lluita amb la resistència francesa durant la segona guerra mundial, el malviure després de la guerra a França (1931-1949); la tornada a Espanya, la subsistència, el matrimoni, el fill, la pèrdua de tot (1949-1952); i els anys de geriàtric (1985-2001).
I si la història és acollonant per sí mateixa, el dibuix no es queda pas enrera. De fet, és el que m‘ha sorprès més: com un dibuixant de històries còmiques (Martínez el Facha) pot tenir la capacitat creativa d’aportar el que hi ha en cadascuna de les vinyetes? Només cal obrir una pàgina a l’atzar del mig i flipar literalment amb el treball rococó, fins i tot, on apunta tot tipus de detalls. I si fossin unes poques pàgines encara diries “s’ha esforçat per destacar justament allò”. Però no és el cas. És una obra tant densa que em posa els pèls de punta.
Llegint aquest còmic europeu m’ha vingut al cap l’eufemisme de novel·la gràfica que s’acostuma a utilitzar per qualificar el còmic, com per no utilitzar una paraula tant lletja o amb tant poca classe com còmic. Realment aquest còmic sí és una NOVEL·LA GRÀFICA, però amb majúscules, per com està pensada, escrita i dibuixada.
Em venen ganes de comprar-me’l per anar-lo rellegint de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada