Jazz Maynard: Una trilogía barcelonesa (2010)

[154]

Valoració

Fitxa tècnica

Raule (guió)
Roger Ibáñez (dibuix i tinta)
Homs (color de coberta)

[ còmic europeu, sèrie negra ] (ed. 2010)
Diábolo Ediciones

recopilació dels tres primers volums de la sèrie - 152 pàgines - 272 x 347 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Home Sweet Home, Melodía del Raval i Contra viento y marea són els títols dels primers tres volums publicats (d’un total de set fins ara) de la sèrie de novel·la negra amb el trompetista Jazz Maynard com a protagonista.

El trompetista Jazz Maynard torna a Home Sweet Home al Raval de Barcelona. Tot ha canviat: el barri, la família, els amics… tot excepte la seva habilitat per ficar-se en problemes. Deu anys poden ser un sospir… o una eternitat.

Maynard no té intenció de reviure temps passats, però la captivadora Melodía del Raval s'instal·la perillosament al cap. Recuperar tot allò que va deixar enrere està ara a l'abast de la mà… i de la pistola.

Ell haurà d'enfrontar-se als seus vells dimonis i lluitar Contra viento y marea per la seva vida i la d'aquells que estima. Jazz Maynard ens porta de passeig pels baixos fons de la Barcelona més sòrdida i ombrívola dels darrers temps. Obriu bé els ulls.”

Crítica

Bon dibuix i execució, però… no!

Totes les ressenyes en parlen molt bé d’aquesta obra. De l’encert que hi hagi un guionista que es dediqui a fer el que millor sap i el mateix amb el dibuixant. Però a mi no m’ha agradat: ni la història, ni el dibuix.

La història em sembla bastant justeta, la veritat. De fet, una cosa podria completar l’altra, però és cap de les dues m’ha fet el pes. I reconec que, especialment el dibuix, està molt ben treballat; però fins i tot en això, em semblen més interessants els esbossos que l’art final. És una qüestió personal purament de gustos.

Una última cosa. En aquest volum han recopilat les tres històries que s’havien publicat amb anterioritat. Si no l’haguessin publicat amb tanta ostentació, en aquesta edició de luxe, el format tan gran, tapa dura… si hagués estat un B6 (13 x 18 cm) tipus tankōbon amb tapa tova, potser m’hagués entrat millor. Tinc la sensació que l’ostentació de la publicació no s’adiu amb la qualitat del volum.