Bloc personal,

dilluns, 11 d’octubre del 2021

El garaje hermético - 1 (1979)

[148]

Valoració



Fitxa tècnica

Moebius (guió, dibuix i tinta)
(Le Garage hermétique - Airtight Garage)

[ Còmic europeu ] (ed. 2005)
El País, cómics

78 pàgines b/n - 215 x 292 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Moebius, àlies de Jean Giraud (Fountenay-sous-Bois, França, 1938), està considerat com un dels més grans artistes del còmic i l'animació, comparat amb el geni de la tridimensionalitat M. C. Escher. El 1976 comença a publicar El garatge hermètic a la revista francesa Métal Hurlant, per lliuraments de dues o quatre pàgines. Va gaudir de tanta llibertat per expressar el seu món al·lucinat, imaginatiu i experimental, que el mateix autor va confessar després que havia fet "el que li va donar la gana". El resultat és una obra mestra de tal virtuosisme gràfic que supera qualsevol límit argumental. Partint de l'heroi simbòlic Jerry Cornelius, personatge creat per l'escriptor de ciència-ficció Michael Moorcok, i influït per l'obra de Philip K. Dick, Robert Silveberg i JG Ballard, a El garatge hermètic el Major Grubert, explorador i home de ciència, es mou pel món que ell mateix ha creat a partir d'un asteroide en l'espai, l'interior es divideix en tres nivells comunicats, amb ciutats, deserts i paradisos artificials, i que es troba habitat per éssers de diferent entitat, alguns d'una extraordinària força espiritual.”

Crítica

Improvització desfasada…

Ho llegeixo ara i quedo totalment sobrepassat sense entendre res, però en el moment que es va anar publicant en la versió espanyola de Métal Hurlant i del que vaig llegir alguns capítols em va semblar realment impactant. Aquest és el Moebius que jo recordava. En blanc i negre! Les versions en color van venir després. Aquells degradats que enamoraven.

Sabia que estava fent un còmic de l’oest, Teniente Blueberry, del que se n’ha fet fins i tot alguna pel·lícula, i d’aquesta experiència en el dibuix dels desserts hi ha per resultat l’ús de textures amb les que jo flipava i sempre he trobat a faltar anys després…

Improvitzant totalment en el guió, va construint paisatges en els que ja era especialista per l’experiència de Teniente Blueberry, però també tot un seguit de personatges amb una indumentària que trenca esquemes i una arquitectura impossible que marquen la seva autoria.

Té aquesta capacitat única de despertar la imaginació, traçant només algunes escenes, altament elaborades però sense venir a res especialment, amb personatges i móns imaginaris.

Resum (amb espòilers)

L'acció es desenvolupa en un asteroide que conté diversos mons superposats, creat pel major Grubert, que segueix la seva evolució des de la nau espacial el Ciguri. L'asteroide es troba en la constel·lació de Leo.

El garatge hermètic es va serialitzar originalment a la revista Métal Hurlant el 1979. Moebius l'escrivia a mesura que es publicava, tenint per això un gran nivell d'improvisació. El resultat és una història desembastada i sovint incoherent, sent per contra un laboratori d'idees, un univers de gran riquesa i matisos, amb múltiples referències a la ciència ficció i els superherois. En aquest relat, l'autor evoca una gran quantitat de detalls sense desenvolupar-los.

Les successives entregues es van reunir, al costat d'altres historietes publicades a France Soir i a Fluide Glacial, en una col·lecció editada el 1979 per Les Humanoïdes Associés amb el títol Major Fatal. El mateix univers va servir com a marc a una altra sèrie, El món de garatge hermètic, publicat per la mateixa editorial entre 1990 i 1992.

El 2008, es va publicar un nou àlbum protagonitzat pel Major Grubert, el títol va ser Le Chasseur déprimé.

Entre 1997 i 2009 dibuixa un diari fictici de el Major Grubert en un format que recorda Inside Moebius sota el títol de Le Major.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada