La balada de la mar salada (1967)

[150]

Valoració

Fitxa tècnica

Hugo Pratt (guió, dibuix i tinta)
Guido Fuga (dibuix i tinta)
Patrizia Zantotti (color)
(Una ballata del mare salato - Ballad of the Salt Sea)

[ Còmic europeu ] (ed. 1992)
(Es va publicar en blanc i negre entre 1967 i 1969, i en color el 1991.)
Norma Editorial

introducció + esbossos + història - 200 pàgines - 225 x 300 mm

Sinopsi

Whakoom:
“El clàssic d’Hugo Pratt torna a una col·lecció amb títols inèdits i noves versions. La balada de la Mar Salada és un relat iniciàtic, on els joves Caín i Pandora Groovesnore deixen de ser dos nens per entrar al difícil món dels adults, on ja ningú es respecta. També és iniciàtic per Hugo Pratt perquè és la primera obra on apareix el seu famós mariner, Corto Maltès. Un Corto diferent a què hem arribat a conèixer i estimar, més dur i aspre, però fidel a la seva essència.”

Crítica

Desconexia que tingués tants anys…

La majoria d’aventures de Corto Maltès les vaig llegir a finals dels anys vuitanta, i ara tinc dubtes de si aquesta l’havia llegit o no, però diria que aquesta història la vaig llegir en blanc i negre. Res de color. Cosa que ara m’ha despistat bastant.

M’ha agradat llegir-la en català, tot i que hi han massa faltes d’ortografia… i textos moguts de lloc. Una mica estrany tot plegat per una obra tan important com aquesta i que se suposa ha de sobrepassar el pas del temps. Sé que hi ha una edició més recent, en un format una mica més reduït, en la que, imagino, aquests errors estaran sobradament arreglats.

Com la majoria de coses que estic rellegint, em pensava que no aguantaria bé el pas del temps, però tot el contrari. Té un molt bon llegir. El que sí m’ha despistat, i molt, ha estat aquesta versió colorejada.

Hi ha moments que el dibuix està molt desgarbat. No sé és perquè tenia un ajudant, que tampoc tinc gaire clar que en aquest volum ja el tingúes (potser va aparèixer més tard), o perquè havia de fer les entregues i anava just de temps. Per altra banda, i en relació a això que acabo de mencionar, per moments, em recorden els tebeos de vaqueros d’una pesseta que hi havien als quioscs quan era petit i que, em sembla a mi, ningú comprava de tant dolents que eren…

Resum (amb espòilers)

En algun lloc del Pacífic melanesi, un catamarà salva un home a la deriva. Aquest es troba crucificat a una improvisada bassa, es tracta de Corto Maltés. Però per al comandant Rasputín aquesta no és més que la segona captura del dia. Ell ja ha recollit anteriorment a dos joves supervivents: Pandora Groovesnore i el seu cosí Caín, pels que espera cobrar una suculenta recompensa ja que pertanyen a una adinerada família d'Austràlia.

Corto Maltès i Rasputín formen part d'un grup de pirates, comandats per un misteriós home anomenat El Monjo. Aquests, es veuen immersos en els inicis de la Primera Guerra Mundial, a l'acceptar convertir-se en corsaris de l'Imperi Alemany. Els corsaris hauran atacar només als vaixells enemics dels alemanys i abastir amb el botí a les naus i submarins germans. A canvi, l'Imperi Alemany es compromet a cedir un submarí per fer tasques de pirateria sota el comandament del capità Christian Slütter.

Amb l'arribada a L'Amagada, la presència dels dos joves comença a causar tensió entre els personatges. El Monjo a el conèixer la identitat de tots dos, comença a reviure les cicatrius del seu passat i coneixedor de la naturalesa assassina i cobdiciosa de Rasputín, lliga la seva seguretat a la seva vida. És per això que els nois veuran frustrats els seus intents d'escapar, ja sigui per part de Rasputín (a qui El Monjo mataria si alguna cosa els passés) o per Corto Maltès (qui busca la seva seguretat i és coneixedor de la crueltat de la qual poden ser capaços seus companys).

Pocs mesos després de la seva arribada a la L'Amagada, esclaten les hostilitats precedents a la Primera Guerra Mundial. Els australians i Japonesos, descobreixen la presència dels alemanys en el Pacífic. La família dels Groovesnore, oficials de la marina australiana, troben finalment l'illa d'El Monjo, que fuig en submarí de subministraments. Corto Maltès i els altres són capturats. Slütter és reconegut com corsari i condemnat a mort. Però abans que es compleixi la seva condemna, li lliura a Corto una carta en la qual revela la fosca procedència de la família Groovesnore. Gràcies a aquesta carta, fa xantatge a la família Groovesnore, aconseguint sortir airós i abandonant L'Amagada juntament amb Rasputín.

Col·lecció “Les aventures de Corto Maltès”

La balada de la mar salada (1967)
La llacuna dels misteris (1971)
Les cèltiques (1972)
La casa daurada de Samarcanda (1980)