Les cèltiques (1972)

[269]

Valoració

Fitxa tècnica

Hugo Pratt (guió, dibuix i tinta)
(Les Celtiques - Celtic Tales)

[ Còmic europeu ] (ed. 2010)
Norma Editorial

4 històries curtes - 96 pàgines color - 190 x 260 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Aquest volum inclou les històries del cicle d´Irlanda i Gran Bretanya: Concert en do menor per a arpa i nitroglicerina, Somni d’un matí d’hivern, Vins de Borgonya i roses de Picardia i Teatre de varietats entre Zuydcoote i Bray-Dunes.”

Crítica

Català, bé. Color, malament…

Aquest còmic l’havia tingut en la seva primera edició en castellà. Sembla ser que el volumm original tenia sis històries i aquest només en té quatre… per què? Pel que he esbrinat, les dues primeres han estat traslladades a La llacuna dels misteris (1971) que en són les dues últimes d’aquell volum.

Com a l’anterior volum, interessant introducció documentada dels paratges per on desenvolupa la història que no m’ha vingut el gust de llegir… Bé, també com en l’anterior volum, el fet que l’hagi pogut llegir en català.

M’han agradat totes les històries, si bé les millors són les de la tornada de Merlí i les fades, i la de la mort del Baró Roig. També són les que recordava amb més claredat.
Un parell de detalls que volia comentar: el primer és que està ben traduït al català, tot i com a bon perepunyetes alguna cosa insignificant he vist, no com les edicions de 1992 de La balada de la mar salada (1967) i La casa daurada de Samarcanda (1980) que feine aigües per tot arreu. L’altra cosa és que no m’agrada gens el tractament del color en tots aquests recopilatoris del Corto Maltès. En algun cas, està ben aplicat, però m’estimaria haver-me’ls llegit tots en blanc i negre, sense color. No estava pensat per anar en color… és una cosa posterior per continuar venent…

Resum (amb espòilers)

Concert en do menor per a arpa i nitroglicerina

L'octubre de 1917, enriquit amb l'or montenegrí, Corto Maltese ajuda el Sinn Féin a lluitar contra l'exèrcit britànic. S'assabenta que un dels seus membres, O'Sullivan, els ha traït i és responsable de l'execució de Pat Finnucan per part dels britànics. Finnucan va ser el líder del moviment i el símbol de la revolució irlandesa. A Dublín, Corto coneix la dona del difunt, Moira "Banshee" O'Danann, que vol venjar el seu marit. Amb la seva ajuda, Corto entra al quarter general britànic (el castell de Dublín) i fa detonar una bomba.

Però a l'interior, descobreix un terrible secret, que Sean Finnucan, el germà de Pat, confirma més tard: Pat era el veritable traïdor, mentre que O'Sullivan de fet estava espiant contra els britànics. Però Sean es va negar a revelar la veritat sobre el seu germà; va haver de passar per un heroi, un màrtir, per galvanitzar els revolucionaris. O'Sullivan havia acceptat que semblés que era el traïdor, de manera que la reputació de Pat no seria qüestionada. En Sean li diu a Corto que ningú pot saber la veritat, ni tan sols la Moira. Més tard, en Corto la troba a una platja i li suggereix que se'n vagi amb ell. Tanmateix, declina ja que es considera una banshee que porta desgràcia als altres, així com per complir els seus compromisos previs amb la revolució.


Somni d'un matí d'hivern

Stonehenge, un lloc llegendari de Wiltshire, Anglaterra... 21 de desembre de 1917; durant el solstici d'hivern, moltes criatures de la mitologia celta es reuneixen per parlar d'un esdeveniment dramàtic. Els alemanys atacaran aviat Anglaterra. I amb ells vindran personatges de la mitologia germànica, que podrien amenaçar el seu protagonisme, exactament com van fer durant l'assentament anglosaxó de la Gran Bretanya (contemporani al cicle artúric). Com que no poden intervenir directament, necessiten un mortal que els ajudi. Corto, que dorm a prop, és despertat per Puck, en forma de corb, i li diu que el segueixi. El mariner descobreix el major Vortigern Welsh, de la Infanteria Lleugera del Duc de Cornualla i membre del Parlament del Regne Unit. El gal·lès, que s'està morint d'una ferida de bala autoinfligida, l'adverteix contra la seva dona Rowena, una espia alemanya, que li ha causat les desgràcies. Amb els seus germans Hengist i Horsa, planeja atacar el castell de Tintagel, (Cornualla), on es troben els aliats.

A Tintagel, Rowena comanda un submarino alemany per atacar el castell, mentre que una corbeta britànica està fondejada. Per tant, Corto encarrega un remolcador per enfonsar el submarí. Poc després, un judici condemna Rowena. Però, com a mostra de respecte, dona la seva Creu de Ferro al mariner. A més, Corto rep una medalla de galanteria conspicua pels britànics. Més tard, de tornada a Stonehenge, Corto torna a dormir a prop. Oberon felicita a Puck, que admet haver arrabassat les seves medalles al maltès. Així que Corto no sabrà si la seva aventura va ser certa… o el somni d'un matí d'hivern.


Vins de Borgonya i roses de Picardia
Al nord de França, a la vora del Somme, el 20 d'abril de 1918, els soldats lluiten. El baró vermell (Manfred von Richthofen), un alemany, ha abatut amb èxit nombrosos avions enemics amb el seu Fokker Dr.I. Dos australians parlen amb en Corto sobre una manera de matar-lo. L'oficial Sandy explica que el seu amic Clem és un crack, però només quan està borratxo. Així que intenta convèncer el mariner perquè obri les seves ampolles de vi de Borgonya per emborratxar en Clem. Però Corto es nega categòricament. Aquest últim espera veure el seu vell amic, el britànic Cain Groovesnore. És voluntari de la Royal Air Force i es troba en un campament d'aviació anglès prop de Bertangles.

L'endemà, Sandy roba discretament les tan cacarejades ampolles per embriagar a Clem. Aquest últim va disparar al Baró Roig que sobrevolava l'àrea, però semblava que no havia arribat a la porteria. No obstant això, poc temps després, Manfred von Richthofen es va estavellar; els soldats el despullen i reclamen la responsabilitat de l'explotació. Però no hi ha dubte per a Sandy: és Clem qui l'havia disparat. Malauradament, un avió bombardeja el camió en el qual en Clem estava preparant la cervesa i el va matar. Sandy se sent responsable de la mort del seu amic; però segons Corto, la culpa és de la guerra…


Teatre de varietats entre Zuydcoote i Bray-Dunes

De nou a França, entre les ciutats de Zuydcoote i Bray-Dunes (departament del Nord), es fa un espectacle en una base de la Royal Air Force a càrrec del titellaire Rico-Rico i la cantant Mélodie Gaël. Poc després, Corto Maltese està parlant amb el seu amic Cain Groovesnore, qui anuncia que la seva cosina americana Pandora es casarà. Corto, que la va estimar (cf. el conte La balada del mar salat), es queda en una platja, pensatiu. Però de sobte s'assabenta que Cain ha estat detingut, acusat d'haver afusellat al tinent De Trécesson. Volent defensar-lo, el mariner parla amb el comissari Rothschild, encarregat de la investigació. Junts, qüestionen els testimonis: Rico-Rico i Mélodie Gaël.

A poc a poc, descobreixen que, en realitat, el tinent havia trobat que Mélodie era una espia, al servei dels alemanys. Així que va venir a veure-la per acusar-la. Però ella va hipnotitzar a Caín, també present, perquè matés a Trécesson. Durant la investigació, es produeix una baralla en la qual els artistes es van matar entre ells. Finalment, Cain és exonerat i Trécesson sobreviu.

Col·lecció “Les aventures de Corto Maltès”

La balada de la mar salada (1967)
La llacuna dels misteris (1971)
Les cèltiques (1972)
La casa daurada de Samarcanda (1980)