Valoració
Fitxa tècnica Yumi Unita (guió, dibuix i tinta)
(Usagi Doroppu - Bunny Drop)
[ Manga, josei, comèdia dramàtica, coming-of-age, slice of life ]
Tu manga online
7 capítols (50-56) - 226 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Resum / sinopsi (amb espòilers) Whakoom:
“En Kouki li explica a en Daikichi els sentiments de la Rin per ell, cosa que molesta a la Rin, que volia mantenir-los amagats. Ella fuig però Daikichi aconsegueix posar-la al dia. Més tard, mentre la Rin expressa el seu desig de quedar-se amb ell per sempre, en Daikichi li diu que se sent ferit, ja que sempre l'ha vist com la seva filla. La Rin va a veure la Masako, que revela que en realitat no és la filla de Souichi i, per tant, no té vincles de sang amb Daikichi. En Daikichi sabia sempre que en Souichi no era el pare, tal com ho havia llegit al testament mentre en Rin encara assistia a la llar d'infants. Sense cap manera d'oposar-s'hi, Daikichi li demana a la Rin que li doni dos anys fins que es gradui abans que pugui prendre una decisió. Dos anys més tard, mentre els sentiments de Rin es mantenen sense canvis, Daikichi cedeix i suggereix que finalment es casen. La Rin també espera tenir un fill amb Daikichi, confiada en poder criar el nen amb el mateix afecte que ella tenia de Daikichi.”
Crítica
El desenllaç final! Queda encara un volum, però el proper volum no deixen de ser històries curtes independents de l’arc argumental principal que, ara, surt per allà on ningú s’esperava. En qualsevol cas es tanca la història amb els protagonistes principals implicats i també els secundaris.
Fa estona que estava intentant entendre la fascinació que m’ha produit aquesta obra i pensava que una de les característiques que la defineix són les cares amb la boca trista, aquell doble llavi que sap dibuixar Unita, però també aquests perfils amb la boca torçada… m’agrada molt. Una altra, els dinars i sopars que prepara la Rin des que tenia sis anys, sempre amb l’arròs com a base.
Aquests japonesos tenen uns costums ben particulars… aquesta ambivalència me desconcerta. Que estiguin més preocupats pels vincles de sang que per les diferències d’edat abismals em sembla, com a mínim, preocupant. Ja no parlem de que siguin realment pare i filla en la vida quotidiana. És normalitzar una situació que no és en cap cas normal. O això o és que les traduccions són tan dolentes que s’ha fet difícil entendre realment què estan dient, encara que ho facin en un idioma que comprenc perfectament… 
De totes maneres, sembla que aquest final ha deixat bastant content al públic al que va dirigit. A mi, per contra, m’ha deixat ben contrariat. A part de l’inesperat gir final de la història he trobat a faltar que lligués més caps. Potser hi són al volum 10.
En qualsevol cas, tal i com comenta l’autora a l’epíleg amb els agraïments, havent previst un únic volum, déu n’hi do el que ha donat la història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada