Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Ryûsuke Hamaguchi
Guió: Ryûsuke Hamaguchi, Haruki Murakami (història), Takamasa Oe
Actors: Hidetoshi Nishijima, Tôko Miura, Reika Kirishima
[ Drama ] 2h 59min
Sinopsi
IMDb (7,9):
“Yusuke Kafuku és un actor i director de teatre feliçment casat amb la seva dona dramaturga. Llavors un dia desapareix.”
Crítica
Intensa i reflexiva…
Puc dir que té alguna similitud amb Green Book (2018)? De fet, no tenen res a veure, però en la forma en que un actor secundari acaba agafant més protagonisme que el principal i l’instrument comú en ambdós casos és un cotxe, sí.
Una altra pregunta que llenço a l’aire arrel d’aquesta comparació prèvia: ¿en quin moment la conductora, que fa en tot moment de simple espectadora dels fets relatats pel protagonista, acaba agafant tanta rellevància com el mateix protagonista?
M’ha agradat força, però, sobretot, m’ha fet pensar… en coses. Segur que de la meitat de coses no me n’he enterat, però haig de reconèixer que està molt ben feta per tenir tantes línies de lectura. Aquesta facilitat d’explicar-te una cosa amb pèls i senyals i, quan hi portes una estona parant atenció, te n’adones que, en realitat, t’està explicant una altra cosa, tot i que has d’anar lligant caps, poca gent ho sap fer com Déu mana…
Pegues? Sí… un pèl llarga. No diré lenta, perquè és el ritme que imposa el relat. Per altra banda, he de suposar que no hi ha res a l’atzar, però em sembla que la sonorització d’alguns elements era massa estrident, com per exemple el nivell massa alt del so de motor de fons quan hi ha el diàleg en l’escena que l’actor li explica el final de la història de l’Oto al protagonista. Finalment els monòlegs finals a Hokkaido m’han semblat una mica forçats i sense raó de ser.
M’ha agradat saber que la lectura de Golden Kamuy ha servit d’alguna cosa, per poder situar correctament Hokkaido i entendre que emprèn un viatge des de ben bé el sud de Honshū, Hiroshima, atravesant tot el continent japonès, per arribar amb ferry a la illa de Hokkaido, al nord, d’extrem a extrem (sense comptar les illes del sud). També he après que Taiwan (República Xina), d’on és l’actriu que parla xinès, no és Xina (República Popular Xina). També m’ha agradat veure una pel·lícula amb quatre idiomes: japonès, xinès, anglès i signe de sordmuts coreà.
Resum (amb espòilers)
Yūsuke Kafuku és un actor de teatre casat amb Oto, un guionista de cinema al qual li agrada crear històries durant el sexe. Anteriorment van perdre una filla de quatre anys a causa d'una pneumònia i Yūsuke també és testimoni d'Oto tenint una aventura amb un jove. Un dia, Yusuke torna a casa i troba l'Oto enfonsat a terra, mort d'una hemorràgia cerebral. Yūsuke Kafuku veu en Kōji Takatsuki al seu funeral i suposa que el jove actor era l'amant de la seva dona. Dos anys més tard, Kafuku accepta una residència de dos mesos amb un programa de teatre a Hiroshima, on dirigirà una adaptació multilingüe de l'obra de Txékhov L'oncle Vanya. La companyia de teatre requereix que vagi acompanyat d'un conductor, Misaki Watari, de 23 anys; s'oposa al principi, possessiu del seu cotxe de color vermell brillant, però cedeix després que una prova de conducció reveli que Watari és un conductor hàbil. Kafuku audiciona molts actors per a l'obra en una varietat d'idiomes (per exemple, la dona que interpreta la Sonya és muda, per la qual cosa només pot utilitzar el llenguatge de signes) i interpreta a Takatsuki al paper principal malgrat la seva curta edat.
Els primers assajos són incòmodes a causa de les dificultats de l'idioma, i quan se li demana una direcció específica a les escenes, Kafuku només diu als seus actors que s'adhereixin al text. Takatsuki demana a Kafuku que es reuneixi amb ell després de l'horari per parlar, però en Kafuku dubta a parlar en profunditat amb ell. El comportament erràtic d'en Takatsuki preocupa en Kafuku, ja que és testimoni del jove agredir algú per fer-li fotos. Durant un viatge nocturn amb Takatsuki, en Kafuku revela que sabia dels assumptes de la seva dona, però no va dir res perquè tenia por de perdre-la. Takatsuki expressa admiració per la seva escriptura i comparteix una història que ella li va explicar que en Kafuku mai havia sentit el final abans. Temps després, la policia arriba a un assaig i arresta Takatsuki per matar un altre home que li estava fent fotos. Els programadors del teatre pressionen Kafuku perquè entri en el paper de Vanya.
Kafuku li pregunta a Watari si el portarà al lloc on va morir la seva família. Després d'un viatge esgotador, quan arriben a les ruïnes esfondrades de la casa de la seva infància, Watari revela que la seva mare va patir maltractaments emocionals i físics, i que va tenir l'oportunitat de salvar la seva mare de les restes, però va decidir no fer-ho, cosa que lamenta intensament. Kafuku també expressa un profund dolor per no tornar a casa abans la nit que va morir la seva dona. Es reconforten mútuament, amb Kafuku dient que han de seguir vivint. Després tornen a Hiroshima, on Kafuku assumeix el paper de Vanya i ofereix una actuació apassionada davant d'un públic en directe. Com a coda, Watari compra queviures en un supermercat de Corea del Sud. Torna a l'aparcament i puja a un cotxe de color vermell brillant, on un gos l'espera al seient del darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada