Green Book (2018)

[698]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Peter Farrelly
Guió: Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie, Peter Farrelly
Actors: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Linda Cardellini

[ Biografia, comèdia, drama ] 2h 10min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Un pinxo italo-americà de classe obrera es converteix en el conductor d’un pianista de música clàssica afroamericà en una gira de locals a través dels anys 60 del sud d’Amèrica.”

Crítica

Espectacular Viggo Mortensen!

Molt he sentit a parlar de Mahershala Ali, l’actor de moda perquè està apareixent en un grapat de pel·lícules de renom i, per mi, la veritat, l’únic que fa és posar la cara a un personatge bastant passiu i normal, quan n’hauria de ser el principal. I poc he sentit a parlar del paperot que fa Viggo Mortensen, carregant sobre la seva esquene tot el pes de la pel·lícula, tot i ser un personatge “secundari”, i fent-ho de manera magistral.

Resum (amb espòilers)

Un pinxo guardaespatlles de locals nocturns, especialista en fer fora dels locals a mastegots els clients problemàtics, però amatent pare de família italo-americana, davant el tancament del local on treballa per reformes, ha d’aconseguir diners per mantenir la família i, tot i que té ofertes de mafiosos per fer activitats il·lícites, finalment acaba agafant una feina de conductor i assistent personal d’un home negre, pianista de música clàssica amb gran reconeixement, per fer una gira per l’Amèrica més racista del sud dels EE.UU. durants els anys seixanta.

El conductor primer refusa la feina, perquè ell mateix és molt racista quan així ho demostra quan venen negres a arreglar les aixetes de la cuina a casa, però per no acceptar la feina d’uns mafiosos d’ascendència italiana com ell mateix, l’acaba agafant.

Tota la pel·lícula narra les diverses dificultats que acaben passant tots dos –acompanyats d’un parell de músics més, però que ho fan en un altre cotxe… viatjant pel sud dels estats units, en un moment on encara hi havia separació de classes i, els negres s’havien d’allotjar en pensions indignes, quan el mateix intèrpret, en el millor moment de la seva carrera i disposant d’elevats ingressos i podent viure amb un gran nivell de vida, s’hi ha d’allotjar. Per recórrer tots aquests establiments del sud dels estats units, s’ha editat el Green Book (llibre verd), que no deixa de ser un llistat d’hospederies per negres i és el que van seguint en tota la narració i que dona nom a la pel·lícula.

Una relació que, en un principi és bastant tibant, acaba estovant el cor del pinxo que finalment defensa el seu cap sense pensar-ho dos cops quan arriba el moment, com en diversos moments de segregació racial que es produeixen pel fet de ser negre… i homosexual.