Twelve Monkeys (1995)

[693]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Terry Gilliam
Guió: Chris Marker (La Jetée (1962)), David Webb Peoples, Janet Peoples
Actors: Bruce Willis, Madeleine Stowe, Brad Pitt

[ Misteri, ciència-ficció, thriller ] 2h 9min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“En un futur món devastat per una malaltia vírica, un convicte és enviat al passat per recopilar informació sobre un virus artificial que va eliminar la major part de la població humana del planeta.”

Crítica

La recordava més bona del que és…

Aquesta és la típica que tenia sobrevalorada en la meva memòria, òbviament distorsionada pel pas del temps. Amb els anys l’havia mitificada i això que, de sempre, en els successius visionats, mai la vaig acabar d’entendre, però hi veia una mestria que ara s’ha quedat bastant esvaïda.

Tot i això, no negaré pas que està molt ben feta i és, i ha estat, un referent durant molts anys.

ACTUALITZACIÓ:

Aquesta pel·lícula ja la tenia valorada… fa cinc anys, però com veig que l’opinió d’aleshores és bastant diferent de la d’ara, la mantinc i mostro el que deia fa cinc anys: Twelve Monkeys (1995) (23/11/2014)

Resum (amb espòilers)

En el futur la humanitat ha quedat devastada per una epidèmia vírica que ha fet l’atmosfera del planeta inhabitable només pels humans. Els supervivents queden reclosos en immensos refugis subterranis i utilitzen els codemnats per prendre mostres de la superfície, convenientment protegits, per saber si algun dia podran tornar a habitar la superfície. En aquest futur d’estètica cyberpunk, els doctors aconsegueixen crear una màquina del temps bastant erràtica i envien un dels seus conillets d’índies / codemnat a anar al passat per intentar arreglar el desastre.

A part del mal tràngol del que suposa el viatge en sí, té la mala sort que ràpidament és internat en un centre psiquiàtric i allà és tractat amb fortes drogues perquè ningú se’l creu. Allà coneix dos personatges claus, la psiquiatra que, amb la millor de les intencions, intenta ajudar-lo dignosticant-lo com un cas perdut i un noi jove, realment anat de l’olla, fill d’un milionari científic que treballa amb virus…

La informació fragmentada que té el convicte per saber què ha passat és que tot passa per l’exèrcit dels dotze monos i des de bon començament va seguint aquesta pista. Mentrestant, des del futur, el fan tornar en un parell d’ocasions i també en un parell d’ocasions s’equivoquen en enviar-lo a l’any correcte, per anar actualitzant la informació disponible.

La psiquiatra, que en un principi el veu com un desequilibrat, acaba creient-lo quan li diu avança una notícia que està present en tots els informatius, doncs per a ell forma part del seu passat i, a més, és testimoni en primera persona quan, en una de les ocasions, desapereix daant dels seus nassos quan al fan tornar al futur. El boig del psiquiàtric és qui acaba muntant l’exèrcit dels dotze monos, justament perquè ell li va donar el nom quan estaven internats. Les diferències, però, són que l’exèrcit dels dotze monos no és qui provoca l’epidèmia: l’únic que buscaven és alliberar tots els animals del zoològic enmig de la ciutat. I finalment qui va provocar el desastre víric va ser un adjunt del científic que és qui agafa mostres dels virus i s’encarrega de repartir-les pel planeta per acabar amb la vida humana.

El protagonista, sempre afartat de drogues o colpejat i sagnant tota l’estona, no acaba mai de saber on és i va d’un cantó a un altre, com enmig d’un malson, sense saber què és real i què no, però és qui acaba avisant del desastre i, tot i que acaba mort en l’aeroport per trets de la policia quan intentava detenir el propagador del virus mentre és observat per ell mateix quan era nen, els científics del futur troben la manera d’interceptar l’ajudant del científic abans de provocar el desastre.