Bloc personal,

dijous, 28 de febrer de 2019

Bohemian Rhapsody (2018)

[692]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Bryan Singer
Guió: Anthony McCarten, Peter Morgan, Anthony McCarten
Actors: Rami Malek, Lucy Boynton, Gwilym Lee

[ Biografia, drama, música ] 2h 14min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“La història de la llegendària banda de rock Queen i el cantant Freddie Mercury, que va arribar a la seva famosa actuació en Live Aid (1985).”

Crítica

Sí, però no… o no, però sí…

En qualsevol cas –i és una opinió totalment personal, com tot el que escric aquí, que per això ho escric–, ni és pel·lícula d’Òscar ni actor d’Òscar… però ni de lluny. D’entrada, els últims biopics que he vist han estat sempre “dolentots”. I ja no és només que siguin “dolentots”; és que sembla que hi ha una tendència a fer-los d’una determinada manera que, pel que sigui, a mi no m’entra des de bon començament. No em crec res. Diga-li vestuari estereotipat, diga-li il·luminació no creïble… en tot moment li estàs veient el cartró. Amb tot, abans de ser un biopic, és una pel·lícula i la pel·lícula ha d’explicar una història que atraigui la meva atenció. Ja n’hi han d’aquestes, ja… però ben poques.

El cas que ens ocupa, al ser un personatge tan conegut i amb tan material videogràfic disponible a la xarxa, que no et creus res. I en aquest cas amb raó, perquè es veu clarament la desvirtuació del fets i de les situacions per encabir-les en el format pel·lícula. Que per altra banda estaria bé si es fes bé…

Haig de dir que, des de bon començament no m’ha agradat gens, però a mida que anava fluint, amb totes les “pegues” que té m’ha acabat entrant. Però m’ha acabat entrant, perquè d’entrada estava predisposat, és clar.

L’únic que val la pena és el concert final de Wembley contra la SIDA, però per això ja tenim YouTube, les imatges originals –sí, amb poca definició– que li donen mil voltes, es miri com es miri, a la pel·lícula que, a més, venim de la història convenientment distorsionada i contaminada per buscar algun tipus d’emoció final que no li fa cap falta, doncs, com dic, les imatges originals expliquen més coses.
En definitiva, que és una pel·lícula justeta que acompleix a la baixa les espectatives i poc més. Jo no la veig pel·lícula d’Òscar per enlloc. I sense voler semblar repel·lentet, m’agradava més fent de Mr. Robot que de Freddie Mercury… ;-)

Resum (amb espòilers)

Vida, obra i miracles de Freddie Mercury des que passava maletes a la cinta de l’aeroport on treballava fins el arxiconegut concert de Wembley de 1985. Com sent fill de paquistanís i sent objecte del racisme “normal” de l’època, supera les adversitat intenta connectar amb els músics d’una banda de rock de taberna, els convenç de ser-ne el vocalista i els acaba liderant fins portar-los a la fama. Com coneix una xicota de la n’està bojament enamorat, tot i ser homosexual, cosa que, estranyament, tothom sabia menys ell (?) i com se’n separa a la mínima que assobereix la mel de l’èxit i els excessos. Com, un cop aconseguida la fama, deixa la banda per presentar-se en solitari i com s’enfonsa en la misèria de les addiccions. I com, sabent que té la SIDA, intenta recompondre la banda per fer el gran concert final de només 20 minuts i que ha passat a la posteritat. Tot adornat d’algunes perles de la seva discografia. I tot convenientment matitzat i filtrant només les coses que volien mostrar sense explicar tantes altres coses importants…

Cap comentari:

Publica un comentari