Bloc personal,

dissabte, 2 de març de 2019

Mirai no Mirai (2018) (Mirai - Mirai, mi hermana pequeña)

[694]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Mamoru Hosoda
Guió: Mamoru Hosoda
Veus de doblatge: Daniel Dae Kim, Rebecca Hall, John Cho

[ Animació, aventura, drama ] 1h 38min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Un nen petit troba un jardí màgic que li permet viatjar al llarg del temps i conèixer els seus familiars de diferents èpoques, amb l’orientació de la seva germana petita del futur.”

Crítica

Té un què…

Sense deixar de fer notar els increïbles efectes realistes que cada cop es fan notar en aquest tipus de pel·lícules, en un moment donat he pensat que no deixava de ser “una més” de les moltíssimes que es fan. A més, amb l’afegit que l’estètica dels personatges és sempre la mateixa i ningú s’esforça per aportar res nou. No obstant això, cap al final, li han donat una petita volta en els efectes de l’animació i, com a mínim, ja no puc dir allò d’“una més”.

A mi m’ha agradat bastant i, per què no reconèixer-ho, m‘ha tocat la patata.

Resum (amb espòilers)

Un nen petit d’edat indeterminada (podira tenir tres anys, però també sis o set…) no reacciona massa bé davant l’arribada de la seva germaneta acabada de nèixer. Els pares estan més per la nena que per ell.

En tota aquesta incomprensió, troba una escapatòria en un món imaginari amb el que interactua amb el gos de casa en forma humana i diferents familiars –pares, avis…–, sobretot amb la seva germana petita, però en el moment que té dotze o tretze anys, ja més gran que ell (en alguna traducció la pel·lícula es titula Mirai del futur). Aprèn de tots ells que també van ser nens i no sempre va ser fàcil, fins que, en un final feliç, tots s’acaben estimant i comprenent.

Cap comentari:

Publica un comentari