Bloc personal,

dijous, 17 d’agost de 2017

Buenas noches, Punpun 4 (2009)




Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial



[21]

Llegit pràcticament en una sentada.

Interès màxim. Una història que podria semblar per nens, s’acaba convertint en “còmic per adults”. Una història d’allò més interessant i, sobretot, explicada d’una manera ben especial. No té desperdici.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).



Whakoom:
“Punpun Onodera, un alumne de secundària normal i corrent, s’enfronta temeràriament a un company del seu grup escolar per Aiko Tanaka, la noia de la que està enamorat platònicament. Pel seu cantó, el seu oncle Yûichi acaba explicant-li el seu passat a Midori Ohkuma, una noia sense treball fixe que li crida l’atenció.”






RESUM (amb spòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.



12 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)


Capítol 35: L’oncle Yûichi continua explicant la història del seu passat a Midori, la noia de la cafeteria que va conèixer quan era infermera a l’hospital cuidant la mare de Punpun.

Després que la noia de setze anys –filla d’una alumna seva al taller de terrisseria– li demana ajuda perquè la seva mare la té lligada amb cordes a casa després que avortés d’un company d’escola, es posa a ploure i van al seu apartament. Després de secar-se i prendre una infusió, se’n va la llum i la noia se li abraona i comencen els preliminars del que ha de ser un acte sexual bestial. Encara que ell està a punt d’esclatar li demana siusplau que pari. Ella no en veu el motiu. Però just en aquell moment truquen a la porta i entra la noia amb la que surt.

Capítol 36: La noia de setze anys s’amaga en un armari i la xicota de Yûichi no s’entera de res. També se seca de la pluja intensa, es treu la roba, es queda en roba interior i comença a explicar-li que està a punt d’arribar als trenta anys, que totes les seves companyes ja s’han casat i que només queda ella. Acaben tenint una escena de sexe brutal, davant la mirada dins l’armari de la joveneta.

Capítol 37: En el moment que la xicota de Yûichi es queda adormida i ell aprofita per fer la cigarreta, se’n recorda de la noia de l’armari, li obre la porta i l’acompanya fins la sortida. Veint com estan anant les coses, demana dues setmanes de festa al taller. El mateix dia que la seva xicota li torna a treure el tema del casament, Yûichi decideix tornar al taller. Allà les coses semblen anar com sempre. La mare de la joveneta no s’ha enterat de res. Però en el moment que li estan fent una entrevista a un company mestre terrissaire, el company s’aixeca amb la mirada perduda i sense dir ni asse ni bèstia agafa un martell i el clava al cap de la mare de la joveneta que estava parlant amb Yûichi. Entre el caos i mentre arriba l’ambulància, redueixen l’agressor i Yûichi surt corrents a avisar la policia, quan en arribar al carrer es troba la noieta llegint tranquil·lament una revista i li pregunta si la seva mare ja s’ha mort. Li explica que els homes són molt simples, que només va haver de xupar-se-la perquè el company agressor fés el que ella li demanava. (La frase d’invocació al déu Chinkurohoi que ensenya l’oncle Yûichi a Punpun quan es més petit, la fa servir aquesta noieta…).

Capítol 38: Mentrestant, l’agressor, en estat de xoc, comença a trencar-ho tot i obre el forn que està en marxa fins que es crema. La noia desapareix entre la multitud i, tot i veien-ne la seva maldat, decideix que n’està enamorat…

Acaba el relat del seu trauma de feia cinc anys i li pregunta a la Midori si sent rebuig. Malgrat tot la Midori diu que ell li agrada i que el que cal fer és afrontar la realitat i anar en aquell moment mateix al taller per saber com van acabar les coses. Yûichi accepta. Mentrestant, a casa, a la mare de Punpun se li estan acabant les cervesses, comença a sentir ansietat perquè Yûichi no ve amb la compra i Punpun no para de repetir-se la pel·lícula del “Como gane… ¡¡Tanaka será mía para toda la vida!!"

Capítol 39: Yûichi i Midori arriben al taller i l’antic company els explica que la ferida de la senyora no era molt greu, però sort de la filla que no va voler reclamar indemnització perquè sinó hagueren hagut de tancar el taller. I el mestre terrissaire agressor feia poc que acabava de tornar al taller i semblava ja tornar a la normalitat després de cinc anys. Durant tot aquest temps Yûichi ha anat carregant amb la culpa de creure que dues persones pràcticament havien mort, quan al final havien refet molt bé les seves vides. Midori li fa entendre que ell no pot carregar amb tot… Es despedeixen i tornant sol a buscar la moto, al creuar la via del tren decideix que ell no pot continuar amb aquest patiment i es planta al mig de la via en el moment que s’acosta un tren. Quan pràcticament el té damunt, Midori que sembla l’havia seguit li tira una bossa amb la compra al cap perquè surti de la via al temps que li diu imbècil.

Capítol 40: Yûichi surt de la via plorant i abraçant-se a les cames de Midori. I entre plors li demana ajuda a Midori. Ella li diu que farà per ell el que faci falta i ell li demana que si en alguna ocasió la fereix, que el mati. Ella li demana a canvi que no fugi mai més.

A tot això ha arribat el dia del torneig de bàdminton, el dia de la juguesca de Yaguchi i Punpun per la “possessió” d’Aiko. Després de les eliminatòries només queden jugant Komatsu –el company de Punpun de primària– i Yaguchi –el nou company d’escola, un any més gran que ells i actual xicot d‘Aiko–, però veient els últims entrenaments tothom dóna per guanyador Komatsu. Mentre Punpun puja a les graderies a veure el partit, es troba Aiko amb una amiga esperant al hall. El partit comença.

Capítol 41: Allà s’intercanvien mirades sense dir una sola paraula. Mentrestant el partit ha començat i Punpun s’ha perdut al fons de les ninetes d’Aiko… Quan finalment entren a la graderia, sorprenentment Yaguchi està guanyant amb bastanta diferència, però el partit no ha acabat. A la graderia, tots dos dempeu i mirant el partit, Aiko l’agafa la mà i li confessa que encara que surti amb aquell noi, en realitat està sola una altra vegada.

Capítol 42: El partit continua però com si no existís. Amb les paraules d’Aiko comença a agafar noves esperances… i una gran excitació! A tot això, pel seu cap les seves indecissions de si seguir-li el joc a l’Aiko i prometre-li anar a Kagoshimi –encara que sap que no pot fer-ho– o acabar amb la seva pròpia angoixa i soledat. Punpun li apreta fort de la mà. El partit, després de remuntar Komatsu, es queda aturat amb la lessió definitiva de Yaguchi.

Capítol 43: Tots baixen a veure com està Yaguchi. Tots menys Aiko. Punpun feliç perquè finalment ha guanyat l’aposta amb Yaguchi. Aiko serà per Punpun. Amb tot, Punpun no està content… Torna al hall del pavelló on està Aiko, que ja ha canviat l’expressió trista per una més o menys alegre i li diu que li sap greu no haver complert la promesa de marxar aquell dia a Kagoshima. Aiko li contesta que no passa res, però que hi poden anar ara, “porque tú… nunca mientes, ¿verdad?”. Punpun que està caient en un pou ben fosc li demana a Aiko que vagi a veure Yaguchi perquè la necessita. Ella no ho entén i sense girar-se l’un i l’altra es veuen per última vegada mig plorant tots dos.

Capítol 44: Yûichi porta Midori a casa a presentar-los. La mare de Punpun, com sempre, com una cabra boja. Punpun no en fa ni cas jugant a la consola. Midori intenta parlar-li a Punpun, però aquest la ignora. Per la nit, mentre Punpun cau adormit entre pensaments foscos, Yûichi i Midori foten un clau. A l’escola passa de tothom i s’enfonsa en una profunda depressió. Casualment es troba Seki i Shimizu i això li alegra el dia perquè feia molt de temps que no es veien. Mentrestant ha deixat el bàdminton i s’ha apuntat a una altra activitat, però per passar l’estona.

Capítol 45: Yûichi i Midori s’emporten Punpun al parc d’atraccions, i mentre ell es va menjant el cap contínuament, Midori li explica a Yûichi que agafarà la cafeteria. Yûichi li promet que, quan s’estabilitzin tots dos a les feines, es casaran. Tornant a casa, amb la bleda de la mare de Punpun, Midori fa de mare i, en certa manera, juguen a ser tots una família. Punpun s’aficiona a parlar amb el déu Chinkurohoi, a beure cafè, a caminar sol per les nits i a plorar constantment…

Capítol 46: Han passat dos anys més (Punpun ja té 15 anys i està acabant el tercer i últim curs de secundària) i la família Onodera (abans Punyama) està composada per la mare de Punpun, el germà de la mare –el seu oncle– Yûichi, Punpun i Midori Ohkuma. Punpun està esperant les notes de final de curs per començar el batxillerat. Midori està ajudant la mare de Punpun a vendre la casa i anar-se’n de lloguer per fer front a les despeses. Yûichi fa una setmana que està desaparegut, enfonsat també en una depressió i visitant la via del tren entre plors.



Buenas noches, Punpun 1 (2007)
Buenas noches, Punpun 2 (2007)
Buenas noches, Punpun 3 (2008)
Buenas noches, Punpun 4 (2009)
Buenas noches, Punpun 5 (2009)
Buenas noches, Punpun 6 (2009)
Buenas noches, Punpun 7 (2010)
Buenas noches, Punpun 8 (2011)
Buenas noches, Punpun 9 (2011)
Buenas noches, Punpun 10 (2012)
Buenas noches, Punpun 11 (2012)
Buenas noches, Punpun 12 (2013)
Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada