Buenas noches, Punpun 4 (2009)

[21]

Valoració

Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(おやすみプンプン - Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial (19/02/16 a Espanya)
Shogakukan (30/01/09 al Japó)

12 capítols (35-46) - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Punpun Onodera, un alumne de secundària normal i corrent, s’enfronta temeràriament a un company del seu grup escolar per Aiko Tanaka, la noia de la que està enamorat platònicament. Pel seu cantó, el seu oncle Yûichi acaba explicant-li el seu passat a Midori Ohkuma, una noia sense treball fixe que li crida l’atenció.”

Crítica

Llegit pràcticament en una sentada.

Interès màxim. Una història que podria semblar per nens, s’acaba convertint en “còmic per adults”. Una història d’allò més interessant i, sobretot, explicada d’una manera ben especial. No té desperdici.

(El mateix problema en la visualització de textes excessivament petits i en tipografia ultrafina).

Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu el Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’onze anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i cinc companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida del Punpun fins l’edat adulta, amb vint-i-dos anys.

Tot vertebrat en la relació entre el Punpun i l’Aiko, una nena de la que s’enamora innocentment a primària i, bastant més tard, de la Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies i neurosis que passen pel seu cap –de nen, primer, i adolescent, després–, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure, però que donen context a la història (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades, fins que no en fas una segona lectura, no ho veus).

[  Estructura de l’obra  ]

Hi han cinc parts o etapes vitals del protagonista bastant diferenciades:

• l’escola primària (11 anys),
• secundària (13 anys),
• batxillerat (15, 16 i 17 anys),
• dels 18 als 20 anys
• i el procés d’autodestrucció final.

• En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys); coneix innocentment l’Aiko i la idealitza; es topa amb una Sachi adolescent sense saber qui serà més endavant.
• En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi i la seva relació amb la Midori; té un contacte distant amb l’Aiko.
• En els volums 5, 6 i 7 el Punpun cursa batxillerat (15, 16 i 17 anys); es folla la Midori; la mare del Punpun té càncer i acaba morint; coneix la Sachi universitària.
• En els volums 8 i 9 el Punpun passa dels 18 als 20 anys; coneix la Sachi i se n’enamora.
• En els volums 10, 11, 12 i 13 el Punpun reconnecta amb l’Aiko, deixa tota la resta enrera i inicia, conjuntament amb l’Aiko, la seva pròpia autodestrucció; la Sachi el busca per tot arreu fins que el salva.

En aquest volum, el Yūichi porta la noia al seu apartament i gairebé tenen sexe, però el Yūichi es resisteix perquè sap que no pot ajudar a la noia. Quan el Yūichi torna a treballar després de dues setmanes, el seu company de feina Washio ataca la mare de la noia amb un martell. Quan el Yūichi surt corrent per trobar un policia, es troba la noia, que li revela que havia seduït al Washio perquè actués d’aquella manera. La Midori fa que el Yūichi visiti el taller amb ella i s'assabenten que tots els implicats en l'incident estan millor ara. Tenint el pes de la seva culpa alleugerat i no sentint més vincles amb el món, el Yūichi intenta suïcidar-se assegut davant d'un tren que s'acosta, però s'atura a l'últim moment. Ell i la Midori es comprometen l'un amb l'altre.

Al torneig de bàdminton, el Yaguichi i el Komatsu són els finalistes i el Yaguichi pren el lideratge. El Punpun veu l'Aiko, que li diu que només vol estimar algú que se li dediqui completament i que se la pugui endur. La cama del Yaguichi cedeix i concedeix la derrota al Punpun. No obstant això, quan l'Aiko demana al Punpun que marxin junts a Kagoshima amb ella, ell es nega. El Punpun es torna deprimit i solitari.

Dos anys després, la Midori s'ha acostat a la família Onodera i es preparen per mudar-se a un nou apartament, però el Yūichi fa més d'una setmana que està desaparegut.


Capítol 35: L’oncle Yūichi continua explicant la història del seu passat a la Midori, la noia de la cafeteria que va conèixer quan era infermera a l’hospital cuidant la mare del Punpun.
Després que la noia de setze anys –filla d’una alumna seva al taller de terrisseria– li demana ajuda perquè la seva mare la té lligada amb cordes a casa després que avortés d’un company d’escola, es posa a ploure i van al seu apartament. Després de secar-se i prendre una infusió, se’n va la llum i la noia se li abraona i comencen els preliminars del que ha de ser un acte sexual bestial. Encara que ell està a punt d’esclatar li demana siusplau que pari. Ella no en veu el motiu. Però just en aquell moment truquen a la porta i entra la noia amb la que surt.

Capítol 36: La noia de setze anys s’amaga en un armari i la xicota del Yūichi no s’entera de res. També se seca de la pluja intensa, es treu la roba, es queda en roba interior i comença a explicar-li que està a punt d’arribar als trenta anys, que totes les seves companyes ja s’han casat i que només queda ella. Acaben tenint una escena de sexe brutal, davant la mirada dins l’armari de la joveneta.

Capítol 37: En el moment que la xicota del Yūichi es queda adormida i ell aprofita per fer la cigarreta, se’n recorda de la noia de l’armari, li obre la porta i l’acompanya fins la sortida. Veient com estan anant les coses, demana dues setmanes de festa al taller. El mateix dia que la seva xicota li torna a treure el tema del casament, el Yūichi decideix tornar al taller. Allà les coses semblen anar com sempre. La mare de la joveneta no s’ha enterat de res. Però en el moment que li estan fent una entrevista a un company mestre terrissaire, el company s’aixeca amb la mirada perduda i sense dir ni asse ni bèstia agafa un martell i el clava al cap de la mare de la joveneta que estava parlant amb el Yūichi. Entre el caos i mentre arriba l’ambulància, redueixen l’agressor i el Yūichi surt corrents a avisar la policia, quan en arribar al carrer es troba la noieta llegint tranquil·lament una revista i li pregunta si la seva mare ja s’ha mort. Li explica que els homes són molt simples, que només va haver de xupar-se-la perquè el company agressor fes el que ella li demanava. (La frase d’invocació al déu Chinkurohoi que ensenya l’oncle Yūichi al Punpun quan es més petit, la fa servir aquesta noieta…).
Capítol 38: Mentrestant, l’agressor, en estat de xoc, comença a trencar-ho tot i obre el forn que està en marxa fins que es crema. La noia desapareix entre la multitud i, tot i veien-ne la seva maldat, decideix que n’està enamorat…
Acaba el relat del seu trauma de feia cinc anys i li pregunta a la Midori si sent rebuig. Malgrat tot la Midori diu que ell li agrada i que el que cal fer és afrontar la realitat i anar en aquell moment mateix al taller per saber com van acabar les coses. El Yūichi accepta. Mentrestant, a casa, a la mare del Punpun se li estan acabant les cervesses, comença a sentir ansietat perquè el Yūichi no ve amb la compra i el Punpun no para de repetir-se la pel·lícula del “Como gane… ¡¡Tanaka será mía para toda la vida!!"

Capítol 39: El Yūichi i la Midori arriben al taller i l’antic company els explica que la ferida de la senyora no era molt greu, però sort de la filla que no va voler reclamar indemnització perquè sinó hagueren hagut de tancar el taller. I el mestre terrissaire agressor feia poc que acabava de tornar al taller i semblava ja tornar a la normalitat després de cinc anys. Durant tot aquest temps el Yūichi ha anat carregant amb la culpa de creure que dues persones pràcticament havien mort, quan al final havien refet molt bé les seves vides. La Midori li fa entendre que ell no pot carregar amb tot… Es despedeixen i tornant sol a buscar la moto, al creuar la via del tren decideix que ell no pot continuar amb aquest patiment i es planta al mig de la via en el moment que s’acosta un tren. Quan pràcticament el té damunt, la Midori que sembla l’havia seguit li tira una bossa amb la compra al cap perquè surti de la via al temps que li diu imbècil.

Capítol 40: El Yūichi surt de la via plorant i abraçant-se a les cames de la Midori. I entre plors li demana ajuda a la Midori. Ella li diu que farà per ell el que faci falta i ell li demana que si en alguna ocasió la fereix, que el mati. Ella li demana a canvi que no fugi mai més.
A tot això ha arribat el dia del torneig de bàdminton, el dia de la juguesca del Yaguchi i el Punpun per la “possessió” de l’Aiko. Després de les eliminatòries només queden jugant el Komatsu –el company delPunpun de primària– i el Yaguchi –el nou company d’escola, un any més gran que ells i actual xicot de l‘Aiko–, però veient els últims entrenaments tothom dona per guanyador el Komatsu. Mentre el Punpun puja a les graderies a veure el partit, es troba l’Aiko amb una amiga esperant al hall. El partit comença.

Capítol 41: Allà s’intercanvien mirades sense dir una sola paraula. Mentrestant el partit ha començat i el Punpun s’ha perdut al fons de les ninetes de l’Aiko… Quan finalment entren a la graderia, sorprenentment el Yaguchi està guanyant amb bastanta diferència, però el partit no ha acabat. A la graderia, tots dos dempeu i mirant el partit, l’Aiko l’agafa de la mà i li confessa que encara que surti amb aquell noi, en realitat està sola una altra vegada.

Capítol 42: El partit continua però com si no existís. Amb les paraules de l’Aiko comença a agafar noves esperances… i una gran excitació! A tot això, pel seu cap les seves indecissions de si seguir-li el joc a l’Aiko i prometre-li anar a Kagoshima –encara que sap que no pot fer-ho– o acabar amb la seva pròpia angoixa i soledat. El Punpun li apreta fort de la mà. El partit, després de remuntar el Komatsu, es queda aturat amb la lessió definitiva del Yaguchi.

Capítol 43: Tots baixen a veure com està el Yaguchi. Tots menys l’Aiko. El Punpun feliç perquè finalment ha guanyat l’aposta amb el Yaguchi. L’Aiko serà pel Punpun. Amb tot, el Punpun no està content… Torna al hall del pavelló on està l’Aiko, que ja ha canviat l’expressió trista per una més o menys alegre i li diu que li sap greu no haver complert la promesa de marxar aquell dia a Kagoshima. L’Aiko li contesta que no passa res, però que hi poden anar ara, “porque tú… nunca mientes, ¿verdad?”. El Punpun que està caient en un pou ben fosc li demana a l’Aiko que vagi a veure el Yaguchi perquè la necessita. Ella no ho entén i sense girar-se l’un i l’altra es veuen per última vegada mig plorant tots dos.

Capítol 44: El Yūichi porta la Midori a casa a presentar-los. La mare del Punpun, com sempre, com una cabra boja. El Punpun no en fa ni cas jugant a la consola. La Midori intenta parlar-li al Punpun, però aquest la ignora. Per la nit, mentre el Punpun cau adormit entre pensaments foscos, el Yūichi i la Midori foten un clau. A l’escola passa de tothom i s’enfonsa en una profunda depressió. Casualment es troba el Seki i el Shimizu i això li alegra el dia perquè feia molt de temps que no es veien. Mentrestant ha deixat el bàdminton i s’ha apuntat a una altra activitat, però per passar l’estona.

Capítol 45: El Yūichi i la Midori s’emporten el Punpun al parc d’atraccions, i mentre ell es va menjant el cap contínuament, la Midori li explica al Yūichi que agafarà la cafeteria. Wl Yūichi li promet que, quan s’estabilitzin tots dos a les feines, es casaran. Tornant a casa, amb la bleda de la mare del Punpun, la Midori fa de mare i, en certa manera, juguen a ser tots una família. El Punpun s’aficiona a parlar amb el déu Chinkurohoi, a beure cafè, a caminar sol per les nits i a plorar constantment…

[  Lectura manga, de dreta a esquerra.  ]

[  Per primera vegada, “escoltat” directament dels pensaments del Punpun, un resum bastant real del què significa ser Punpun fins ara…  ]

Capítol 46: Han passat dos anys més (el Punpun ja té 15 anys i està acabant el tercer i últim curs de secundària) i la família Onodera (abans Punyama) està composada per la mare del Punpun, el germà de la mare –el seu oncle– Yūichi, el Punpun i la Midori Ohkuma. El Punpun està esperant les notes de final de curs per començar el batxillerat. La Midori està ajudant la mare del Punpun a vendre la casa i anar-se’n de lloguer per fer front a les despeses. El Yūichi fa una setmana que està desaparegut, enfonsat també en una depressió i visitant la via del tren entre plors.

Col·lecció

• Buenas noches, Punpun 1 (2007)
• Buenas noches, Punpun 2 (2007)
• Buenas noches, Punpun 3 (2008)
• Buenas noches, Punpun 4 (2009)
• Buenas noches, Punpun 5 (2009)
• Buenas noches, Punpun 6 (2009)
• Buenas noches, Punpun 7 (2010)
• Buenas noches, Punpun 8 (2011)
• Buenas noches, Punpun 9 (2011)
• Buenas noches, Punpun 10 (2012)
• Buenas noches, Punpun 11 (2012)
• Buenas noches, Punpun 12 (2013)
• Buenas noches, Punpun 13 (2013)