Ricard Vilanova: Tengoku Daimakyō, vol. 11 (2024) (Heavenly Delusion)

Valoració

Fitxa tècnica

Masakazu Ishiguro (guió, dibuix, tinta i color)
(天国大魔境 - Tengoku Daimakyō - Heavenly Delusion)

[ Manga seinen, aventura, misteri, ciència ficció ]
Tu manga online
Norma Editorial (sense data prevista)
Afternoon KC (ed. Kodansha) (22/10/24)
6 capítols (62-67) - 176 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Viquipèdia | MyAnimeList (8,10) (8.553)

Sinopsi

Whakoom:
”A la recerca d'un lloc anomenat Cel (o Paradís), el Maru i el/la Kiruko viatgen per un Japó futurista que s'ha convertit en un món apocalíptic. En una ciutat gestionada pel Ministeri de Reconstrucció de Kansai, els dos protagonistes sotmeten a un gegantesc devorador d'homes (hiruko) amb l'ajuda de reforços. El Maru i el/la Kiruko reprenen el seu viatge, però pel camí s'assabenten de l'existència d'un lloc anomenat Nou Cel…! El temps ha canviat i el dia del ‘Gran Desastre’, fins i tot els que van viure feliços robats de la seva felicitat. La fi del món, que va visitar per igual a tothom, va distorsionar molt la vida de cadascun d'ells. Els darrers 11 volums del drama de grup de supervivència de nois i noies l'anime de televisió del qual és molt popular a tot el món!!”

Crítica

Només ara entenc per sobre la història, que és bastant difícil de seguir…

(També es pot trobar sota el títol Tengoku Daimakyou).

Volum onze i encara no sabria fer un resum acurat d’aquesta història. Això és el millor que he sabut fer:

“Sense saber exactament com, el món tal i com el coneixem és destruït l’11 de novembre de 2024. Sabem que hi han terratrèmols, però cosa més; només que queda un món post-apocalíptic amb poca gent i encara menys recursos. Cinc anys després, el 2029, els sobrevivents es reparteixen com bonament poden els recursos disponibles. Enmig de tot plegat (abans de 2024) hi han experiments genètics que aconsegueixen éssers humans amb poders excepcionals que ara volten entre la resta de mortals però, per contrapartida, hi han hirukos o monstres menja-persones.

La majoria de detalls els coneixem a través de dos viatgers que es desplacen pels diferents territoris apocalíptics d’un Japó devastat, la/el Kiruko , un guardatespatlles que té una pistola “especial” amb una història complicada darrera (és el cervell i la personalitat d’un noi –el Haruki Takehaya– implantat en el cos de la seva germana dos anys més gran –la Kiriko Takehaya–) i el Maru, un noi resultat de la descendència d’aquells experiments genètics i que té certs poders. Entre els dos estan buscant “el Cel” (heaven), l’antic centre d’experimentació genètica que es troba en l’illa de Kyūshū al sud del país i, a través de la seva mirada, però també gràcies a molts flash-backs intencionats, coneixem tot un seguit de personatges i grupuscles de persones entreteixint una història que es complica cada cop més.”

(Sovint confonc els hirukos amb la/el Kiruko.)

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Al capítol 62 (Tōru Funayama, primera part), en un flash-back veiem els primers moments després del desastre en què es va declarar un terratrèmol nivell set a tot el país. L’assassí a sou del polític corrupte, el Tōru Funayama, també pateix els primers moments d’incertesa i lamenta que no hagués passat abans per evitar-se l’assassinat. El fill gran dels Inazaki, el Robin, es fa càrreg de la seva germana petita, la Marin, que, a causa de la punxada d’un clau, agafa el tètanus i cerca ajuda mèdica. Amb el col·lapse dels serveis, el Tōru acaba ajudant-los, però una mica tard, perquè la Marin ja ha mort tot i el Robin continua passejant-la amunt i avall ben trastocat…

Al capítol 63 (Tōru Funayama, segona part), uns rodamons entren a casa dels Inazaki. Quan el Robin arriba, intenta matar-los amb un tornavís, moment en què apareix el Tōru i l’atura dient-li que matar no està bé. Entre els dos preparen un funeral apropiat per la Marin. Una nena sense sostre, la Ran, de la mateixa edat de la Marin arriba a la casa del Robin i s’hi queda. Intentant evitar dos lladres de carrer, la Ran troba dos nens que estan a punt de morir. Avisen el Tōru i els salven. Aquests dos nens són la Maru i el seu germà… el que ara té el cervell dins el cos de la Kiruko. Tornant al temps actual de la història, una Kiruko adulta es troba cara a cara amb el Tōru Funayama. En l’última pàgina es descobreix que aquell nen, el Robin, que de petit va perdre la seva germana Marin, d’adult és l’assassí de la Kiruko, però no se sap el perquè…

Al capítol 64 (Tōru Funayama, tercera part), el Tōru explica el que la mateixa Kirkiko li va dir a ell, però que ara sembla no recordar. En aquella època el Sakota semblava dolent, però era bona persona. Qui estava darrera les desaparicions era el Robin. La Kiriko ho va descobrir i tenia fotografies com a prova. Per no ser eliminats li va donar la càmera al Tōru. (Aquí em perdo perquè no recordo qui és qui: el/la Haruki és el nen, el cervell del qual ha estat transplantat al cos de la seva germana Kiruko; per tant, encara que sembli una noia per fora, el cervell és el d’un noi). El Tōru li torna ara la càmera, però la IA que porten a la furgo és incapaç de decodificar-les: són fotos analògiques. Ara han de cercar algú que pugui revelar les fotos. Quan es resguarden de la pluja sabem que els nens del nou orfanat han descobert que el nom de la plaça central és en honor a la fundadora de l’orfanat, Mikura Manaka (que ara tampoc recordo qui és).

Al capítol 65 (Mikura Manaka, primera part), en un flash-back al 16 de novembre de 2024, cinc dies després del terratrèmol, tres nenes amb poders mentals intenten sobreviure agafant tan de menjar com els és possible. Les nenes van recollint el menjar i l’acumulen a l’acadèmia Takahara, però es presenten un seguit d’adults i entre ells decideixen compartir-ho. Les nenes s’hi neguen; malgrat tot, una organitzadora comença a repartir subministraments. Un dels que venen a recollir embogeig i segresta la repartidora i les nenes utilitzen els poders per alliberar-la: una fa el seguiment via radar telepàtic des del pis de dalt, l’altra fa un forat al formigó i entre totes ajuden a alliberar-la. Quan el segrestador entra en còlera, la nena que mana el grup el toca lleugerament i als pocs segons el té dominat. Les nenes són la Sakuya, la Mikura (Mako) i la Nata.

Al capítol 66 (Mikura Manaka, segona part), veiem els primers anys de la Maru quan era un nadó i un grup d’activistes (el Shimazaki, la Baba i el xx) l’ha robat del centre de la directora tot esperant una quarta integrant (l’Aohsima). Quan veuen que no poden fer-se càrrec la donen en adopció a un orfanat mentint sobre la seva procedència. La Baba i el xx se’n van junts i el Shimazaki es queda sol i deambulant fins que, de casualitat, troba l’Edèn (l’acadèmia Takahara). Passen els anys i, al 2029, ja forma part del comitè executiu de l’Edèn. La Mikura n’és una altra integrant d’aquest comitè.

En la continuació del viatge de la/el Kiruko i el Maru es troben un senyal d’una “força de supressió” que estan buscant un monstre hiruko i s’aturen a ajudar, però no troben ningú; en el seu lloc troben un magatzem de càrrega de robots ple de restes humanes en putrefacció amb algun psicòpata assassí darrere.

Al capítol 67 (Mikura Manaka, tercera part), tornant a les nenes supervivents del terratrèmol de 2024 (la Sakuya, la Mikura i la Nata) es troben per primera vegada amb un hikuro en forma d’escorpí. Al 2029 la Mikura reflexiona que, en realitat, ella té un cervell transplantat en un cos jove i ara mateix té prop de noranta anys.

La/el Kiruko i el Maru segueixen investigant la nau i es troben algú amagat, però s’espanten i surten corrents per tornar al cotxe. A mig camí de tornada són atacats i la/el Kiruko dispara la seva pistola, tot i que l’esquiva amb facilitat.

(Aturada tècnica després d’aquest capítol).

Ricard Vilanova,

persona humana.

dimecres, 9 d’octubre del 2024

Tengoku Daimakyō, vol. 11 (2024) (Heavenly Delusion)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada