Bloc personal,

dijous, 12 d’octubre de 2017

Buenas noches, Punpun 7 (2010)

[25]

Valoració



Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial

11 capítols - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Punpun, ara independitzat, s’allunya cada dia més dels seus semblants. Fingeix portar una vida despreocupada, però el buit és cada cop més gran… fins que, per casualitat, torna a veure a Aiko.”

Crítica

Per si no quedava clar, fan incondicional des de ja!

És cert que, sent tant friqui com sóc, és fàcil tenir-me convençut de qualsevol cosa… però en aquest cas és que s’ho val. Haig de fer esforços per no acabar-me cada volum d’una sentada perquè sinó, quin sentit tindria gaudir-ne en tan poc temps?

Resum (amb espòilers)

A Tòquio hi viu Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals de Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta (calculo que 25 anys). Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre Punpun i Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de Sachi un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paraonies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen contexte a la història.


Capítol 68: Després de la mort de la seva mare, Punpun, el seu oncle i Midori estan passant el dol. Midori sent una gran llàstima per Punpun, però pel que entenem dels seus pensaments, ell continua amb les seves paranoies evitant sentir res. Midori aprofita per ensenyar-li a Punpun una carta de la seva mare confessant que totes les cartes que ha rebut del seu pare fins ara les havia escrit ella. Mentrestant el pare de Punpun es presenta a casa seva i, entre grans mostres de nerviosisme, ofereix a Punpun anar a viure amb ell a Fukushima.

Capítol 69: Punpun mostrant, una vegada més, la seva desafecció a les relacions humanes li diu que s’estima més viure sol. El seu pare ho entén i, sense deixar el seu nerviosisme, es despedeix. Punpun sembla que esclata en plors al no poder expressar el que realment pensa. L’oncle demana a Punpun que l’acompanyi a fer un passeig, li explica la seva vida i el que espera d’ell a partir d’ara. Li diu que sense Midori ell estaria perdut i que, des que van decidir casar-se, s’ho van explicar tot entre ells i que sap perfectament el que passar entre Punpun i Midori; malgrat això, no li fa res.

Capítol 70: Punpun fa una vida monòtona i avorrida en un estat semicatatònic, que a ell sembla que ja li va bé, mentre van passant els dies a l’escola.

Capítol 71: Lorem ipsum.

Capítol 72: Lorem ipsum.

Capítol 73: Lorem ipsum.

Capítol 74: Lorem ipsum.

Capítol 75: Lorem ipsum.

Capítol 76: Lorem ipsum.

Capítol 77: Lorem ipsum.

Capítol 78: Lorem ipsum.





Cap comentari:

Publica un comentari