Buenas noches, Punpun 7 (2010)

[25]

Valoració

Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(おやすみプンプン - Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial (05/05/16 a Espanya)
Shogakukan (30/09/10 al Japó)

11 capítols (68-78) - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“El Punpun, ara independitzat, s’allunya cada dia més dels seus semblants. Fingeix portar una vida despreocupada, però el buit és cada cop més gran… fins que, per casualitat, torna a veure a Aiko.”

Crítica

Per si no quedava clar, fan incondicional des de ja!

És cert que, sent tant friqui com sóc, és fàcil tenir-me convençut de qualsevol cosa… però en aquest cas és que s’ho val. Haig de fer esforços per no acabar-me cada volum d’una sentada perquè sinó, quin sentit tindria gaudir-ne en tan poc temps?

Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu el Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’onze anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i cinc companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida del Punpun fins l’edat adulta, amb vint-i-dos anys.

Tot vertebrat en la relació entre el Punpun i l’Aiko, una nena de la que s’enamora innocentment a primària i, bastant més tard, de la Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies i neurosis que passen pel seu cap –de nen, primer, i adolescent, després–, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure, però que donen context a la història (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades, fins que no en fas una segona lectura, no ho veus).

[  Estructura de l’obra  ]

Hi han cinc parts o etapes vitals del protagonista bastant diferenciades:

• l’escola primària (11 anys),
• secundària (13 anys),
• batxillerat (15 anys),
• dels 18 als 20 anys
• i el procés d’autodestrucció final.

• En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys); coneix innocentment l’Aiko i la idealitza; es topa amb una Sachi adolescent sense saber qui serà més endavant.
• En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi i la seva relació amb la Midori; té un contacte distant amb l’Aiko.
• En els volums 5 i 6 el Punpun cursa batxillerat (15 anys); es folla la Midori; la mare del Punpun té càncer i acaba morint; coneix la Sachi universitària; sense rastre de l’Aiko.
• En els volums 7, 8 i 9 el Punpun passa dels 18 als 20 anys; el Punpun és un adult que viu sol; s’apropa a la Sachi i se n’enamora.
• En els volums 10, 11, 12 i 13 el Punpun reconnecta amb l’Aiko, deixa tota la resta enrera i inicia, conjuntament amb l’Aiko, la seva pròpia autodestrucció; la Sachi el busca per tot arreu fins que el salva.

En aquest volum, el pare del Punpun el visita i li pregunta si li agradaria viure amb ell, però el Punpun declina.

Després de graduar-se al batxillerat, el Punpun treballa a temps parcial amb el seu amic Mimura. Durant el viatge en tren cap a casa, veu l'Aiko, però és incapaç de trobar-la quan torna.

El Punpun es trasllada a un apartament prop de l'estació on la va veure, amb l'esperança de trobar-la de nou. Després de no tenir èxit, el Punpun deixa de sortir i es torna reservat. El seu llogater, el Shishido, que està preocupat per ell, intenta oferir-li ajuda. El porta a un bar, on el Punpun veu la Sachi, a qui havia conegut en una galeria d'art en la seva cita amb la Kanie. La Sachi li diu al Punpun que vol il·lustrar una història que va escriure al seu llibre de visites.


Capítol 68: Després de la mort de la seva mare, el Punpun, el seu oncle i la Midori estan passant el dol. La Midori sent una gran llàstima pel Punpun, però pel que entenem dels seus pensaments, ell continua amb les seves paranoies evitant sentir res. La Midori aprofita per ensenyar-li al Punpun una carta de la seva mare confessant que totes les cartes que ha rebut del seu pare fins ara les havia escrit ella. Mentrestant el pare del Punpun es presenta a casa seva i, entre grans mostres de nerviosisme, li ofereix al Punpun anar a viure amb ell a Fukushima.

Capítol 69: El Punpun, mostrant una vegada més la seva desafecció a les relacions humanes, li diu que s’estima més viure sol. El seu pare ho entén i, sense deixar el seu nerviosisme, es despedeix. El Punpun sembla que esclata en plors al no poder expressar el que realment pensa. L’oncle demana al Punpun que l’acompanyi a fer un passeig, li explica la seva vida i el que espera d’ell a partir d’ara. Li diu que sense la Midori ell estaria perdut i que, des que van decidir casar-se, s’ho van explicar tot entre ells i que sap perfectament el que passar entre el Punpun i la Midori; malgrat això, no li fa res.

Capítol 70: S’acosten Nadal i Cap d’Any en el seu últim curs de batxillerat i està vivint sol. El Punpun fa una vida monòtona i avorrida en un estat semicatatònic, que a ell sembla que ja li va bé, mentre van passant els dies a l’institut.

Capítol 71: El cor de melòdiques Pegasus, una secta liderada pel Toshiki (veure capítol 54, volum 5), admet l’integrant número deu a l’espera de tenir-ne dotze, líder a part. Alguns membres són personatges que ja han aparegut (com la germana de la Kanie, la també pintora amiga de la Sachi) o que tindran un paper més significatiu més endavant (el professor de matemàtiques).

Capítol 72: El Punpun ja s’ha graduat de batxillerat i passa els dies fent grans passejades i fent petits treballs a temps parcial, junt amb el seu company Mimura, que ara va a la universitat. Continua vivint al pis que li va deixar la mare, consumint recursos dels estalvis. Tornant de la feina es topa casualment una despistada Aiko.

Capítol 73: Quan se n’ha adonat que era l’Aiko, les portes del tren ja s’han tancat, però a la següent parada, baixa, canvia de sentit i va buscar-la desesperat. La busca per l’estació i pel carrer entre la gentada, però no la troba. Comença a deambular pels carrers capcot, obsessionat amb la seva imatge, quan, casualment, passa per davant d’una immobiliària (la del Shishido, un altre personatge rellevant en la història, que anteriorment havia sortit contractant el Shimizu per netejar un apartament d’un vell que hi havia mort; veure capítol 52, volum 5) i, lligant caps amb les paraules del Mimura, planteja deixar el pis de lloguer que va escollir la seva mare i anar de lloguer a un petit apartament.

Capítol 74: El Punpun fa saber a la Midori i el seu oncle que deixarà el pis i se n’anirà de lloguer a un apartament petit molt més econòmic. Ha vist els estalvis que li va deixar la mare (235 milions de iens = 18.000 €), però s’estima més tocar-ho, per la qual cosa li confia la cartilla dels estalvis a la Midori. Casualment –una vegada més–, l’apartament econòmic que lloga (25.000 iens = 219 € mensuals) és el del vell que hi va morir i que no va tenir valor d’ajudar a netejar el Shimizu. Les parets són com paper de fumar i se senten totes les converses dels veïns del costat. Fins d’aquí dos anys no haurà de renovar el contracte de lloguer. El seu pla és cercar l’Aiko en aquests dos anys i, si no la troba, suïcidar-se.

Capítol 75: El Mimura somia amb el Toshiki. El Punpun continua fent treballs temporals a temps parcial. Quan no treballa, cerca l’Aiko i, si no, dorm. La Midori és l’única que es preocupa per ell, però sempre a través de trucades al contestador o notes manuscrites. Li comenta que li comprarà un telèfon mòbil i, sobretot, que no faci cap “tonteria”.

Capítol 76: El dia a dia del Punpun transcorre sense canvis ni sobresalts i, per molt que busqui, no troba l’Aiko. La Midori li ha fet arribar un telèfon mòbil, comprat amb els diners d’ella i registrat a nom d’ella perquè li arribin a ella els rebuts, però el Punpun deixa el mòbil dins la caixa sense obrir, dins la bossa, dins un armari. El Punpun, molt lentament, va caient en una profunda depressió.

Capítol 77: El Shishido, l’administrador de les finques, pica al timbre de la porta de l’apartament del Punpun per saber com està i ràpidament sap veure que alguna cosa no va bé. El convida a menjar angula (un plat gens econòmic) a la immobiliària amb la intenció de fer-lo parlar i treure-li alguna cosa coherent, però en el moment que li ofereix un treball, apareix la filla a posar el crit en el cel i els espanta d’allà. Acaben anant a parar a un bar d’ambient on, al cap d’una estona s’hi presenta una Sachi ben diferent.

Capítol 78: Ara, la Sachi en té vint-i-dos i el Punpun divuit. Mentre el Shishido s’anima amb el karaoke, la Sachi xerra una estona amb el Punpun, recordant la seva anterior trobada a la galeria i explicant-li detalls actuals de la Kanie. En un moment donat, el Punpun s’emprenya amb els comentaris de la Sachi i diu que se’n va. La Sachi l’agafa del braç i li recorda les paranoies que va escriure en la llibreta d’impressions de la galeria amb la seva pintura de la Via Làctia. Reconeix que, de fet, és el relat de la infància del Punpun i ella té algunes idees de com dibuixar-ne un manga (autoreferència Oyasumi Punpun). El Punpun s’envalentona, s’acaba la copa del Shishido i cau rodó al terra borratxo. La Sachi no sap què fer-ne i se l’emporta a casa a dormir la mona.

Col·lecció

• Buenas noches, Punpun 1 (2007)
• Buenas noches, Punpun 2 (2007)
• Buenas noches, Punpun 3 (2008)
• Buenas noches, Punpun 4 (2009)
• Buenas noches, Punpun 5 (2009)
• Buenas noches, Punpun 6 (2009)
• Buenas noches, Punpun 7 (2010)
• Buenas noches, Punpun 8 (2011)
• Buenas noches, Punpun 9 (2011)
• Buenas noches, Punpun 10 (2012)
• Buenas noches, Punpun 11 (2012)
• Buenas noches, Punpun 12 (2013)
• Buenas noches, Punpun 13 (2013)