Bloc personal,

dimarts, 17 d’octubre del 2017

Buenas noches, Punpun 9 (2011)

[27]

Valoració



Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(おやすみプンプン - Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial (22/07/16 a Espanya)
Shogakukan (28/10/11 al Japó)

10 capítols (90-99) - 224 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“El Punpun ja té vint anys. Un fidel reflex de les angoixes, inseguretats i esperances del camí a la maduresa. Després assaborir fugaçment el que podria haver estat la felicitat, el Punpun cau en una malenconia molt més profunda que abans. El temps de gràcia que s’havia concedit arriba al final, de manera que es planteja què fer amb la seva vida…”

Crítica

Qui dia passa, any empeny…

Aquest volum m’ha semblat una mica més “fluixet” que l’anterior, però de fet, la manera amb que va desgranant la història –obra, vida i miracles de Punpun– és senzillament magistral. Domina el ritme i porta les situacions on i quan vol. Encara no sé com s’ho fa l’Asano per mostrar una noia tant atractiva –segons la meva opinió, és clar– física, intel·lectual i emocionalment en el volum 8 i convertir-la en una més en el 9. Justament al final d’aquest novè volum, finalment podem veure com és en realitat en Punpun…

Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu el Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’onze anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i cinc companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida del Punpun fins l’edat adulta, amb vint-i-dos anys.

Tot vertebrat en la relació entre el Punpun i l’Aiko, una nena de la que s’enamora innocentment a primària i, bastant més tard, de la Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies i neurosis que passen pel seu cap –de nen, primer, i adolescent, després–, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure, però que donen context a la història (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades, fins que no en fas una segona lectura, no ho veus).


[  Estructura de l’obra  ]

Hi han cinc parts o etapes vitals del protagonista bastant diferenciades:
  • l’escola primària (11 anys),
  • secundària (13 anys),
  • batxillerat (15 anys),
  • dels 18 als 20 anys
  • i el procés d’autodestrucció final.

  • En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys); coneix innocentment l’Aiko i la idealitza; es topa amb una Sachi adolescent sense saber qui serà més endavant.
  • En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi i la seva relació amb la Midori; té un contacte distant amb l’Aiko.
  • En els volums 5 i 6 el Punpun cursa batxillerat (15 anys); es folla la Midori; la mare del Punpun té càncer i acaba morint; coneix la Sachi universitària; sense rastre de l’Aiko.
  • En els volums 7, 8 i 9 el Punpun passa dels 18 als 20 anys; el Punpun és un adult que viu sol; s’apropa a la Sachi i se n’enamora.
  • En els volums 10, 11, 12 i 13 el Punpun reconnecta amb l’Aiko, deixa tota la resta enrera i inicia, conjuntament amb l’Aiko, la seva pròpia autodestrucció; la Sachi el busca per tot arreu fins que el salva.

  • Volum 1 (2007): El Punpun coneix l’Aiko a primària.
  • Volum 2 (2007): Els sis amics contemplen la via làctia; el Punpun planta l’Aiko.
  • Volum 3 (2008): A secundària, el xicot de l’Aiko i el Punpun se la juguen en una disputa.
  • Volum 4 (2009): Tot i guanyar la disputa, el Punpun no vol acompanyar l’Aiko en la seva fugida.
  • Volum 5 (2009): El Punpun es folla la Midori… o viceversa.
  • Volum 6 (2009): La mare del Punpun mor de càncer.
  • Volum 7 (2010): El Punpun coneix (de nou) la Sachi.
  • Volum 8 (2011): El Punpun es folla la Sachi… i se n’enamora.
  • Volum 9 (2011): El Punpun es distancia de la Sachi.
  • Volum 10 (2012): xxx
  • Volum 11 (2012): xxx
  • Volum 12 (2013): xxx
  • Volum 13 (2013): xxx


En aquest volum, l'editor no està convençut pel manga de la Sachi i el Punpun; no li agrada la depressió "innecessària" del personatge principal.

Mentre que el Shishido es fereix greument després de ser confós amb un lladre de botigues i acaba en cadira de rodes per a tota la vida, els amics de la infància del Punpun, el Seki i el Shimizu, que han estat propers, s'allunyen mentre el Shimizu s'uneix a un culte liderat pel misteriós i exuberant Pegàs.

El Punpun, després d'haver-se distanciat de la Sachi, que ara continua el manga pel seu compte, comença a utilitzar un nom fals i a actuar com una persona completament diferent per protegir-se de la seva depressió, però acaba topant amb l'Aiko per casualitat.


Capítol 90: En el mateix moment que la Sachi i el Punpun fan temps a l’estació de Shinjuku per la primera entrevista amb l’editor del manga que han preparat conjuntament, el líder de la secta Pegasus, Toshiki, comença un dels seus interminables discursos de “soroll blanc” (al llarg de l’obra, els discursos llargs i pesats, sense contingut, s’aniran repetint sense parar, com un mantra, i s’afegiran a l’altre soroll mental depriment del Punpun). Primer els endarrerixen la reunió una hora i, quan estan esperant, els l’adelanten mitja. Mentrestant, el Seki i el Shimizu s’han trobat una seriosa Aiko de vint anys, com tots ells, uniformada de negre. El Seki, que recorda haver-la vist posant en una revista de noies en banyador, li ho pregunta, però ella fa veure que s’equivoca de persona.

Al tornar a la furgoneta, el Seki consulta la revista on havia vist l’Aiko i confirma les seves sospites: hi apareix sota el nom Aiko Orihara, 19 anys. L’Aiko anava tota vestida de negre perquè es dirigia al velatori de l’altre líder de la secta del centre de salut Cosmo pel que treballava la mare de l’Aiko venent aigua beneïda…

Capítol 91:    [  L’editor del manga és un retrat real de l’autor, l’Inio Asano. No oblidem tampoc que, el manga que presenten conjuntament la Sachi i el Punpun, és el propi manga Oyasumi Punpun: la vida d’un desvalgut noi de primària, atormentat per l’amor primerenc que sent en conèixer una noia que canvia d’escola i és presentat com una au amorfa (això ho veurem una mica més endavant).  ]

L’editor alaba la part gràfica de la Sachi, però refuta amb bastanta contundència el guió del Punpun que, en tot moment, tal com havien pactat just abans d’entrar, es queda callat i deixa que la Sachi el defensi a capa i espasa. L’editor li diu que, personalment, està una mica cansat de palles mentals alienes; la Sachi, per la seva part, diu que a ella li agradaria llegir més històries d’aquest tipus.

[  En un moment donat de la discusió hi ha un spoiler com una casa quan explica que, en la història del manga que estan presentant, la protagonista acaba suïcidant-se, com així acaba passant en l’últim volum (o penúltim?) de l’obra.  ]

La xerrada/discusió amb l’editor altera bastant la Sachi que se sent atacada, però defensa prou bé la seva postura. Quan no pot més, però, s’aixeca i s’excusa amb que s’ha de canviar el tampó… Al sortir, la Sachi ha d’esclatar fent un crit enmig de la gentada quan al curtet del Punpun no se li acudeix altra cosa que, per acontentar-la, dir-li que no es preocupi que és un geni. La Sachi el convida a dinar i, tornant en tren, es queda adormida de l’esgotament.

[  Potser un dels millors capítols de la història pel fet de ser recopilatori, on es discuteix i valora el sentit de l’obra, i amb l’spoiler final…  ]

Capítol 92: Capítol íntegre de soroll blanc amb l’espai electoral gratuït concedit al líder de la secta Pegasus, Toshiki, presentant-se a governador de l’àrea metropolitana.

[  En aquesta enèsima relectura no he perdut el temps en rellegir-lo. Totalment prescindible i més, venint de l’excel·lent capítol anterior.  ]

Capítol 93: Mentre se succeeixen els fets del tsumani i posterior accident nuclear de Fukushima del 2011, han passat tres mesos des de la reunió amb l’editor i la Sachi i el Punpun s’han allunyat. Mentre la Sachi conserva les seves amistats a les que, fins i tot, s’hi ha afegit el Mimura, amic del Punpun, el Punpun es queda reclòs a l’apartament ben deprimit. La Sachi el visita i li diu que li sembla bé que es passi el dia plorant, però que després de meditar cal tirar endavant. El Punpun continua regodejant-se en la seva inutilitat i la Sachi li diu que si no vol continuar endavant, que ho faran cadascú pel seu compte. Així, malgrat tot, s’allunyen l’un de l’altre.

Capítol 94: Mentre el Seki treballa per hores en una obra, coneixem detalls a través d’un flash-back de la seva relació amb el Shimizu. Quan eren petits, la mare del Shimizu els recollia a tots dos i, en un pas de vianants, un camió amb el conductor adormit al volant els va embestir. El Seki ho va veure segons abans i va “decidir” salvar el Shimizu i “deixar morir” la seva mare. Des de llavors, el Shimizu, que ja des de petit potser no hi tocava quarts ni hores (cal recordar que, malgrat tot, és dels pocs de la colla d’amics de la infància que ha acabat a la universitat), es queda trastocat i ha cregut cegament que la seva mare estava viva, tot i haver mort esclafada en l’accident. Cada dia creu veure-la saludant-lo quan marxa a l’escola, institut i universitat, així com veu cada dia un ovni volant damunt el cel amb el deu cada dins, independitzar-se d’ell.

Capítol 95 (sense indicació, mal indexat): Mentrestant, el Toshiki (líder de la secta Pegasus) i el Wada (professor de matemàtiques) van generant soroll blanc i comencen a imbuir un “punt negre” aguaitant. Sabem que el Toshiki era el fill del líder de la secta Cosmo i està tan sonat com ell. El Seki pressuposta el buidatge la nau de la secta Cosmo. El Shimizu s’integra a la Pegasus i trenca amb el Seki.

Capítol 96: La colla (el Punpun, la Sachi, la Kanie, el “presi”, el Mimura i la seva xicota) s’han reunit per celebrar l’entrada de la primavera sota els cirerers. Mentre esperen per trobar lloc entre la gentada, van a buscar begudes. El Punpun li fa saber al Mimura que està estudiant per ser agent immobiliari.

El “presi” ha pensat que el Punpun hauria de treure’s el carnet de conduir i li ha comprat el llibre, mentre xerra distretament amb la Sachi. Decideix comprar un parell de gatets perquè la Sachi i el Punpun es reconcilïin, però en un moment la Sachi desapareix i una Karen apareix del no res acusant el “presi” de voler robar els gatets. Intenta registrar-lo, ell es resisteix i ella acaba al terra. Al moment, els nois de la botiga se li tiren al damunt com si fos un terrorista, fins que s’adonen que només és un senyor gran.

Capítol 97: Mentre la Karen desapareix dissimuladament entre la confussió, el Toshiki la segueix i l’assenyala com “el punt negre” que anteriorment havia mencionat en les xerrades al grup Pegasus.

La Sachi no surt del seu astorament quan el deixen hemiplègic i la seva filla no pot seguir cuidant-lo a casa i decideix internar-lo a l’hospital. Mentre la colla d’amics espera per veure el “presi” i discuteixen de qui té la culpa, el “presi” diu que ningú la té i que confïin en la gent.

La Sachi sembla la més afectada i quan el Punpun intenta donar-li ànims, la Sachi el rebutja, li diu idiota i li demana que es disculpa. El Punpun ho fa de seguida i la Sachi encara s’enfada més.

Capítol 98: Passa el temps:
  • han passat dos anys des de que Punpun va llogar l’apartament i no ha oblidat la seva promesa de morir en quan passés aquest lapse de temps;
  • la Sachi s’ha distanciat del Punpun, però continua treballant en el manga;
  • un Seki completament diferent d’aspecte fa veure que no coneix el Shimizu;
  • la secta Pegasus admet el dotzè i últim membre i treballen per eliminar “el punt negre”.

Capítol 99: Malgrat els pensaments foscos, el Punpun continua amb la seva vida; una vida totalment anodina, però tirant endavant. Aquest cop comença a desenvolupar una personalitat imitadora de la persona que pensa que podria triomfar en aquest món podrit; el primer, el seu veí, l’empotrador oficial de la veïna.

El Punpun ha començat les classes a l’autoescola i posa en pràctica aparentar ser el seu veí, distès i cordial i, de pas, intenta lligar amb les companyes d’autoescola. Després d’un parell d’intents fallits, s’entusiasma quan se n’adona que li funciona.

Li funciona fins el dia que, a la mateixa autoescola, es troba l’Aiko i ella el reconeix.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada