Ricard Vilanova: Buenas noches, Punpun 3 (2008)

[20]

Valoració

Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(おやすみプンプン - Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial (22/01/16 a Espanya)
Shogakukan (05/06/08 al Japó)

11 capítols (24-34) - 208 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (15 mm gruix)
Wikipedia | MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“El Punpun és ara estudiant de secundària, sota la tutela del seu oncle Yūichi Onodera i la seva mare que ja ha sortit de l’hospital.”

Crítica

Això va a millor!

Em continua molestant –i molt!– haver de llegir textes a cos 4pt… però la història s’ho val. De vegades em penso que m’estic perdent coses perquè no entenc l’estructura narrativa i de vegades em costa identificar el que hi ha dibuixat. Però em continua semblant una obra mestra, malgrat perdre’m el significat d’algunes coses…

Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu el Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta, amb 22 anys. Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre el Punpun i l’Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de la Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen context a la història.

En aquest volum, salvant-lo dels assetjadors, el Seki s'acosta més al Shimizu. Un dia quan el Punpun se salta la pràctica, el Yaguchi es fa amic d'ell. Al bàdminton, l'amic del Punpun, el Komatsu, comença a dominar el Yaguichi, que també pateix una tendinitis d'Aquil·les. Quan el Punpun confia els seus sentiments per l’Aiko al Yaguichi, que està dividit entre la seva carrera esportiva i ella, el Yaguichi aposta per la seva relació amb l'Aiko pel resultat del proper torneig. El Yūichi coneix la Midori, una cambrera d'una cafeteria, que li demana per sortir. Tot i que es porten bé, el Yūichi es culpa d'una relació passada i intenta allunyar-se de la Midori, però ella demana conèixer el seu passat. El Yūichi explica com fa cinc anys va estar fent classes en un taller de terrissa i va tenir una cita amb la filla d'una de les seves alumnes en edat de batxillerat. Ella va revelar al Yūichi que després d'haver avortat, la seva mare la mantenia sota arrest domiciliari i va demanar l'ajuda del Yūichi.

Capítol 24: El Shimizu –el “curtet”– i el Seki –el de la tirita al nas, que ja no la porta, però mostra ara una cicatriu, i fill de pare alcohòlic– van junts a una altra escola diferenta de la del Punpun. El Seki és mal estudiant i al Shimizu quatre aprofitats li prenen el pèl i li van treient diners. El Seki, que sempre ha estat el seu protector, ho descobreix i s’encara amb els que se n’aprofiten i comença a fotre’ls una pallissa. Fins que la noia del grup, a la que també estava decidit a atonyinar, encén una cigarreta i el foc de l’encenedor l’espanta com si fos un gosset (el foc li recorda l’explosió de fa dos anys a la fàbrica abandonada que ell va provocar sense voler). En aquest punt, els atonyinats comencen a fotre-li una pallissa al Seki. El Shimizu i el Seki són encara més amics.

Capítol 25: El Punpun, amb les seves paranoies de sempre, no sap com oblidar la imatge de l’Aiko i el Yaguchi –el nou company de bàdminton, un any més gran que ell– sortint junts i agafats de la mà. Mentrestant sembla que l’oncle Yūichi està enamorat i la mare de Punpun li porta cartes del seu pare (cap al final se sabrà “la veritat” de les cartes).

Capítol 26: A la classe del Punpun, el Komatsu –l’amic que passava desapercebut a primària i molt amic del Harumi, el de les ulleres que va canviar d’escola abans d’acabar el curs– és l’únic amic que hi té. Ara és reconegut per ser un excel·lent jugador de bàdminton. En acabar les classes es queden el Punpun, el Komatsu i algunes noies a fer petar la xerrada, i la conversa deriva de bàdminton al Yaguchi –el millor fins ara en bàdminton i actual “parella” de l’Aiko– i del Yaguchi ràpidament a l’Aiko. Despotricant d’uns i altres acaben dient que “Aiko Tanaka es lo peor” rient-ne la gràcia el Komatsu i el Punpun… Els sentiments del Punpun no paren d’ennegrir-se per moments, confonent el record de l’Aiko amb d’altres més recents com les ganes de gaudir del sexe. Just enmig d’aquests pensaments apareix el Yaguchi.

Capítol 27: El Yaguchi comença a parlar amb el Punpun i desitja que realment sigui un “borde” (desitja que estigui mort, desitja matar-lo personalment, per tenir el camí lliure), però acaba descobrint que en el fons és una bona persona. L’invita a cafè calent de màquina i es posa a xerrar obertament amb ell fins al punt de confesar-li que té una greu lesió al turmell que l’impedeix jugar a bon nivell a bàdminton.

Capítol 28: El Yaguchi –un any més gran– i el Komatsu estan jugant un partit d’entrenament a bàdminton quan el Yaguchi cau i demana descansar una mica. El Punpun, que ara n’és amic, va darrera seu i descobreix que té el turmell inflamat. Li demana al Komatsu que “afluixi” una mica. El Komatsu pensa de manera molt diferent, però continuen sent els millor amics. En sortir de l’escola veu a l’Aiko parlant amb el Yaguchi i la veu plorant.

Capítol 29: En un moment donat l’Aiko marxa i es creua amb la mirada del Punpun però, tot plorant, no s’hi para i marxa. El cap del Punpun no para. En acabar l’escola el Punpun marxa cap a casa i el Yaguchi el segueix per parlar-ne una estona. Al final d’entera de la veritable relació del Yaguchi i l’Aiko: va ser l’Aiko qui se li va declarar, només una vegada es van agafar de la mà i des de llavors l’Aiko no ha volgut tornar-lo a agafar, i després de parlar-li d’un company nou company d’escola –el Punpun– l’Aiko s’ha posat a plorar i ha marxat… el Punpun li confesa que li agrada l’Aiko.

Capítol 30: El Yaguchi diu que no pot fer dues coses alhora i acaba prometent que si guanya el campionat de bàdminton que està a punt de jugar “¡¡Tanaka será mía para toda la vida siempre!!”, però que si no guanya li digui a l’Aiko que li agrada al Punpun.
L’oncle Yūichi treballa en un vídeo club, però en acabar agafa la seva moto i se’n va a prendre una cafè al bar de la Midori –la noia que havia estat infermera cuidant la seva germana a l’hospital, que ara serveix cafès i l’últim dia li va tirar el cafè per sobre–. Després d’una breu xerrada, la Midori l’invita a sopar. Al Yūichi li entren totes les pors.

Capítol 31: Accepta la invitació, però sap que no ho ha fet bé. Se’n va a casa i després d’assegurar-se que tot està control·lat se la pela tot pensant que ell no té dret a enamorar-se. La Midori havia reservat un restaurant de qualitat però s’ha equivocat de dia i finalment acaben en un karaoke. Entre “miradetes”, l’alcohol just i la desinhibició normal d’aquesta situació, el Yūichi se n’adona que està cometent un error.

Capítol 32: Marxa del karaoke sense dir res, però la Midori surt darrera seu. Vol saber què passa, però ell no li diu res. Al dia següent ell li compra un llibre per ella i se’n va a la cafeteria quan estava tancant. La Midori se li declara indirectament i ell, en un estat de pànic, surt cap el lavabo per fer temps i marxar, quan li cau el llibre que li havia de regalar. Diu que no vol saber-ne res, però la Midori li demana que li expliqui què passa. Per què sinó li ha comprat el llibre que tenia encara guardat? L’“obliga” a explicar la història que l’ha portat a la seva negativa.

Capítol 33: Feia cinc anys havia estat mestre terrissaire en un centre municipal on hi anaven dones grans. Totes se’l rifaven, però ell anava a la seva… Hi havien més mestres amb els que hi tenia una bona relació. En aquell moment es veia amb una oficinista que vivia a casa dels pares però que tenia pensaments de casament. Ell no parava de preguntar-se què estava fent amb la seva vida rutinària. Fins que un dia, una de les dones va portar la seva filla de setze anys perquè n’aprengués també.

Capítol 34: A la mínima que hi va haver una mica de contacte, ell va trempar de manera exagerada i va accedir, tot i que sabia que no hi tenia res a fer, a una sortida amb la noia. Es va acabar enterant de la seva vida: tot i tenir setze anys, s’havia quedat prenyada d’un company de la seva classe i havia avortat feia mig any. Els companys de classe no paraven de parlar a la seva esquena, però el pitjor era la mare que la tenia lligada amb cordes a casa perquè no li tornés a passar el mateix. Finalment li demana ajuda al Yūichi.

Col·lecció

Ricard Vilanova,

persona humana.

divendres, 11 d’agost del 2017

Buenas noches, Punpun 3 (2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada