(cinema espanyol) [84]
Valoració
Fitxa tècnica
- • XIII Premios Goya 1998 (24/01/1999):
- - Millor pel·lícula: La niña de tus ojos
- - Millor actriu: Penélope Cruz
- - Millor actor revelació: Miroslav Táborský
- - Millor direcció artística: Gerardo Vera
- - Millor direcció de producció: Angélica Huete
- - Millor disseny de vestuari: Lala Huete, Sonia Grande
- - Millor maquillatge i perruqueria: Gregorio Ros, Antonio Panizza
Direcció: Fernando Trueba
Guió: Rafael Azcona, Miguel Ángel Egea, Carlos López, David Trueba
Música: Antoine Duhamel
Producció: Cartel, Fernando Trueba PC, Lolafilms
Distribució: Lolafilms
Actors: Penélope Cruz, Antonio Resines, Neus Asensi, Jesús Bonilla, Loles León, Jorge Sanz, Rosa Maria Sardà, Santiago Segura
País: 🇪🇸 Espanya; idioma: castellà, alemany i rus Relació d’aspecte: 2,35:1 (CinemaScope); color: color
Estrena: 13/11/1998
Pressupost: 5,4M €; recaptació: 9,4M€
Títol original: La niña de tus ojos
- The Girl of Your Dreams en anglès
[ Comèdia dramàtica ]
2 h. 1 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (6,7) (4,7K) | Filmaffinity (6,2) (18K):
“Una empresa de cineastes espanyols abandona l’Espanya de Franco i es trasllada a l’Alemanya de Hitler per produir una pel·lícula. Aviat sorgeixen problemes.”
Crítica
Té moments còmics que encara aguanten prou bé, però en general la trobo bastant desdibuixada pel pas del temps…
Dada que desconeixia fins que no he preparat aquesta fitxa: la pel·lícula té una segona part amb la majoria dels actors d’aquesta primera. La reina de España (2016), amb pèssimes valoracions a IMDb (5,3) (2,4K) i a FilmAffinity (4,6) (3,8K). La niña de tus ojos (1998) sí l’havia vist, molt probablement més de dues vegades, encara que sigui a trossos en emissions televisives.
Personalment la Penélope Cruz mai m’ha acabat de fer el pes… em carrega. A Belle Époque (1992), en canvi, m’ha agradat força. A Jamón, jamón (1992), del mateix any, no.
“En plena guerra civil, un grup d’artistes espanyols rodaran una pel·lícula de caràcter folklòric als estudis alemanys de la UFA* nazi. El contrast ideològic entre espanyols i germànics dona lloc a situacions conflictives com, per exemple, el xoc entre la protagonista, filla d’un pres republicà, i el mateix Goebbels, cap de la propaganda nazi del Tercer Reich.”
(*): La UFA (acrònim d’Universum Film AG) va ser l’estudi cinematogràfic més gran i important d’Alemanya durant l’època de la República de Weimar i, posteriorment, durant el període del nazisme i la Segona Guerra Mundial (1933-1945).
Sota el règim nazi, la UFA es va convertir en un instrument clau de propaganda i control cinematogràfic, dirigit per Joseph Goebbels, Ministre de Propaganda del Reich, al servei del Partit Nazi.
La pràctica totalitat de la pel·lícula es va filmar a la República Txeca, principalment als Estudis Barrandov de Praga i en localitzacions exteriors de la ciutat.
Continuo amb la meva creuada de pel·lícules que sovint confonc per la temàtica (companyies d’actors ambulants), per l’època, o que, com a mínim, molts actors repeteixen en unes i altres (la tercera la confonc?):
Una altra que tampoc entra (6,2) en les “Millors pel·lícules de cinema espanyol de la dècada de 1990 (segons puntuació ≥7,0 a FilmAffinity)”.
Resum (amb espòilers)
El 1938, mentre Espanya està immersa en la guerra civil, un equip de rodatge del territori ocupat pels rebels de Franco és convidat a la coproducció a Berlín d’un musical ambientat a l’Andalusia del segle XIX, que es rodarà en versions espanyola i alemanya separades. Al principi, contents de treballar lluny del seu país devastat per la guerra, el grup troba la vida sota el nazisme cada cop més desagradable i perillosa.
La Macarena, la seva atractiva estrella, aviat crida l’atenció del Goebbels, el ministre d’Il·lustració Pública i Propaganda, que està decidit a ficar-se amb ella. Tot i que el troba repugnant i prefereix la companyia del Blas, el director casat de la versió espanyola, li deixen clar que, pel bé del projecte i de les relacions hispanoalemanyes, ha d’accedir.
Quan assenyala que els extres de la pel·lícula semblen ridículament postissos, ja que són alts i rossos, són substituïts per presoners jueus i romanís, baixos i morenos, d’un camp de concentració, sota guàrdies armats de les SS. Un extra amb qui simpatitza, un rus atractiu anomenat Leo, escapa dels guàrdies i ella el porta d’amagat a la vil·la on el Goebbels l’ha instal·lada. Quan el Goebbels truca a la porta, el Leo el deixa inconscient.
El Blas s’adona que aquest és el final del projecte i corre a veure la dona del Goebbels, que coneix perfectament les activitats del seu marit. Li escriu un permís que permet al Leo, la Macarena i el seu vestidor embarcar en un avió aquella nit. El destí de la resta del grup, que està sota arrest, no està clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada