Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Akira Kurosawa
Guió: Akira Kurosawa
Música: Shin'ichirō Ikebe
Distribuïdora: Warner Bros.
Actors: Akira Terao, Martin Scorsese, Chishū Ryū
Estrena: 24/08/90
Títol original: 夢
[ Drama, fantasia ] 1 h. 59 min. Wikipedia
Sinopsi
IMDb (7,7) (29K):
“Una col·lecció de contes basada en vuit dels somnis recurrents del director Akira Kurosawa.”
Crítica
L’antepenúltima del Kurosawa…
Co-producció nipo-americana amb el suport de Georges Lucas i Steven Spielberg, i Martin Scorsese fent d’actor, en el paper de Vincent van Gogh a Els corbs… Aquí s’ha traduït per Los sueños de Akira Kurosawa o també Akira Kurosawa’s Dreams.
Yume (1990) (Dreams) aborda temes com la infància, l'espiritualitat, l'art, la mort i els errors i transgressions dels humans contra la natura.
El Kurosawa (1910-1998), quan va gravar aquesta pel·lícula tenia vuitanta anys (o poc li faltava) i, com aquell qui diu, ja ho tenia tot fet i ja havia demostrat tot allò que calia demostrar en aquesta vida. Segons la seva filmografia és la seva antepenúltima pel·lícula. Només va fer dues pel·lícules després: el 1991 Hachigatsu no rapusodī (Hachigatsu no kyōshikyoku / Rhapsody in August) i el 1993 Mādadayo. Així que, en la meva opinió, el que fa en aquesta pel·lícula és treure’s la xorra i dir “aquí estic jo”. Fa, a la seva manera, allò que vol fer, treient-se una espina i es queda tan tranquil.
Està bé, però per l’època es feien coses mil vegades millor. Aquesta és lenta i ensopida. Ara bé, el missatge que vol comunicar s’entén, la qual cosa no vol dir que potser no cal perdre tres minuts de metratge, per exemple, per mostrar com un soldat atravesa un túnel pas a pas, sense cap tipus de diàleg i només amb el so de les passes.
Altres pel·lícules de l’Akira Kurosawa (1910-1998) que he vist amb anterioritat:
Resum (amb espòilers)
La pel·lícula no té una única narració, sinó que és més aviat episòdica, seguint les aventures d'un “substitut d’en Kursosawa” (sovint recognoscible pel seu barret característic de Kurosawa) a través de vuit segments diferents, o “somnis”, cadascun titulat: 1.- Sol a través de la pluja. La mare d'un nen jove li diu que es quedi a casa durant un dia en què el sol brilla a través de la pluja, advertint-li que els kitsune (guineus) es casan durant aquest temps i no els agrada que els vegin. Desafia els seus desitjos, vagant per un bosc on és testimoni de la lenta processó nupcial del kitsune. El veuen i se'n va cap a casa. La seva mare es troba amb ell a la porta principal, barrant el pas, i li diu que una guineu enfadada havia passat per la casa, deixant enrere un ganivet tantō. La mare dóna el ganivet al nen i li diu que ha d'anar a demanar perdó a les guineus, negant-se a deixar-lo tornar a casa si no ho fa. Ella adverteix que si no aconsegueix el seu perdó, s'ha de treure la vida. Prenent el ganivet, el nen marxa cap a les muntanyes, cap al lloc sota l'arc de Sant Martí on es diu que hi ha la casa del kitsune.
2.- L'hort del préssec. El dia de primavera d'Hinamatsuri (el festival de nines), un nen veu una nena vestida de rosa a casa seva. La segueix fora fins a on hi havia abans l'hort de préssec de la seva família. Els ninots vius apareixen davant d'ell als vessants de l'hort, i es revelen com els esperits dels presseguers. Com que la família del nen va tallar els arbres de l'hort, els ninots el renyaven. Tanmateix, després d'adonar-se que el nen estimava les flors i no volia que es talessin els arbres, acorden donar-li una última mirada a l'hort tal com era abans. Fan una dansa a Etenraku que fa que els arbres en flor tornin a aparèixer. El nen veu la misteriosa noia caminant entre els arbres en flor i corre darrere d'ella, però ella i els arbres desapareixen de sobte. Passeja amb tristesa entre les soques on havien estat els arbres, fins que veu un únic presseguer jove, en plena floració, brotant al seu lloc...
3.- La tempesta de neu. Un grup de quatre alpinistes lluiten per un camí de muntanya durant una terrible tempesta de neu. Fa tres dies que neva i els homes estan desanimats i disposats a rendir-se. Un a un deixen de caminar, cedint a la neu i la mort segura. El líder intenta tirar endavant, però ell també s'atura a la neu. Una dona estranya (la Yuki-onna del folklore japonès) apareix del no-res i intenta atraure l'últim home conscient perquè cedeixi a la seva mort. Ell es resisteix, sacsejant el seu estupor i les seves súpliques, per descobrir que la tempesta s'ha calmat i que el seu campament està a pocs metres de distància.
4.- El túnel. Un comandant d'una companyia japonesa acomiadat camina per una carretera deserta al capvespre, tornant a casa després dels combats de la Segona Guerra Mundial. Arriba a un gran túnel per a vianants de formigó, d'on surt un gos antitanc que lladra i gruny. El comandant travessa el túnel fosc i surt a l'altre costat. El segueix el yūrei (fantasma) d'un dels seus soldats, el soldat Noguchi, que havia mort de greus ferides als braços del comandant. La cara d'en Noguchi sembla blava amb els ulls ennegrits.
Noguchi sembla no creure que estigui mort. Noguchi assenyala una llum que emana d'una casa d'una muntanya propera, que ell identifica com la casa dels seus pares. Té el cor trencat, sabent que no els pot tornar a veure, tot i que segueix sent respectuós amb el comandant. Seguint el desig del comandant d'acceptar el seu destí, Noguchi torna al túnel.
Tot el tercer escamot del comandant, liderat per un jove tinent que branda l'espasa d'un oficial, surt del túnel. S'aturen i presenten les armes, saludant el comandant. Les seves cares també són de color blau. El comandant s'esforça per dir-los que han mort, després d'haver mort tots en combat, i diu que ell mateix és el culpable d'enviar-los a una batalla inútil. Es queden muts en resposta. El comandant els ordena que giren la cara i els saluda en un adéu mentre marxen de tornada al túnel. Enfonsat de dolor, el comandant es torna ràpidament dempeus per la reaparició del gos antitanc.
5.- Els corbs. Un estudiant d'art es troba dins del món de l'obra d'art de Van Gogh, on coneix l'artista en un camp i conversa amb ell. Van Gogh relata que la seva orella esquerra li va causar problemes durant un autoretrat, així que se la va tallar.[8] L'estudiant perd la pista de l'artista i viatja a través d'una sèrie d'obres de Van Gogh intentant trobar-lo, concloent amb el camp de blat amb corbs de Van Gogh.
6.- La muntanya Fuji en vermell. Una gran central nuclear prop del mont Fuji ha començat a fondre's. El cel s'omple de fums vermells i milions de ciutadans japonesos fugen terroritzats cap a l'oceà. Finalment, dos homes, una dona i els seus dos fills petits es veuen sols a la vora del mar. L'home gran, que va vestit amb un vestit de negoci, explica al jove que la resta de la població s'ha ofegat a l'oceà. A continuació, diu que els diferents colors dels núvols que s'enfilen pel paisatge escampat d'escombraries signifiquen diferents isòtops radioactius. Segons ell, el vermell indica plutoni-239, que pot provocar càncer; el groc indica estronci-90, que provoca leucèmia; i el violeta indica cesi-137, que causa defectes de naixement. A continuació, comenta sobre la estúpida inutilitat de codificar amb colors aquests gasos perillosos.
La dona, escoltant aquestes descripcions, retrocedeix horroritzada abans de maleir amb ira als responsables i les garanties de seguretat que havien donat abans del desastre. L'home vestit mostra contrició, suggerint que ell és en part responsable del desastre. L'altre home, vestit casualment, observa com els núvols radioactius multicolors avancen sobre ells. Quan es gira cap als altres a la vora, veu la dona plorant: l'home vestit de vestit ha saltat fins a la mort. Un núvol de pols vermella els arriba, fent que la mare s'encongeixi espantada. L'home restant intenta protegir la mare i els seus fills utilitzant la seva jaqueta per aventar dèbilment les ones radioactives.
7.- El dimoni que plora. Un home es troba vagant per un terreny muntanyós boirós i desolat. Coneix un home semblant a un oni, que en realitat és un humà mutat amb una sola banya al cap. El "dimoni" explica que hi havia hagut un holocaust nuclear que va provocar la pèrdua de la natura i els animals, dent de lleó altíssims més alts que els humans i els humans van brotar banyes. Explica que, al capvespre, les banyes els fan sentir un dolor insoportable; tanmateix, no poden morir, així que simplement udolen d'agonia durant la nit. Molts dels "dimonis" eren antics milionaris i funcionaris del govern, que ara pateixen (a l'estil budista) [citació necessària] un infern digne dels seus pecats.
El "dimoni" adverteix a l'home que fugi, quan l'home li pregunta on ha d'anar, el "dimoni" li pregunta si ell també vol convertir-se en dimoni. Aleshores, l'home horroritzat fuig de l'escena amb el "dimoni" perseguint.
8.- El poble dels molins d'aigua. Un home entra en un poble tranquil i carregat de rierols, on veu nens posant flors sobre una gran pedra. Coneix un home gran i savi que està arreglant una roda d'aigua trencada. L'ancià informa al jove que els habitants del poble simplement s'hi refereixen com "el poble", i que els de fora l'anomenen "el poble dels molins d'aigua". Quan el jove pregunta per la manca d'electricitat al poble, el gran explica que la gent del seu poble va decidir fa temps abandonar la tecnologia moderna i lamenta la noció de comoditat moderna i la contaminació de la natura.
El jove pregunta al gran per la pedra sobre la qual els nens estaven posant flors. L'ancià li diu que, fa temps, un viatger malalt va morir en aquell lloc. Els vilatans el van enterrar allà i hi van col·locar la roca com a làpida. Des d'aleshores, al poble s'ha fet costum oferir-hi flors. L'home més jove i el gran escolten els sons d'una processó fúnebre d'una dona a prop. En lloc de plorar la seva mort, la gent de la processó celebra amb alegria el final pacífic de la seva llarga vida. El gran va a unir-se a la processó, i el més jove deixa flors a la pedra abans de marxar del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada