Tengoku Daimakyō, vol. 10 (2024) (Heavenly Delusion)

[526]

Valoració

Fitxa tècnica

Masakazu Ishiguro (guió, dibuix, tinta i color)
(天国大魔境 - Tengoku Daimakyō - Heavenly Delusion)

[ Manga seinen, aventura, misteri, ciència ficció ]
Tu manga online
Norma Editorial (sense data prevista)
Afternoon KC (ed. Kodansha) (22/02/24)
6 capítols (56-61) - 176 pàgines b/n - 130 x 180 mm
Viquipèdia   |   MyAnimeList (8,09) (7.199)

Sinopsi

Whakoom:
”A la recerca d'un lloc anomenat el Cel, el Maru i la/el Kiruko viatgen per un Japó futurista que s'ha convertit en un “regne demoníac”. Els dos persegueixen el Kill Ray Mark, que es creu que és la clau per trobar el Cel, i arriben a les instal·lacions de l’Acadèmia Takahara de Nara. Allà hi ha una ciutat pròspera gestionada pel Ministeri de Reconstrucció de Kansai, però un gegantí devorador d'homes (hiruko) s'acosta lentament. Si les coses continuen així, el poble es convertirà en un embolic… Mentrestant, els nens que vivien al Cel comencen a viure en el món exterior col·lapsat. Els dos mons per fi s'uneixen!”

Crítica

Finalment, sembla que es comença a fer llum a la foscor…

(També es pot trobar sota el títol Tengoku Daimakyou).

Si haig de dir la veritat, aquest manga no m’està agradant gens. És molt complicat entendre alguna cosa… El que passa és que, ara, després de tants volums i una temporada de l’anime, començo a entendre mínimament alguna cosa i també m’he acostumat a aquesta narrativa. Però no vol dir que m’agradi…

No m’agrada el dibuix i no m’acaba d’agradar com explica la història… bé, la història una mica sí, però trobo que la complica massa innecessàriament. Podria sentar bases que fossin més entenedores per tontets com jo mateix des de bon començament.

De les dues línies temporals que es mostren majoritàriament a la història, en el temps actual, el coprotagonista, el Maru, està buscant el seu germà bessó, el Yamato, nascut de la unió de la Tokyo i el Kona, del grup de nens modificats genèticament en la línia temporal pretèrita.

Els capítols que contenen aquest volum els tenia ja llegits des de finals d’any (26/01/24 l’últim capítol) i ara mateix he caigut que, algun moment, he vist la portada del tankōbon i no tenia l’entrada actualizada.

Col·lecció

• Tengoku Daimakyō, vol. 1 (2018) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 2 (2019) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 3 (2019) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 4 (2020) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 5 (2020) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 6 (2021) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 7 (2022) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 8 (2022) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 9 (2023) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 10 (2024) (Heavenly Delusion)
• Tengoku Daimakyō, vol. 11 (2024) (Heavenly Delusion)

Resum (amb espòilers)

En aquest volum (capítol 56. Aoshima Yūko), el Maru finalment aconsegueix matar el hiruko amb l’ajuda de la Michika Takezuka utilitzant la seva arma secreta.

De passada, aconsegueixen actualitzar una mica la informació. Sabem on es trobava el germà bessó del Maru, el Yamato, fa tres anys (al sud del país, a Kyūshū, tercera illa més gran després de la continental Honshū i Hokkaidō) i sabem que l’escola Takahara, bressol dels experiments genètics en el passat dels que van sortir la Tokyo i el Kona, pares del Maru i el Yamato, es troba a l‘illa d’Izukunoe, el “Paradís”.


Finalment, en el capítol 57 (Menja-homes) es revela el quid de la qüestió i s’explica què i qui hi darrera de tot: La intel·lièngia artificial i373, Meena, a l’acadèmia Takahara, el “Paradís” a l’illa Izukunoe, és qui va crear els superhumans mutants després de poder fer tots els experiments necessaris. Aquests superhumans naixien directament de la IA i no estava previst que s’aparellessin entre ells. A més, va aparèixer una malaltia que els convertia en monstres hiruko un cop morien. El Kona i la Tokio van aparellar-se i van tenir bessonada: el Maru i el Yamato.

Després del gran desastre, gent que coneixia el poder de la IA va voler crear el Ministeri de la Reconstrucció aprofitant els coneixements adquirits. Després de la xerrada reveladora, es despedeixen i continuen el seu camí, no sense que abans, a mode d’agraïment, els camperitzin la furgoneta amb tota mena de detalls, inclòs un robot IA, de nom Nata, que coneix la ubicació del Yamato, germà del Maru, i la de l’illa Izukunoe. La data actual, com a referència per possibles avanços i retrocessos en flashbacks és 7 de novembre de 2039.

Al capítol 58 (Marin Inazaki), en un flash-back indeterminat al passat, abans que el món canviés, es mostra la corrupció imperant on un polític, mentre fa les seves arengues pro-humanitat, no té inconvenient en violar i matar noies, perquè, després, algú se’n farà càrrec amb el conseqüent pagament sota mà de sobre de diners. Mentrestant, el Maru i la/el Kiruko continuen el seu camí i decideixen desviar-se momentàniament cap a Osaka. També veiem una breu escena en la que una noia –la Wamarayama– va darrera un noi –l’Inazaki– quan existia el món normal i la germana petita d’aquest es diu Marin… Marin Inazaki.

Al capítol 59 (Alabarda celestial), el Maru i la/el Kiruko arriben a Osaka a la cerca de l’acadèmia Takahara. Es troben un grup de bregants que han estat notificiats per carta per reunir-se a l’estació de tren per poder atacar els supervivents. La/el Kiruko, en trobar-se’ls, assumeix el rol de líder de la banda i fa veure que dirigeix el grup per atacar les cases amb acumulació de queviures.

En una flash-back a l’onze de novembre de 2024, veiem com funcionaven les ajudes socials i les màfies que, fins i tot, recurreixen a l’assassinat de famílies senceres per mantenir el seu statu quo.

Al capítol 60 (Carretera, part 1), en un altre flash-back a moments abans de l’apocalipsi, un assassí a sou del polític mafiós inteta canviar-se de roba per esborrar les proves del delicte i un terratrèmol el fa fugir deixant les proves pel mig.

Mentrestant el Maru i la/el Kiruko s’han infiltra en la banda de lladregots i han contactat amb una mangaka amb coneixements informàtics de la que intenten obtenir informació actualitzada de la zona. Ara van darrera el poble de Toyonaka on hi havia l’Antic Edén. La noia els informa que allà és perillós acostar-s’hi, que millor vagin al Nou Edén creat fa deu anys per gent que expulsada de l’Antic Edén. Al sortir d’allà cerquen algú que hagi estat dins del Nou Edén i l’acaben trobant: és una altra mangaka que tenia molt èxit i cap de la banda de lladres (almenys la que donava les ordres). La/el Kiruko li pregunta si hi ha algun orfanat Funayama. La noia els promet entrar-los al barri a canvi de que trobin un número determinat de la col·lecció d’un manga en uns grans magatzem abandonats.

Al capítol 61 (Carretera, part 2), el Maru i la/el Kiruko arriben als grans magatzems que han d’investigar. Dintre del centre comercial, un enorme hiruko camuflat al sostre en forma de xarxa està a punt de capturar-los. Al sortir d’allà ho proven també en una petita llibreria amb un quantitat prou bona de manga. El Maru troba el que cercava: la col·lecció completa del manga demandat. Com van acordar, la mangaka els prepara una cita amb un resident per poder entrar; el resident es diu Tōru Funayama, l’assassí protagonista dels flash-back amb el polític corrupte.