Ricard Vilanova: Kusuriya no Hitorigoto, vol. 7 (2020) (Los diarios de la boticaria)

[523]

Valoració

Fitxa tècnica

Natsu Hyūga (guió i novel·la)
Nekokurage (il·lustracions)
Itsuki Nanao (composició)
Tōku Shino (concepte visual de personatges, il·lustradora de la novel·la original)
(薬屋のひとりごと)

[ Manga seinen, drama, misteri, romanç, històric, mèdic ]
Tumangaonline
Square Enix (Monthly Big Gangan) (25/11/20 al Japó)
ECC Ediciones (sense data prevista a Espanya)

4 capítols (33-36) - 192 pàgines - format B6 (128 x 180 mm - 13 mm gruix)
Wikipedia | MyAnimeList (8,59) (16.986)

Sinopsi

Whakoom:
“S'explicarà el raonament de la Maomao que va salvar el Jinshi!! La Maomao explica el rerefons de l'accident, com es va disfressar de casualitat, que va salvar a Jinshi del perill. ¿Quina és la història completa de l'incident que es revelarà i quin serà el resultat inesperat per a la dama de la cort que arriba al final de les seves deduccions…? I després, a causa de la difícil sol·licitud que li va fer Jinshi, ‘Vull veure una rosa blava’, la Maomao… s’enfronta al Raken!”

Crítica

La falsa mort d’una conspiradora, el fals eunuc, roses blaves i l’aposta amb el Raken…

Basat en una novel·la serialitzada de Natsu Hyūga actualment en publicació des de 2011. El 2012 en van fer una novel·la tancada il·lustrada per la Megumi Matsuda, des de 2014 un novel·la lleugera il·lustrada per Touko Shino (14 volums), des de 2017 un manga il·lustrat per Nekokurage (13 volums), des de 2017 un manga spin-off il·lustrat per Minoji Kurata (Mao Mao no Kōkyū Nazotoki Techō, 18 volums) i la tardor 2023 / hivern 2024 un anime de 24 capítols.

També es pot trobar sota els títols The Apothecary Diaries i Apothecary's Soliloquy o Soliloqui de l'apotecària (traducció literal del japonès).

Els capítols d’aquest volum 7 arriben fins el capítol 22 de l’anime (20-22).

Pocs capítols, però molt llargs.

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Capítol 33. Flor de mandala (L’herba del diable). Quan la Maomao es desperta després d’haver perdut la consciència, es troba a l’habitació del Jinshi i té un ull tapat amb una vena que li embolica el cap del cop de bastó del guarda i disset punts de sutura a la cama després de salvar el Jinshi. La vella Suiren la posa al dia, li dona una mica de medicament i la fa vestir per avisar el Jinshin i el Gao Shun. La Maomao explica el resultat de les seves investigacions i com va endevinar el fatídic esdeveniment. La mort del Kōnen (alcohol i sal), l’explosió/incendi del magatzem i robatori d’eines, connectors de metall que subjecten la corda feta amb l’aleació metàl·lica de l’orfebre, del que també se sospita podia haver estat asssassinat… Al cap de pocs dies, el Rihaku apareix amb novetats: la Suirei, que estava darrera de tot plegat, ha estat trobada morta, després d’haver ingerit verí.

Després de raonar una bona estona, li demana al Jinshi parlar amb el metge que fa les autòpsies. A la morgue, amb el Jinshi i el Gao Shun de testimonis, la Maomao comença el seu espectacle particular fent de Sherlock Holmes raonant tots els descubriments. La Maomao pregunta al metge que hauria d’haver l’autopsia (el noi de la farmàcia) si la Suirei va ingerir l’herba del diable. El metge diu que no ho sap i la Maomao, que ja venia preparada, d’un cop d’aixada obre la caixa de morts on, suposadament, hi hauria d’haver el cos de la Suirei. En canvi, apareix un altre cadàver. La Suirei sabia que el metge li agradava i, en cas de mort, no li faria l’autopsia obrint-la. En la quantitat adequada, l’herba del diable només anestesia i, un cop determinat que no tenia pols, la Suirei recobraria el coneixement i, pel seu peu, sortiria de la caixa i després, amb l’ajuda d’alguns còmplices, passaria desapercebuda per sortir de la morgue.

Capítol 34. Gao Shun. Les investigacions diuen que la Suirei tenia un guardià que era el seu mentor i còmplice, però, malgrat descobrir-ho tot, tot queda embolcallat per un pàtina de discreció. Paral·lelament, veient que a la Maomao se li obre la ferida constantment per les seves eixelebrades inquietuds, se li assigna el Gao Shun per vigilar-la. Coneixem un secret molt important del Jinshin: no és eunuc, però pren un brevatge per aparentar-ho. A tot això, el Jinshi visita el palau interior, el Palau Granat amb la nova cortesana Rouran i també el Palau de Jade amb la consort Gyokuyō, que, per les nàusees, sembla que està novament prenyada. Les classes d’educació sexual impartides per la Maomao sembla que finalment han donat el seu fruit. La nova feina de la Maomao serà supervisar de nou el possible menjar enverinat de la Gyokuyō.

Capítol 35. Al palau interior una vegada més. La Maomao fa de catadora de la Gyokuyō i també visita el metge i el dispensari de medicaments. Així que comença a treure la pols del dispensari, revisa el contingut dels calaixos, els neteja per evitar humitats, retira el medicament que s’ha fet malbé o ha estat menjada per bitxos, fa inventari, reposa allò que falta, canviar els envoltoris, posar-los de nou als calaixos i posar-hi carbó per evitar humitats. En acabar, en el moment de prendre el te, la Maomao observa astorada la qualitat del paper del tovalló on li han servit un aperitiu. El metge aprofita per explicar-li la seva vida quan la seva família es dedicava a fabricar paper i el moment en què es va convertir en eunuc. Uns dies després, la Maomao es troba el metge totalment abatut després de rebre un carta de la seva germana on els fan saber que han perdut els drets de venda de paper. La Maomao comença a fer preguntes, suposicions i deduccions. La Maomao prepara un te gelatinós per mostrar-li al metge el problema i la solució: les vaques que han comprat per ajudar a fer paper, beuen de la mateixa aigua que després es fa servir per fer la cola que s’ha d’afegir a la pasta de celulosa; els enzims de les baves de les vaques fan que la cola perdi força i, en conseqüència, el paper perdi consistència i n’afecti la seva qualitat. Com és habitual en ella, sempre ensenya o explica el justet, perquè l’interessat acabi raonant la solució per ell mateix i mai se senti ofès.

Quan torna, el Rihaku li pregunta a la Maomao quant val comprar una cortesana de la casa Verdigris. Ha sentit rumors que algú en vol comprar una i ell està preocupat per la Pairin, la que va amamantar la Maomao de petita. La Maomao li diu que una cortesana com la Pairin val el sou de 10 anys de treball d’un oficial militar com ell. La Maomao obliga al Rihaku a despullar-se per valorar-lo físicament si agradaria o no a la Pairin. Primer es queda en roba interior i, quan li demani que s’ho tregui tot i es quedi totalment despullat, obre la porta el Jinshin i els enxampa en una situació una mica complicada d’explicar. El Jinshin li fa un seguit de preguntes, que la Maomao contesta a la seva manera. A continuació fa el mateix amb el Rihaku i li proposa donar-li el doble del preu de la Pairin, però ell ho refusa perquè ho vol fer amb diners guanyats per ell mateix.

Capítol 36. Roses blaves i ungles vermelles. La Maomao rep una carta de la Pairin i, malgrat tenir ja els trenta, encara somia com una adolescent. La Maomao també va construint-se les seves històries mentals amb el Rihaku. La Pairin també l’avisa que ha vingut algú a preguntar per l’alliberament d’una cortesana, el Raken. Per altra banda, confirma l’embaràs de la Gyokuyō mentre juga amb la seva filla.

El Jinshin li encarrega a la Maomao aconseguir una rosa blava per embadalir els convidats de l’emperador. La Maomao li diu que no existeixen, a banda que queden dos mesos per la floració normal de roses. La Maomao llegeix entre línies i endevina que la juguesca ha estat proposada pel Rakan i accedeix a jugar-hi per vèncer-lo en el seu terreny. Li és concedit un espai al Palau de Vidre per cultivar cent roses que floreixen prematurament, especialment habilitat amb vidreres perquè hi entri més llum. Els dies freds, la Maomao calenta l’estància i els dies de sol, les treu a fora. La seva amiga de la bugaderia, la Xiaolan (o Shaoran), ha estat assignada per ajudar-la. En els temps morts, la Maomao li pinta les ungles a la Xialon, segons l’última moda. Altres assistents de cortesanes, en veure-ho, s’acosten encuriosides. Finalment aconsegueix fer florir les roses a temps i, amb pigments, tinta els pètals per deixar-los blaus. Finalment, el Jinshin presenta, ben orgullós, les roses blaves a l’emperador.

El Rakan, que és una persona que és incapaç de tenir empatia per ningú i veu la majoria de persones com si fossin peces de shōgi*, veu la Maomao, que té cara i ulls sota la seva mirada, acompanyada del Jinshin i el Gao Shun amb cara de fitxa. La Maomao el repte a un joc: cinc partides d’escacs i guanya el que obtingui més victòries. L’aposta del Raken és, si guanya, la Maomao es convertirà oficialment en la seva filla. La Maomao accepta quan el seu contracte de treball expiri. Si guanya la Maomao ha de comprar una cortesana de la casa Verdigris. A més, el joc té alguna norma més: hi han preparats cinc vasos amb licor als que afegeix una petita quantita de medicament en només tres vasos que, si es prenen tots tres, és mortal. A continuació barreja els vasos. El guanyador de la partida escollirà un vas i el perdedor se l’haurà de beure. La segona norma és que, si algú ha d’abandonar la partida, perd. El Raken accepta. La Maomao perd les dues primeres partides i és obligada a beure. La tercera partida, el Raken perd expressament per no deixar que hi hagi la possibilitat que la Maomao s’enverini, però, com no està acostumat a beure alcohol, cau rodó. Ha perdut la partida.
(*): El shōgi és japonès; en realitat fa referència al xiangi que és xinès, però ambdós són jocs similars als escacs o al go.

Ricard Vilanova,

persona humana.

dimecres, 3 d’abril del 2024

Kusuriya no Hitorigoto, vol. 7 (2020)
(Los diarios de la boticaria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada