Ricard Vilanova: Kusuriya no Hitorigoto, vol. 1 (2017) (Los diarios de la boticaria)

Valoració

Fitxa tècnica

Natsu Hyūga (guió i novel·la)
Nekokurage (il·lustracions)
Itsuki Nanao (composició)
Tōku Shino (concepte visual de personatges, il·lustradora de la novel·la original)
Olinda Cordukes Salleras (traducció)
(薬屋のひとりごと)

[ Manga seinen, drama, misteri, romanç, històric, mèdic ] (ed. 2023)
Tumangaonline
Square Enix (Monthly Big Gangan) (25/09/17 al Japó)
ECC Ediciones (14/11/23 a Espanya)

4 capítols (1-4) + extra - 184 pàgines - format B6 (128 x 180 mm - 12 mm gruix) - edició espanyola sense color (b/n)
Wikipedia | MyAnimeList (8,58) (16.672)

Sinopsi

Whakoom:
“La Maomao és una criada del palau imperial de la Xina, a l'Edat Mitjana. Solia treballar com a herbolària al barri del plaer, però quan sent el rumor que tots els fills de l'emperador tenen vides curtes, incitada per la seva curiositat innata i la seva ànsia de saber, comença a investigar-ne les causes i, així, comença la història. Què li oferirà el destí?”

Crítica

Només quatre pàgines a color, que no hi són en la versió espanyola, és el que marca la diferència amb l’edició japonesa i que es troben molt a faltar…

Basat en una novel·la serialitzada de Natsu Hyūga actualment en publicació des de 2011. El 2012 en van fer una novel·la tancada il·lustrada per la Megumi Matsuda, des de 2014 un novel·la lleugera il·lustrada per Touko Shino (14 volums), des de 2017 un manga il·lustrat per Nekokurage (13 volums), des de 2017 un manga spin-off il·lustrat per Minoji Kurata (Mao Mao no Kōkyū Nazotoki Techō, 18 volums) i la tardor 2023 / hivern 2024 un anime de 24 capítols.

També es pot trobar sota els títols The Apothecary Diaries i Apothecary's Soliloquy o Soliloqui de l'apotecària (traducció literal del japonès).

De la mateixa manera que ho vaig fer amb Frieren, he començat a llegir el manga arran de veure’n l’anime. En aquesta ocasió m’he esperat a que acabés l’anime i he fet reserva en biblioteca del primer volum. La resta, els llegiré online, perquè pel que ja he pogut avançar, moltes pàgines estan publicades en color, però en la versió espanyola ho passen tot a blanc i negre: malaguanyada edició!

L’autora de les il·lustracions, Nekokurage, és el pseudònim d’Erika Ikeda (30/07/87), un troç d’artista totalment desconeguda per mi fins ara que, anteriorment, havia signat Sōshoku-kei Danshi (2011-12) (Cao Zhi Kei Boy) i Ken no Uta Fude no Uta (2010) (Poetry of the Sword, Poetry of the Brush). Sí que té un bon equip darrera que li fa la feina bruta, però que en la portada publiquin també el nom de la persona que s’encarrega de la composició de les pàgines i del concepte visual dels personatges, indica el nivell de mestria en el dibuix i color. És aquesta la línia gràfica que han agafat per l’anime i no pas les il·lustracions de la novel·la o de la seqüel·la del manga.

Notes:

la Nekokurage, il·lustradora del manga, és la primera vegada que fa una adaptació a manga a partir d’una novel·la,
la Tōku Shino és la il·lustradora de la novel·la, responsable del ‘concepte visual de personatges’,
el capítol extra està il·lustrat per la Itsuki Nanao, responsable de la ‘composició’ al manga,
els capítols d’aquest volum 1 arriben fins el capítol 3 de l’anime (1-3).

“En certa cort imperial, fa uns mesos que una noia de 17 anys coneguda com Maomao va ser segrestada i obligada a treballar com a criada de baix nivell al palau de l'emperador. Tot i així, aconsegueix conservar el seu esperit curiós i pragmàtic, pensant treballar fins que acabin els seus anys de servitud. Un dia, però, s'adona del fet que dues consorts de l'emperador han caigut greument malaltes. Ella decideix actuar en secret, aprofitant la seva experiència com a farmacèutica criada al barri vermell pobre.

Malgrat els intents de la Maomao de mantenir-se en l'anonimat, aviat crida l'atenció del Jinshi, un eunuc influent que reconeix el seu talent. La Maomao aviat es troba a la cort interior de l'emperador, on gradualment es fa un nom utilitzant els seus coneixements i la seva personalitat excèntrica per resoldre diversos misteris mèdics.”

==

“Ha nascut la gran detectiu del palau interior…?! La Maomao, una noia jove formada en l'art de la medicina a base d'herbes, es veu obligada a treballar com a humil serventa al palau interior. Tot i que anhela la vida fora de les seves sales perfumades, no li fa falta una vida de pes! Utilitzant el seu enginy per trencar una "maledicció" que afecta els hereus imperials, la Maomao atrau l'atenció del benplantat eunuc Jinshi i és ascendida a catadora de menjar. Però el Jinshi té altres plans per a l'antiga apotecària i aviat la Maomao torna a preparar pocions i… resoldre misteris?!”

Col·lecció

Resum (amb espòilers)

Capítol 1. La maledicció del palau interior. La Maomao, una jove aprenent de boticària de disset anys que treballa en un reconegut bordell del barri vermell, és segrestada i venuda al palau interior de la cort imperial. Allà és obligada a treballar al servei de bugaderia de la cort. Per casualitat sent uns rumors de les morts de nadons de l’emperador de diferentes cortesanes i, només amb els símptomes, ja sap que, en realitat, es tracta d’un enverinament per productes continguts en la pols del maquillatge que utilitzen les cortesanes. Sabent-ho, deixa una nota manuscrita, als palaus de cadascun dels afectats avisant que no utilitzin el maquillatge. Finalment un nadó mor, però l’altre, una nena, viu. La cortesana avisa el Jinshi i aquest descobreix l’autora de la nota, perquè, de fet, la Maomao és l’única que sap escriure. Porta la Maomao davant la cortesana i aquesta li dona les gràcies humilment. La Maomao al principi fa veure que ell no en sap res, però finalment ho acaba explicant tot. Pensant que seria castigada, en canvi és recompensada anant a viure amb la cortesana amb una habitació per a ella sola.

Capítol 2. La científica boja. La Maomao, recent arribada al palau de la cortesana vol ajudar, però la deixen. Finalment descobreix que, de fet, la seva feina serà catadorar de verins del menjar de la cortesana, doncs, en anteriors ocasions ja havien intentat enverinar-la. La Maomao que, en la sev formació, havia provat tot tipus de verins en el seu propi braç i pràcticament és immune a la majoria de verins, accepta encantada. El Jinshi intenta utilitzar la Maomao i porta uns dolços que li han regalat, impregnats amb afrodisíacs que descobreix només olorant-los. El Jinshi, sorprès, li encarrega que en fabriqui per ell. Ella accepta perquè podrà tenir el seu propi laboratori i instrumental.

Capítol 3. La donzella celestial de la cort imperial. A la Maomao li donen accès a la farmaciola d’herbes per poder fabricar l’afrodisíac i torna a coincidir amb el metge que, tindrà molta experiència, però, en la seva opinió, és un inútil total, com ho va ser en no adonar-se de la intoxicació per la pols de maquillatge. Troba a faltar cacau, però amb una simple ordre del Jinshi, al dia següent el té a disposició. Fa l’afrodisíac i, amb el sobrant, n’una uns trossos de pa tallats a quadradets. En acabar es diposa a rentar els estris, però just on ha de rentar troba moltes herbes remeieres que es disposa a recol·lectar. Quan acaba, se n’adona que se li ha anat el sant al cel. En tornar, tres assistents de la cortesana han menjat aquells pastissets i estan ben extasiades davant els ulls atònits del mateix Jinshi i la cortesana. Ara saben que l’afrodisíac funciona. El Jinshi aprofita el seu sex-appeal i sense que la Maomao se n’adoni, també li pren un d’aquells pastissets.

Capítol 4. Un fantasma a la llum de la lluna. Un altre rumor ressona entre els servents: s’ha vist un fantasma per les nits ballant a la llum de la lluna. El Jinshi li demana a la Maomao que ho investigui. La Maomao va amb l’assitent del Jinshi i òbviament descobreix que el fantasma en realitat és una cortesana que l’emperador ha rebutjat i ha cedit a un militar com a premi. La cortesana és sonàmbula i deambula per les nits ballant per les teulades. La Maomao explica que, si és sonàmbula això no té cura amb medicament i psoa l’exemple d’una noia que estava al bordell i finalment va ser repudiada. El Jinshi vol saber alguna cosa més d’aquella història, però la Maomao es tanca en banda. En canvi, s’obre amb la cortesana i li explica que, molt possiblement, la cortesana estava enamorada prèviament del militar, per la qual cosa es va posar a ballar fent veure que era sonàmbula, perquè l’emperador no se li acostés i volgués desfer-se’n d’ella com així finalment ha estat.

En el capítol extra del final del manga hi han dos petits detalls anecdòtics del dia a dia de la Maomao que apareixen a l’anime.

Ricard Vilanova,

persona humana.

dilluns, 25 de març del 2024

Kusuriya no Hitorigoto, vol. 1 (2017)
(Los diarios de la boticaria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada