Singin' in the Rain (1952)

[976]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Stanley Donen, Gene Kelly
Guió: Betty Comden, Adolph Green
Actors: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds

[ Comèdia, musical, romanç ] 1h 43min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Una companyia de producció de cinema mut i el seu repartiment fan una transició difícil al so.”

Crítica

Emblemàtica!

Realment sorprén el ben feta que està. Ara li he vist les segones presses de balls que, per exemple, a la meitat se’ls trenca el paraigües i, per no repetir la totalitat de l’escena, hi ha un afegit… però en general és sorprenent veure coreografies tant llargues a una sola escena. Com a anècdota, hi ha un número musical del Gene Kelly enmig de la pel·lícula que no hi pinta res…

Ara, amb la distància del temps i amb la tecnologia disponible d’alta definició, pots gaudir de l’escena del xipolleig sota la pluja i veure que, per nassos, és la primera pressa doncs es va mullant mica en mica (no ha de ser fàcil ballar sobre un terra moll). Si hi havia més d’una pressa, havia de ser passant per vestuari a canviar per roba seca i tornar a començar…

Resum (amb espòilers)

Don Lockwood és una popular estrella de cinema mut que amb prou feines tolera la seva vana, intrigant i poc profunda protagonista, Lina Lamont, tot i que el seu estudi, Monumental Pictures, els relaciona de manera romàntica per augmentar la seva popularitat. Lina està convençuda que estan enamorats, malgrat les protestes de Don, en cas contrari.

A l'estrena de la seva última pel·lícula, The Royal Rascal, Don explica a la multitud reunida una versió hiperbòlica de la seva història de vida, inclòs el seu lema: "Dignitat, sempre dignitat". Les seves paraules es contradiuen amb els flashbacks que el mostren al costat del seu millor amic Cosmo Brown ("Fit as a Fiddle"). Per fugir dels seus fans després de l’estrena, Don salta a un cotxe que passa conduït per Kathy Selden. El deixa, però abans de afirmar ser actriu d’escena i burlant-se dels seus èxits "indignes" com a estrella de cinema.

Més tard, en una festa posterior, el cap d’estudi R.F. Simpson mostra una petita demostració d’una imatge parlant, però els seus convidats no s’impressionen. Per a la diversió de Don, Kathy surt d'un simulacre de pastís, revelant-se que és una noia del cor ("All I Do is Dream of You"). Furiosa per les burles de Don, llença un pastís real i fuig, colpejant accidentalment a Lina a la cara. Don es queda enamorat de Kathy i la busca, i Cosmo intenta animar-lo ("Make 'Em Laugh"). Mentre filmava una escena romàntica, una gelosa Lina revela la seva influència darrere de la desaparició de Kathy. Al lot de l’estudi, Cosmo finalment troba a Kathy treballant tranquil·lament en una altra producció de Monumental Pictures ("Beautiful Girl"). Don li canta una cançó d'amor i ella confessa haver estat una fan seva durant tot el temps ("You Were Meant for Me").

Després que l'estudi rival Warner Bros. tingués un èxit enorme amb la seva primera imatge parlant, la pel·lícula The Jazz Singer de 1927, R.F. decideix que no té més remei que convertir la propera pel·lícula de Lockwood i Lamont, The Dueling Cavalier, en un talkie. La producció està envoltada de dificultats, incloent la veu ralladora de Lina i el fort accent novaiorquès. Un entrenador de dicció exasperat intenta ensenyar-li a parlar correctament, però en va. En canvi, Don se'n surt millor quan pren classes de dicció ("Moisès suposa"). La projecció prèvia del Dueling Cavalier és un desastre; els actors amb prou feines es poden escoltar gràcies a la incòmoda col·locació dels micròfons, Don repeteix la línia "T'estimo" a Lina una vegada i una altra, a les burles rialles del públic i, enmig de la pel·lícula, el so surt de la sincronització, amb resultats divertits mentre Lina sacseja el cap mentre la veu profunda del dolent diu: "Sí! Sí! Sí!" i el vilà assenteix amb el cap mentre la soprano grinyolant de Lina diu: "No! No! No!"

Després ("Good Morning"), Don, Kathy i Cosmo tenen la idea de convertir The Dueling Cavalier en un musical anomenat The Dancing Cavalier, amb un número musical modern i una història. Els tres estan descoratjats quan s’adonen que la terrible veu de Lina continua sent un problema. Cosmo suggereix que doblen la veu de Lina amb la de Kathy ("Singin 'In the Rain"). R.F. aprova, però els diu que no informin Lina ("Broadway Melody"). Quan Lina entra en una sessió de doblatge i aprèn la veritat ("Voleu"), s'enfada. Es fa encara més ràbia quan descobreix que R.F. té la intenció de donar a Kathy un crèdit de pantalla i una gran publicitat després. Lina amenaça amb demandar a R.F. tret que ell s'asseguri que ningú no escolta mai de Kathy i que ella continua doblant la resta de la seva carrera. R.F. està d'acord a contracor, ja que una clàusula del contracte de Lina estableix que l'estudi és responsable de la seva bona cobertura mediàtica.

L’estrena de The Dancing Cavalier és un èxit enorme. Quan el públic reclama que Lina canti en directe, Don, Cosmo i R.F. digueu-li que sincronitzi els llavis amb un micròfon mentre Kathy, amagada darrere de la cortina, canta en un segon. Mentre Lina "canta" ("Singin 'in the Rain Reprise"), Don, Cosmo i R.F. aixeca alegrement el teló, revelant la falsificació. Lina fuig humiliat i una Kathy angoixada també intenta fugir, però Don anuncia amb orgull al públic que és "l'autèntica estrella" de la pel·lícula ("You Are My Lucky Star"). Més tard, Kathy i Don es besen davant d'una cartellera de la seva nova pel·lícula, Singin 'in the Rain.