⸋ ikigai

Ikigai (生 き 甲 斐, pronunciat ikiɡai) és un concepte japonès que significa “la raó de viure” o “la raó de ser”. Tothom, d’acord amb la cultura japonesa, té un ikigai. Trobar-lo requereix d’una recerca en un mateix, profunda i sovint perllongada. Aquesta recerca és considerada de molta importància, ja que es creu que el descobriment del propi ikigai porta satisfacció i sentit de la vida.

El terme ikigai es compon de dues paraules japoneses: iki (生 き), que es refereix a la vida, i kai (甲 斐), Que aproximadament significa “la realització del que un espera i desitja”.

En la cultura d’Okinawa, l’ikigai es concep com “una raó per aixecar-se al matí”, és a dir, una raó per a gaudir de la vida. En una xerrada de TED, al voltant del minut 10, Dan Buettner va suggerir que l’ikigai era una de les raons per les que la gent d’Okinawa tenia una vida tan larga.

La paraula ikigai s’utilitza generalment per indicar la font del valor de la vida d’un, o les coses que fan que la vida valgui la pena. En segon lloc, la paraula s’utilitza per referir-se a les circumstàncies mentals i espirituals en què les persones senten que les seves vides són valuoses. No està necessàriament lligada a la situació econòmica personal, o a l’estat actual de la societat. Fins i tot si una persona sent que el present és ombrívol, però té un objectiu en ment, pot sentir l’ikigai. Els comportaments que ens fan sentir l’ikigai no són accions que ens veiem obligats a dur a terme, sinó accions naturals i espontànies.

En l’article titulat Ikigai - jibun no kanosei, kaikasaseru katei (“Ikigai: el procés de permetre que les possibilitats d’un mateix floreixin”) Kobayashi Tsukasa escriu que “la gent pot sentir l’autèntic Ikigai només quan, sobre la base d’una maduresa personal, de la satisfacció de diversos desitjos, de l’amor i de la felicitat, es troba amb els altres i amb un sentit del valor de la vida, que avança cap a la autorealització”.

[ font: Wikipedia (només en espanyol) ]