Bloc personal,

diumenge, 23 d’agost del 2015

⸋ fàscia

[de latent]

f ANAT ANIM 1Membrana fibrosa i resistent, de color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.

2 Mitjà d'inserció dels músculs.

fàs_ci_a.




[ Afegit cortesia de Fitness Revolucionario: ]

De manera simplificada podem dir que la fàscia és una espècie d’embolcall que envolta tots els nostres músculs, òrgans, nervis i altres estructures corporals. S’estén per tot el cos com una xarxa tridimensional, de manera contínua i ininterrompuda, amb diferents nivells i segments.

Malgrat la seva enorme importància, la fàscia és la gran oblidada en molts llibres d’anatomia. La visió anatòmica imperant ressalta els components individuals (ossos, músculs, tendons…), però la fàscia és l’element que literalment els integra. Ens centrem en els arbres però no veiem el bosc, l’ecosistema format per tots els seus elements.

Afortunadament les coses estan canviant. Els estudiosos del moviment humà estan descobrint l’enorme importància de la fàscia. Fa molt més que unir i protegir. És un òrgan sensorial ric, juga un paper estabilitzador, intervé en cada moviment i té capacitat de contracció independent dels músculs. Alguns van encara més enllà; argumenten que la divisió en músculs és artificial i que en realitat no tenim 600 músculs, sinó un gran múscul dividit en 600 compartiments de la fàscia.

Més enllà de categoritzacions i canvis de paradigmes anatòmics, el que és evident en l’actualitat és que moltes vegades un problema de flexibilitat no es deu a un múscul tens, sinó a adherències o fixacions entre les diferents superfícies (pell, fàscia, nervis, múscul), evitant que llisquin correctament. Si penses en aquestes fixacions com nusos en una corda, entendràs que el nus no es desfà estirant la corda. Fan falta noves eines (les deixem per un altre dia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada