Corrent sota una tromba d’aigua per corriols de muntanya sobre pedres lliscants, acollonit pels llamps i trons que van caient cada cop més a prop.
I sota aquest esclat de la natura, gairebé sense visió per la intensitat de l’aiguat i a punt de fer-se de nit, escoltar el xipojellar de les sabatilles sobre els rius d’aigua, i arran d’orelles, anar sentint com es van omplint els forats de la clavícula d’aigua com si fossin gibrells.
La capacitat de relaxar-se davant una situació estressant i gaudir-ne l’experiència.
dissabte, 15 d’agost del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada