⸋ harpia

[del gr. hárpyia, íd., der. de harpázō ‘arrabassar’ - s. XIV, Metge]

f 1 MITOLOGIA Geni malèfic alat, fill de Taumant i d’Electra oceànide.

2 fig. Dona malvada, perversa.

2 ORNITOLOGIA Ocell de l’ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids (Harpya harpya), de plomatge negre, amb l’abdomen i les potes blancs, que presenta, al cap, un plomall erèctil negre, i té les urpes més potents que les de cap altre ocell.

har_pi_a.