El recuerdo de Marnie (1967)

[4]

Valoració

Fitxa tècnica

Joan G. Robinson
(When Marnie Was There)

Traducció: Laura Layoun
Il·lustració portada: Eric Shanower

[ Novel·la, drama, juvenil ] (ed. 2021)
Jonu Books (23/07/24)

37 capítols + epíleg + extres - 234 pàgines - 146 x 210 mm
Wikipedia

Sinopsi

“Jonu Books s'enorgulleix de presentar per primera vegada a Espanya, El recuerdo de Marnie (1967), obra de Joan G. Robinson. Aquesta novel·la d´iniciació a la vida és tot un referent de la literatura, guardonada amb el prestigiós premi Carnegie Medal. La seva adaptació cinematogràfica, a càrrec del famós Studio Ghibli (El viatge de Chihiro), ha esdevingut tot un referent per a les noves generacions.

Anna se sent fora del “cercle”, repudiada per tothom. Òrfena i sense més família que els seus tutors, els Preston, la noia arriba a Little Overton, un bell poble costaner anglès, per millorar la seva salut per consell mèdic. Allà viu a casa de l'estrafolari matrimoni Pegg i aviat comença a sentir-se lliure envoltada de maresma, vaixells i brumosos albes. Tot i això, el que més el fascina és la casa de l'estuari, un lloc de decadent bellesa on viu la misteriosa Marnie. Aviat les nenes es fan amigues i per fi l’Anna no se sent fora del “cercle”, sinó al centre del mateix. Però la trobada amb la Marnie va més enllà de la casualitat i de l'amistat. És l'inici de la tràgica, però bella aventura de viure.”

Crítica

Vistes i apreciades les diferències, soc del grup que pensa que la pel·lícula ha millorat la novel·la…

  Embolics amb el títol  
Veig que en castellà han aprofitat l’embranzida de la pel·lícula per fer-ne una traducció poc adequada del títol que hauria d’haver estat Cuando Marnie estuvo allí o Quan la Marnie va ser allà. Si traduïm del japonès, però, m’estimo més la traducció literal de l’Omide no Marnie a La Marnie dels [meus] records.

Tal i com expliquen a l’epíleg la filla de l’autora i l’editor de l’actual edició, el llibre s’havia d’haver titulat senzillament Marnie, però la proximitat de l’estrena de la pel·lícula Marnie (1964) de Hitchok, va haver de modificar el títol. Curiosament les dues obres, novel·la i pel·lícula, tracten del subsconscient –tema ben de moda en l’època– encara que de manera ben diferent (psicoanalítica i trauma freudià).

  L’autora  
La Joan G. Robinson (1910-88), que agafa el cognom del seu marit, es va formar com a il·lustradora i el 1939 va començar a escriure i il·lustrar els seus llibres infantils molt aclamats i molt reeixits. Entre les seves obres actualment disponibles hi ha les històries de Teddy Robinson (Macmillan) i la sèrie Mary-Mary (Hot Key Books).

  Traducció espanyola: “tarde, mal y nunca”  
És ben curiós també que a la resta del món era una novel·la juvenil ben coneguda i de referència des de fa ben bé cinquanta anys, i que, a Espanya, en canvi, només s’hagi traduït per l’efecte bombolla de la pel·lícula signada per Studio Ghibli a partir de 2020 (encara sis anys després de l’estrena de la pel·lícula)…

  La pel·lícula  
En l’adaptació d’Studio Ghibli, el Hiromasa Yonebayashi es va encarregar de la direcció, després d’haver dirigit amb anterioritat Karigurashi no Arrietty (2010) (The Secret World of Arrietty / Arrietty y el mundo de los diminutos / Arrietty i el món dels remenuts) i ara m’ha semblat interessant copiar i enganxar aquesta informació de la Wikipedia en anglès que ja vaig incorporar en la fitxa de la pel·lícula Omoide no Marnie (2014) (When Marnie Was There / El recuerdo de Marnie / El record de la Marnie):


“La novel·la original de Joan G. Robinson havia estat citada prèviament pel Hayao Miyazaki com una de les seves novel·les infantils preferides. El Hiromasa Yonebayashi, conegut popularment com Maro, va rebre el projecte pel productor de Ghibli Toshio Suzuki, que li va demanar que canviés l'escenari de la història al Japó. El Maro va trobar la història commovedora, però "va pensar que seria molt difícil de visualitzar com una pel·lícula" i, inicialment, va rebutjar el paper. El seu interès es va renovar més tard i va començar a concebre nous elements per a la història, com la caracterització de l'Anna com a artista. Tot i que es va canviar l'escenari, es va prendre la decisió de mantenir l'aspecte de la Marnie com a rossa i d'ulls blaus, tot i que el Miyazaki es va oposar a aquesta decisió. Segons el productor de Ghibli Yoshiaki Nishimura, el Miyazaki va jutjar l'ús del personatge de la Marnie "clarament obsolet i cursi" per promocionar la pel·lícula, encara que el Nishimura va aclarir que captar l'atenció de la gent amb la seva aparença mai havia estat la seva intenció.

El Maro pretenia que la pel·lícula fos encoratjadora per als nens del Japó que se sentien sols i aïllats, i esperava que "quan vegin a la Marnie, potser podrien fer un petit pas endavant". El focus clau es va posar en els moviments i els antecedents dels personatges molt detallats, així com en la representació dels detalls de l'experiència de l'Anna en l'entorn. La residència Marsh que és el centre de la història va ser dissenyada pel Yohei Taneda, a qui el Maro va demanar "que dibuixés la residència Marsh com si fos un altre personatge que vetlla per l'Anna". El Taneda va explorar edificis a Hokkaido per inspirar-se.”


  Novel·la vs. pel·lícula  
La principal diferència entre la novel·la i la pel·lícula la resumiria en una frase del llibre que diu “Com se sentia trista pel que passava a la vida real, havia volgut que fos real el que havia imaginat. Però això mai funcionava.” Aquest petit aclariment que es fa al llibre mai es fa a la pel·lícula i és per això que no saps, ben bé fins al final, si allò que li passa a la protanogista és real, és la seva imaginació o són fantasmes…

La resolució de la trama, tal i com està plantejada, també és prou diferent, així com el protagonisme de la Sra. Lindsay i família, nova propietària de la Casa de la Maresma.

Ja posats, atenció espòiler: el nom real de la Marnie era Marian –encara que tothom l’anomenava Marnie– i el nom real de l’Anna era Marianna –que al adoptar-la el van escurçar a Anna–.