Bloc personal,

dijous, 2 d’abril de 2015

Omoide no Mânî (2014) (When Marnie Was There)




[220]

Quin fart de plorar!

Cada cop que veig una pel·lícula d’Studio Ghibli, el primer que faig és mirar l’any en què ha estat feta, perquè li trobo a faltar una mica de modernitat en l’estil d’animació. Passen els anys i l’animació, visualment parlant, ja es comença a veure caduca. Però, tot i que aquesta mateixa afirmació ja és qüestionable, el que importa en les pel·lícules de Ghibli és la manera en què s’expliquen les històries i com ho van lligant tot. Pot agradar o no, però són els “putos amos” en arribar-te a l’ànima amb la manera d’explicar una història.

També és cert que, des que vaig descobrir aquesta joia que és Ghibli, em vaig quedar enganxat des del primer moment i ja en sóc irremediablement fan. I concretament aquesta pel·lícula feia temps que estava esperant a veure-la perquè, sembla ser, la tenien mig amagada… Per anar fent boca, tenia la banda sonora ja molt interioritzada. Només em faltava veure la història i la manera en que ho feien. I mentre pensava per mi que continuaven amb una conceptualització fora de lloc en l’animació, començaven les primeres pinzellades musicals i ja tenia un nus al coll… i encara no havia sortit el títol de la pel·lícula! ;-)

(Aquí un enllaç a totes les pel·lícules d’Studio Ghibli que, ara sí, ja tinc totes vistes!)



IMDb (7,8):
“Una noieta ha de viatjar a un llogarret per problemes de salut i fa una amiga “imaginària” en la forma de Marnie, una jove amb una llarga cabellera rossa. A mesura que l’amistat es desenvolupa és possible que Marnie tingui vincles més estrets amb la protagonista del que podríem esperar.”

Cap comentari:

Publica un comentari