Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Gorō Miyazaki
Guió: Hayao Miyazaki, Keiko Niwa (manga: guió, Tetsurō Sayama; il·lustració, Chizuru Takahashi)
Música: músics
Estudi: directors d’art
Veus de doblatge: Masami Nagasawa, Junichi Okada, Keiko Takeshita
Estrena: 16/07/11
Títol original: コクリコ坂から
[ Animació, comèdia dramàtica, shōjo ] 1 h. 31 min.
Wikipedia | MyAnimeList (7,78) (122.570)
Sinopsi
IMDb (7,4) (53K):
“Un grup d’adolescents de Yokohama intenten salvar la casa-club de la seva escola de la seva demolició en els preparatius dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964.”
Crítica
Preciosa.
Basada en el manga shōjo Kokuriko-zaka Kara (1980) escrit per Tetsurō Sayama il·lustrat per Chizuru Takahashi.
També es pot trobar sota els títols Coquelicot-zaka Kara, Coquelicot Saka kara, Kokuriko-saka Kara o Kokurikozaka kara. La traducció literal del títol és Des del turó de les roselles.
“Superada la post-guerra, preparant els jocs olímpics de Tòquio 1964, dos nois de Yokohama (prefectura de Kanagawa), al sud de la badia de Tòquio, s’enamoren mentre intenten salvar un vell edifici de fusta de l’institut de batxillerat i es troben en un bon embolic quan es pensen que són germans. (Es diu que la protagonista viu a Coquelicot Manor*).”
(*): Coquelicot, en francès, vol dir “rosella salvatge petita amb flors vermelles brillants” o sigui rosella i manor, en anglès, mansió. Resumint Coquelicot Manor és el nom de la mansió on viu la Umi, la protagonista, antic hospital i ara pensió d’hospedatge, i vol dir la mansió de les roselles. Per això en alguns llocs el títol és Kokuriko-zaka Kara i en altres Coquelicot-zaka Kara.
Molt maca. Acollonant com controlen els tempos, la música, els paissatges, la manera d’explicar la història… no té desperdici.
Ara bé, es dona una circumstància molt repetitiva a Studio Ghibli: la pel·lícula és de 2011, just abans del malaguanyat terratrèmol del Japó i en la commemoració dels deu anys de l’“atac” a les torres bessones; la història que explica està basada en un manga shōjo de 1980, amb trenta anys d’antiguitat; i els successos de la història passen a l’any 1963, cinquanta anys abans de la pel·lícula. Per molt ben feta que estigui i per molt emotiva que vulgui mostrar-se, per moments queda totalment descontextualitzada i hi ha la sensació d’estar pixant fora de test.
Ara perquè estic veient totes les pel·lícules d’Studio Ghibli una darrera l’altra per ordre cronològic de la seva estrena, però en algunes dona la sensació que siguin molt anteriors. Per exemple, Terramar (2006) sembla que sigui anterior a Nausicaä (1984) i podria ser de 1982, i, per contra, Chihiro (2001), encara que mostri una història “antiga” (déus antics i tradició mil·lenària japonesa), em sembla més moderna: em diuen que és de 2015 i ho compro.
I sí, la pel·lícula està dirigida pel que jo anomeno “el fillo tonto” del Miyazaki, el Gorō Miyazaki, però és la millor, amb diferència, de les tres que ha dirigit (Gedo Senki (2006) (Terramar), Kokuriko-zaka Kara (2011) (Roselles) i Āya to Majo (2020) (Earwig)). Amb tot, diria jo que el seu pare li ha donat mastegada perquè només hi hagi de figurar en els títols de crèdit: què vols, jo que soc malpensat…
==
Context; efemèrides 2011:
- ETA decreta un alto el foc "permanent, general i verificable internacionalment"
- terratrèmol, tsunami i accident nuclear al Japó (8,9)
- comença el Moviment 15-M a Espanya
- mor Steve Jobs
- finalitzen els transbordadors espacials de la NASA
- blockbusters:
- Harry Potter y las reliquias de la Muerte: parte 2
- Transformers: el lado oscuro de la luna
- Piratas del Caribe: En mareas misteriosas (la quarta)
- La Saga Crepúsculo: Amanecer - Parte 1 (la quarta de cinc)
- Misión imposible: Protocolo fantasma (la quarta)
- Kung Fu Panda 2
Resum (amb espòilers)
L'Umi Matsuzaki és una estudiant de secundària de 16 anys que viu a Coquelicot Manor, una pensió amb vistes al port de Yokohama al Japó. La seva mare, la Ryoko, és professora de medicina que estudia als Estats Units. L’Umi dirigeix la casa i té cura dels seus germans petits i de la seva àvia. Cada matí, l’Umi aixeca un conjunt de banderes de senyal amb el missatge "Prego per viatges segurs".
Un dia, un poema sobre les banderes que s'aixequen es publica al diari de l'Acadèmia Konan. El Shun Kazama, l'autor del poema, és testimoni de les banderes del mar mentre puja amb el remolcador del seu pare a l'escola. Al principi, l'Umi fa una impressió equivocada al Shun mentre fa una acrobàcia temerària en nom del Quartier Latin (barri llatí escrit en francès), un antic edifici que allotja els clubs de la seva escola secundària que està sent amenaçat de demolició. A petició de la seva germana, l’Umi l'acompanya per obtenir l'autògraf del Shun al Quartier Latin. Ella aprèn que el Shun i el president del govern estudiantil de l'escola, el Shirō Mizunuma, publiquen el diari de l'escola. L'Umi convenç el Shirō i el Shun de renovar el Quartier Latin, i tots els estudiants hi contribueixen, tant nois com noies. L’Umi i el Shun comencen a tenir sentiments l'un per l'altre.
A Coquelicot Manor, l'Umi ensenya al Shun una fotografia de tres joves homes de la marina. Un d'ells és el seu pare mort, el Yūichirō Sawamura, que va morir mentre servia en un vaixell de subministraments durant la Guerra de Corea. El Shun està sorprès al veure que té un duplicat de la fotografia. El seu pare admet que poc després del final de la Segona Guerra Mundial, el Yūichirō va arribar a casa seva un vespre amb un nen, el Shun. Els Kazama havien perdut recentment el seu nounat, així que van adoptar el Shun. Al principi, el Shun intenta evitar l'Umi, després finalment li diu que són germans. L'Umi i el Shun reprimeixen els seus sentiments romàntics i continuen veient-se com a amics.
La renovació del barri llatí s'ha completat, però la Junta d'Educació de la Prefectura de Kanagawa decideix procedir a l'enderroc de l'edifici de totes maneres. El Shirō, ek Shun i l’Umi prenen el tren cap a Tòquio, que es prepara per als Jocs Olímpics d'estiu de 1964, i es reuneixen amb el Tokumaru, el president del consell escolar. El convencen amb èxit perquè vingui a inspeccionar el Quartier Latin. L'Umi més tard professa el seu amor al Shun i ell la correspon malgrat la seva situació.
Acabada de tornar dels Estats Units, la Ryoko li diu a l'Umi que el pare del Shun era en realitat el Hiroshi Tachibana, el segon home de la foto. El 1945, el Tachibana va morir en un accident en un vaixell de repatriació. La mare del Shun va morir al part, i els seus altres familiars van morir en el bombardeig de Nagasaki. La Ryoko no va poder criar al Shun, ja que en aquell moment ja estava embarassada de l'Umi. El Yūichirō va registrar el nen com a seu per evitar deixar al Shun com a orfe durant els confusos anys de la postguerra, però finalment el Shun va ser donat als Kazama.
El Tokumaru visita el Barri Llatí i, impressionat pels esforços dels estudiants, cancel·la l'enderroc. L’Umi i el Shun són convocats al port. Coneixen el Yoshio Onodera, el tercer home de la fotografia i l'únic supervivent dels tres, ara capità d'un vaixell. Confirmant que l’Umi i el Shun no estan relacionats per sang, explica la història completa de la història dels tres homes. Amb tot resolt, l'Umi reprèn la seva rutina diària d'aixecar les banderes, però ara no és només pel seu pare.
1984 (8,0) Kaze no Tani no Naushika Nausicaä of the Valley of the Wind Nausicaä del Valle del Viento |
1986 (8,0) Tenkū no Shiro Rapyuta Castle in the Sky El castillo en el cielo |
1988 (8,5) Hotaru no Haka Grave of the Fireflies La tumba de las luciérnagas |
1988 (8,1) Tonari no Totoro My Neighbor Totoro Mi vecino Totoro |
1989 (7,8) Majo no Takkyūbin Kiki's Delivery Service Nicky, la aprendiz de bruja |
1991 (7,6) Omohide Poro Poro Only Yesterday Recuerdos del ayer |
1992 (7,7) Kurenai no Buta Porco Rosso Porco Rosso |
1993 (6,6) Umi ga Kikoeru Ocean Waves Puedo escuchar el mar |
1994 (7,3) Heisei Tanuki Gassen Ponpoko Pom Poko La guerra de los mapaches de Pompoko |
1995 (7,9) Mimi o Sumaseba Whisper of the Heart Susurros del corazón |
1997 (8,4) Mononoke-hime Princess Mononoke La princesa Mononoke |
1999 (7,1) Hōhokekyo Tonari no Yamada-kun My Neighbors the Yamadas Mis vecinos los Yamada |
2001 (8,6) Sen to Chihiro no Kamikakushi Spirited Away El viaje de Chihiro |
2002 (7,1) Neko no Ongaeshi The Cat Returns Haru en el reino de los gatos |
2004 (8,2) Hauru no Ugoku Shiro Howl's Moving Castle El castillo ambulante |
2006 (6,3) Gedo Senki Tales from Earthsea Cuentos de Terramar |
2008 (7,6) Gake no Ue no Ponyo Ponyo on the Cliff by the Sea Ponyo en el acantilado |
2010 (7,6) Karigurashi no Arietti The Secret World of Arrietty Arrietty y el mundo de los diminutos |
2011 (7,4) Kokuriko-zaka Kara From Up on Poppy Hilly La colina de las amapola |
2013 (7,7) Kaze Tachinu The Wind Rises El viento se levanta |
2013 (8,0) Kaguya-hime no Monogatari The Tale of the Princess Kaguya El cuento de la princesa Kaguya |
2014 (7,7) Omoide no Mānī When Marnie Was There El recuerdo de Marnie |
2016 (7,5) La tortue rouge The Red Turtle La tortuga roja |
2020 (4,8) Āya to Majo Earwig and the Witch Earwig y la bruja |
2023 (7,6) Kimitachi wa Dō Ikiru ka How Do You Live? ¿Cómo vives? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada