Avui, veient l’especial de Dagoll Dagom, 40 anys a TV3, he rigut “desproporcionadament” trencant el silenci de la nit com si estés esperitat amb els dotze primers segons d’aquest gag:
Ara bé, pell de gallina i ulls plorosos únicament amb Mar i cel. Només he vist en directe la versió de 1988, però la pell de gallina em surt en totes les versions i idiomes al llarg del temps… comprovat! Realment no sé què tenen “Les veles s’inflaran” i “Per què he plorat?”…
dimarts, 6 de gener del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada