Tot sorgeix una mica de les noves tendències del crudiveganisme i el fet de tornar a l’antiga nutrició. Deixar-se estar de tant aliment processat i tornar als orígens, però fer-ho d’una manera conscient, saludable i, sobretot, controlada. Les millores en la salut comencen amb el que mengem (“som allò que mengem”: recomenable veure el documental Food Matters (2008)). Basar l’alimentació amb la màxima quantitat de vegetals possibles, que siguin orgànics i si pot ser crus.
Els superaliments són aliments que en la majoria dels casos sempre hem tingut al nostre abast i, de fet, han estat i són els més econòmics, tot i que en els llistats top sempre n’hi ha algun d’estrambòtic i que crida més l’atenció, però en qualsevol cas la característica comuna a tots és que tenen, en un únic aliment, la màxima quantitat de nutrients beneficiosos per la salut i per “sentir-se bé” (llegiu abans però, la definició de superaliment de la viquipèdia per no donar lloc a malentesos i suspicàcies… avisats esteu).
Últimament, no sé si per qüestió de modes o per utilitat real, es parla especialment de l’spirulina, l’oli de coco, les baies Goji, les llavors de cacau i les llavors de chía, però aquí a continuació un llistat més extens.
Editat:
La idea d’aquesta entrada era que servís de pàgina índex a moltes altres entrades on aniria descrivint i relatant detalladament la composició d’aquests superaliments. Diuen que és de savis rectificar, sembla que “he vist la llum” i ara rectifico… ;-)
Per diverses fonts d’on vaig obtenint informació sí existeixen els superaliments, però res a veure amb aquests aquí dalt detallats. Els veritables superaliments són coses més simples que van des dels ous –sí, ous de gallina, per exemple, la font més barata, natural i més completa alhora de proteïna– fins als organs interns –cervells, fetge, cor…–. Tenim una falera en trobar sempre el “millor” en allò que fem o busquem, que ens fa perdre la perspectiva de les coses importants.
De lectura molt recomenable Mentiras que engordan de Marcos Vázquez (Fitness Revolucionario) com introducció a tot allò que vull dir i d’on ara n’estic aprenent una mica.
He dit i escrit queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada