Bloc personal,

diumenge, 22 de febrer del 2015

Superaliments

AVÍS. Aquesta entrada, ja ho estic veient, acabarà sent llarga… molt llarga… Així que hi poso una imatge, una introducció i un llistat dels superaliments que tractaré. Amb temps aniré fent entrades independents amb la descripció corresponent de cadascun tant sigui el que m’allargui. Però d’aquesta manera serà més fàcil si més endavant vull fer-ne referència arribar a aquesta pàgina.


Ja fa temps que vaig llegin i escoltant un rum-rum que parla de superaliments. Aquí en relacionaré uns quants i n’explicaré què són i per a què serveixen. Però si algú llegeix això que apliqui sempre el sentit comú.

Tot sorgeix una mica de les noves tendències del crudiveganisme i el fet de tornar a l’antiga nutrició. Deixar-se estar de tant aliment processat i tornar als orígens, però fer-ho d’una manera conscient, saludable i, sobretot, controlada. Les millores en la salut comencen amb el que mengem (“som allò que mengem”: recomenable veure el documental Food Matters (2008)). Basar l’alimentació amb la màxima quantitat de vegetals possibles, que siguin orgànics i si pot ser crus.

Els superaliments són aliments que en la majoria dels casos sempre hem tingut al nostre abast i, de fet, han estat i són els més econòmics, tot i que en els llistats top sempre n’hi ha algun d’estrambòtic i que crida més l’atenció, però en qualsevol cas la característica comuna a tots és que tenen, en un únic aliment, la màxima quantitat de nutrients beneficiosos per la salut i per “sentir-se bé” (llegiu abans però, la definició de superaliment de la viquipèdia per no donar lloc a malentesos i suspicàcies… avisats esteu).

Últimament, no sé si per qüestió de modes o per utilitat real, es parla especialment de l’spirulina, l’oli de coco, les baies Goji, les llavors de cacau i les llavors de chía, però aquí a continuació un llistat més extens.


Açai
Alga Klamath
Baies Goji
Baobab
Blat sarraí
Cacau
Cànem
Camu-camu
Chaga
Chía
Chlorella
Civada activada (avena)
Coco
Fitoplacton marí
Garrofer
Herba d’ordi (cebada)
Herba de blat
Llevat nutricional
Lúcuma
Maca
Maqui
Moresc morat (maíz)
Mesquite
Olives seques
Psyllium Husk
Reishi
Rosa mosqueta
Sofre o Sulfur orgànic (MSM)
Spirulina
Te Matcha
Tomàquet sec
Vainilla
Xarop d’atzavara (sirope de ágave)
Xylitol (sucre d’auró –arce–)


Editat:

La idea d’aquesta entrada era que servís de pàgina índex a moltes altres entrades on aniria descrivint i relatant detalladament la composició d’aquests superaliments. Diuen que és de savis rectificar, sembla que “he vist la llum” i ara rectifico… ;-)

Per diverses fonts d’on vaig obtenint informació sí existeixen els superaliments, però res a veure amb aquests aquí dalt detallats. Els veritables superaliments són coses més simples que van des dels ous –sí, ous de gallina, per exemple, la font més barata, natural i més completa alhora de proteïna– fins als organs interns –cervells, fetge, cor…–. Tenim una falera en trobar sempre el “millor” en allò que fem o busquem, que ens fa perdre la perspectiva de les coses importants.

De lectura molt recomenable Mentiras que engordan de Marcos Vázquez (Fitness Revolucionario) com introducció a tot allò que vull dir i d’on ara n’estic aprenent una mica.

He dit i escrit queda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada