[196]
Humor de l’absurd.
És curiós veure com canvia la percepció de les coses amb el pas del temps. Vista ara, es veu evidentment fora de lloc. Però té coses molt avantguardistes, com l’absurditat de l’humor característic dels germans Marx, que xoquen frontalment amb el “teatre de pastorets” o vodevil més ranci de l’època en que està formatejada la pel·lícula… En tot cas dóna per pensar.
També és curiós veure un Groucho molt jove (però amb 40 tacos) amb una veu original bastant més fineta que no pas el doblatge i la veu de la dobladora de la Sra. Rittenhouse que és extremadament sensual (no pas l’original). I què me’n dius del moment “incòmode” en que el Harpo ha de fer el seu solo d’arpa trencant el ritme de la pel·lícula… inquietant!
IMDb (7,7):
“El caos i l’extravagància apareixen en el moment en que una pintura valuosa es perd durant una festa en honor del famós explorador africà Capità Spaulding.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada