Bloc personal,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 cicle bruce lee. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 cicle bruce lee. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2026

The Final Game of Death (2023) (doc.)

[1390]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: James Flower
Guió: James Flower (recerca i muntatge basat en els guions originals de Bruce Lee)
Música: Joseph Koo, John Barry (composicions utilitzades en el metratge original)
Producció: James Flower (per a Arrow Video)
Distribució: Arrow Video
Actors: Bruce Lee, Dan Inosanto, Ji Han-jae, Kareem Abdul-Jabbar (intervencions/arxiu: apareixen en el metratge original recuperat)
País: 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès, cantonès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (CinemaScope); color: color
Llançament: 17/07/2023 (dins del box set Bruce Lee at Golden Harvest)
Títol original: The Final Game of Death
  • Juego con la muerte: montaje final  en castellà

[ Documental ]
3 h. 43 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,1) (130):
“Documental que cobreix la producció de la desafortunada pel·lícula de Bruce Lee, The Game of Death. Per primera vegada, les dues hores de metratge rodades per Lee per al projecte s’inclouen íntegrament, juntament amb un muntatge totalment nou del metratge.”

Crítica

Finalment sé com hauria estat la seva última pel·lícula…

Havent finalitzat el meu visionat particular del Cicle Bruce Lee i amb el mal regust de boca de l’última pel·lícula Game of Death (1978) (Si wang youxi) (Juego con la muerte), no he tingut més remei que informar-me i entendre el perquè de les coses.

Aquest documental és considerat la reconstrucció definitiva del que Bruce Lee va filmar realment per a The Game of Death (死亡的遊戲 Si wang de youxi) entre 1972 i 1973. A diferència de la versió de 1978 Game of Death (死亡遊戲 Si wang youxi), aquest treball se centra exclusivament en el metratge original, eliminant els dobles i les escenes rodades posteriorment a la mort de l’actor.

Coses bàsiques que cal saber:
Després de l’etapa d’actor infantil a Hong Kong (1940-1960), el Bruce Lee va intentar fer carrera a Hollywood (1966-1970) sense massa èxit. En la seva tornada a Hong Kong, va fer quatre pel·lícules (i mitja) on va fer de protagonista, fent kung-fu (estil Wing Chun) “introduint” les arts marcials, amb la seva particular filosofia de combat: el Jeet Kune Do*.

(*) Jeet Kune Do (JKD- “el camí del puny que intercepta”): Base kung-fu tradicional del Wing Chun (el seu mestre va ser el famòs Ip Man del que se n’han fet pel·lícules també) amb elements de boxa occidental (joc de peus) i esgrima (noció de distància i temps). A tot plegat, afegeix-li una espurna de tai-txi.

“Be water, my friend”.
De la nit al dia es va convertir en una estrella després de reafiirmar la seva popularitat resorgida amb la primera Tang shan da xiong (1971) (The Big Boss / Fists of Fury - Furia oriental a Espanya). Malauradament, només va fer quatre pel·lícules (i mitja) com un fenomen de masses.
L’any 1972, el Bruce Lee va començar a rodar la seva quarta pel·lícula (en aquell moment), la segona com a director, titulada The Game of Death (amb el The davant). En xinès 死亡的遊戲, amb cinc caràcters i no quatre com ha quedat finalment en la de 1978 (Si wang de youxi, també amb el de entremig).
Va començar gravant-ne unes escenes de la lluita final a la pagoda coreana contra el Kareem Abdul-Jabbar que coneixia amb anterioritat de tenir-lo de deixeple a la seva escola quan buscava tenir més flexibilitat per durar més temps a l’elit del bàsket. Va començar pel final per una qüestió de disponibilitat del Kareem amb el seu equip, els Milwaukee Bucks en aquell moment (després va acabar la carrera a Los Angeles Lakers).
Van sortir cinquanta-quatre minuts en brut dels que, un cop coregrafiat i degudament muntat, només en quedaven quaranta (onze pel refregit de 1978). La resta, gairebé trenta minuts de joia pura, es va quedar en un calaix durant més de 25 anys fins que es va recuperar per al documental Bruce Lee: A Warrior's Journey del 2000 i, cinquanta anys després del rodatge original, aquest documental que ara ens ocupa.
Un cop iniciada la gravació li van oferir el rodatge d’Enter the Dragon (1973) (Long zheng hu dou) (Operación Dragón) i va aturar la que estava fent amb la intenció de reprende-la en acabar. Malgrat tot, va morir el 20 de juliol de 1973 amb trenta-dos anys i es va quedar tot empantanat.
Va ser l’inici de la Bruceploitation, explotació de la imatge del Bruce Lee un cop finat, que va popularitzar encara més les pel·lícules d’arts marcials. Es van fer tot tipus de pel·lícules, des de biografies no autoritzades, fins a “falsificacions” simulant que era el Bruce Lee.
Finalment el 1975 els seus hereus van vendre la seva productora, la Concord Production Inc., a la Golden Harvest i, cinc anys després de la seva mort, el 1978, la productora va decidir acabar la pel·lícula per aprofitar el reclam comercial. El director Robert Clouse va refer tota la història amb un actor substitut, el Kim Tai-jong, i un actor de doblatge per les escenes d‘acció, el Yuen Biao; va fer trucs de muntatge de pati d’escola (recordar la cèlebre foto retallada enganxada sobre un mirall); i només va utilitzar entre onze i dotze minuts de la gravació original del Bruce Lee de 1972.
En la història original, el que volia fer el Bruce Lee era una cerca filosòfica i un repte d’arts marcials pur. La història que finalment es va mostrar en el refregit de “copia i enganxa” es va convertir en una història de venjança contra un sindicat del crim que intenta extorsionar un actor de cinema.
Resumidament:
Projecte original del Bruce Lee
(1972)
The Game of Death
死亡的遊戲
(Si wang de youxi)
(cerca filosòfica i repte d’arts marcials pur)
Projecte de Golden Harvest (Robert Clouse)
(1978)
Game of Death
死亡遊戲
(Si wang youxi)
(venjança contra un sindicat del crim)
Aquest documental
(2023)
The Final Game of Death
(muntatge final i anècdotes del rodatge)

En la idea del Bruce Lee de la pel·lícula que havia imaginat estava mostrar el seu propi estil de kung-fu, el Jeet Kune Do que, entre altres coses, venia la idea d’“absorbeix el que és útil, descarta el que és inútil i afegeix el que és específicament teu”.
La pel·lícula era una recerca filosòfica del que havien de ser les arts marcials i, en l’escena final, ell i els seus dos companys pujaven a una pagoda coreana de cinc pisos, en la que, en cada pis hi havia un lema retolat. Mica en mica anaven pujant de nivell de complexitat i només arribava al final aquell que s’adaptava a la nova situació:
  • Primer pis: El Temple de la Porta del Drac
    Defensa: Especialistes en estils de puntades de peu (originalment s’havia de rodar amb combatents de karate o taekwondo).  NO filmat 
  • Segon pis: El Temple del Tigre
    Defensa: Danny Inosanto (expert en eskrima filipina, bastons (rattan) i nunchakus). Aquí es treballava el concepte de les armes i la distància curta.  FILMAT 
  • Tercer pis: El Temple del Drac (del Gran Poble o de l’Ala Progressiva)
    Defensa: Ji Han-jae (mestre de hapkido). El repte eren les claus, les luxacions i el control del cos.  FILMAT 
  • Quart pis: El Temple de la Destresa
    Defensa: Un mestre de Jeet Kune Do o un estil similar al de Lee (en algunes notes es refereix a ell com "el mestre desconegut"). Representava el combat contra un mateix o contra un mirall.  NO filmat 
  • Cinquè pis: El Temple de la Desconeguda (o l’Absolut)
    Defensa: Kareem Abdul-Jabbar (estil lliure/sense forma). Representava el nivell màxim on no hi ha tècnica fixa, simbolitzant la filosofia de “Be water, my friend”.  FILMAT 




Resum (amb espòilers)

El 17 de juliol de 2023, Arrow Films va llançar un conjunt de pel·lícules en 4K UHD/Blu-ray a Golden Harvest. El conjunt inclou un documental de 223 minuts sobre la producció de Game of Death. El documental inclou les dues hores de metratge rodat per Lee per al projecte abans de la seva mort, restaurades a partir d’una interpositiva. El documental també inclou un muntatge del metratge, juntament amb una introducció recentment filmada per cobrir els elements de la trama que mai es van rodar.

dijous, 1 de gener del 2026

(The) Game of Death (1972 1978)
(Si wang de youxi)
(Juego con la muerte)

[1389]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Robert Clouse, Bruce Lee (metratge G.O.D.) (acció), Sammo Hung (acció)
Guió: Jan Spears (Clouse/Chow), Bruce Lee (HK Version Opening Credit)
Música: John Barry (versió occidental), Joseph Koo (versió oriental)
Producció: Golden Harvest
Distribució: Golden Harvest (internacional), Columbia Pictures (cinemes estatunidencs), EMI Films (cinemes del Regne Unit), 20th Century Fox (vídeo d’Estats Units, Canadà i Kosovo), Fortune Star Media Ltd. (actual)
Actors: Bruce Lee, Gig Young, Dean Jagger, Colleen Camp, Kim Tai-jong, Yuen Biao, Robert Wall, Hugh O'Brian, Dan Inosanto, Kareem Abdul-Jabbar
País: 🇭🇰 Hong Kong (Regne Unit(1978) / la Xina); idioma: cantonès, anglès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (Panavision); color: color
Estrena: 23/03/1978 (Hong Kong),
22/07/1978 (Regne Unit),
09/06/1978 (Estats Units)
Pressupost: 850.000 $;
recaptació: 40M $
Títol original: Game of Death
Títol original: 死亡遊戲 (Sǐwáng yóuxì)
  • Juego con la muerte  a Espanya
  • El juego de la muerte  a Argentina, Perú i Veneçuela
  • Game of Death  a Mèxic i Ecuador
  • Joc amb la mort  en català

[ Acció, crim, drama, thriller, arts marcials ]
1 h. 43 min. (internacional)
1 h. 34 min. (Hong Kong)
2 h. 5 min. (estrena a Hong Kong)
1 h. 40 min. (Estats Units)
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (5,9) (24K)   |   Filmaffinity (5,4) (3,1K):
“Una estrella de cinema d'arts marcials ha de fingir la seva mort per enderrocar el sindicat que l'està extorsionant a ell i a altres celebritats, inclosa la seva xicota, la cantant pop, per obtenir diners per protegir-se.”

Crítica

L’escena de la foto retallada al mirall perquè sembli que és l’autèntic Bruce Lee (que ja era mort) m’ha semblat ofensiva…

Després de l’etapa d’actor infantil a Hong Kong (1940-1960), el Bruce Lee (1940-1973) –que va morir l’any 1973 amb trenta-dos anys– va intentar fer carrera a Hollywood (1966-1970) sense massa èxit. En la seva tornada a Hong Kong, va fer cinc pel·lícules on va fer de protagonista, fent kung-fu “introduint” les arts marcials.

Va reafirmar la seva popularitat resorgida amb la primera Tang shan da xiong (1971) (The Big Boss / Fists of Fury - Furia oriental a Espanya) quan es va convertir en una estrella de la nit al dia. Només va fer cinc pel·lícules com un fenomen de masses:


Projecte original del Bruce Lee
(1972)
The Game of Death
死亡的遊戲
(Si wang de youxi)
(cerca filosòfica i repte d’arts marcials pur)
Projecte de Golden Harvest (Robert Clouse)
(1978)
Game of Death
死亡遊戲
(Si wang youxi)
(venjança contra un sindicat del crim)

L’any 1972, el Bruce Lee va començar a rodar la seva quarta pel·lícula (en aquell moment) titulada The Game of Death (amb el The davant). En xinès 死亡的遊戲, amb cinc caràcters i no 4 com ha quedat finalment (Si wang de youxi, també amb el de entremig).

Va començar gravant-ne unes escenes de la lluita final a la pagoda contra el Kareem Abdul-Jabbar que coneixia amb anterioritat de tenir-lo de deixeple a la seva escola quan buscava tenir més flexibilitat per durar més temps a l’elit del bàsket. Van sortir cinquanta-quatre minuts en brut dels que, un cop coregrafiat i degudament muntat, només en quedaven quaranta, i dels que només en van arribar a aprofitar onze. La resta, gairebé trenta minuts de joia pura, es va quedar en un calaix durant més de 25 anys fins que es va recuperar per al documental A Warrior's Journey del 2000.

Un cop iniciada la gravació li van oferir el rodatge d’Enter the Dragon (1973) (Long zheng hu dou) (Operación Dragón) i va aturar la que estava fent amb la intenció de reprende-la en acabar. Malgrat tot, va morir el 20 de juliol de 1973 i es va quedar tot empantanat.

El 1978, cinc anys després de la seva mort, la productora Golden Harvest va decidir acabar la pel·lícula per aprofitar el reclam comercial. El director Robert Clouse va refer tota la història amb un actor substitut, el Kim Tai-jong, i un actor de doblatge per les escenes d‘acció, el Yuen Biao; va fer trucs de muntatge de pati d’escola (recordar la cèlebre foto retallada enganxada sobre un mirall); i només va utilitzar entre onze i dotze minuts de la gravació original del Bruce Lee del 1972.

Va ser l’inici de la Bruceploitation, explotació de la imatge del Bruce Lee un cop finat, que va popularitzar encara més les pel·lícules d’arts marcials.

En la història original, el que volia fer el Bruce Lee era una cerca filosòfica i un repte d’arts marcials pur. La història que finalment s’ha mostrat en aquest metratge de “copia y pega” s’ha convertit en una història de venjança contra un sindicat del crim que intenta extorsionar un actor de cinema.

Les imatges del funeral fingit que es mostren a la pel·lícula són imatges reals de la gent plorant la mort del Bruce Lee, desfilant davant el seu taüt obert i la policia regulant les aglomeracions a Hong Kong.

El Bruce Lee real, el de la gravació de 1972, només apareix en la lluita a la pagoda quan lluita contra el Dan Inosanto amb els mitificats nunchakus vermells del primer pis, el Ji Han-jae del segon pis, i el Kareem Abdul-Jabbar del tercer pis. Quan baixa el Hugh O’Brian (Steiner) del quart pis al tercer pis, ja són –massa evidentment– de l’actor suplantador, amb l’afegit que els contraplans sí són de l’autèntic, però amb ferides a la cara que no corresponen per la planta on està lluitant ni la il·luminació d’aquella planta…

Entre tanta “imitació barata”, el moment en què surt el Bruce Lee real, amb la coreografia ben treballada i ben gravada*, és per gaudir-lo. Del rodatge nou de 1978 només se’n salva la persecució de les motos al magatzem.

(*): Malgrat tot, en algun moment s’aprecia excessiu gra de la pel·lícula, ja sigui per falta de llum o per ampliació d’algun fragment.


“Pel·lícula que va ser estrenada després de la mort del Bruce Lee, que no la va acabar: només es van rodar 54 minuts que es van completar amb material d’arxiu. És el llegat de la icona més gran de les arts marcials de tots els temps. Lee encarna el seu alter ego Billy Lo, una superestrella del cinema d’acció coaccionada per un sindicat del crim perquè treballi per a ells. Després de la negativa del Lo, els mafiosos decideixen desfer-se’n fent que li disparin enmig d’un rodatge amb una arma que se suposava de fogueig. La mort del Lo commociona al món sencer, però en realitat ell ha sobreviscut i planeja la seva revenja. En un final èpic, el Lee s’enfronta, un darrere l’altre, a diferents adversaris amb diferents estils de lluita fins a trobar-se cara a cara amb l’enemic final.”



El famós mono groc amb la banda negra que el Quentin Tarantino va voler homenatjar a Kill Bill: Vol. 1 (2003) és d’aquesta pel·lícula (com es pot veure als cartells). No només és el vestuari, és tota la parafernàlia que envolta la lluita, les maneres de gravar els combats i la coreografia…

Cal recordar que, després de l’atrocitat que representa el muntatge i canvi de guió d’aquesta pel·lícula, no en van tenir prou i van fer un truny encara més horrorós amb Game of Death II (1980) (Si wang ta - El último combate) (5,1 a IMDb). Diuen que, malgrat aquesta Bruceploitation, les coreografies de la segona part són infinitament millors que les de la primera.


Resum (amb espòilers)

La versió de 1978 utilitza parts del metratge original combinades amb una trama completament nova que implica un nou personatge, el Billy Lo (Kim Tai-jong i Yuen Biao suplantant el finat Bruce Lee), que lluita contra un sindicat del crim després d’haver obtingut èxit internacional com a estrella de cinema d’arts marcials. Quan el Billy es nega a deixar-se intimidar pel sequaç del sindicat Steiner i les seves bandes de matons, el propietari del sindicat, el Dr. Land, ordena el seu assassinat per servir d’exemple als altres.

Disfressat d’especialista, l’assassí del Land, l’Stick (Mel Novak), s’esmuny al plató de la nova pel·lícula del Billy i dispara al Billy durant el rodatge. Un fragment de la bala travessa la cara del Billy, deixant-lo viu però necessitant una cirurgia plàstica que altera els seus trets facials. El Billy aprofita l’oportunitat per fingir la seva mort i disfressar-se, venjant-se d’aquells que el van perjudicar un per un. Quan el sindicat amenaça i segresta la seva promesa, l’Ann Morris (Colleen Camp), el Billy es veu obligat a sortir del seu amagatall per salvar-la.

En el metratge revisat però retallat, se suposa que les escenes de lluita de Bruce Lee dins de la pagoda tenen lloc als pisos superiors del restaurant Red Pepper:
  • Dan Inosanto com a Pasqual – Guardià del pis inferior
  • Ji Han-jae com a Lluitador del restaurant – Guardià del pis mitjà
  • Kareem Abdul-Jabbar com a Hakim – Guardià del quart de pis
  • Hugh O’Brian com a Steiner – Guardià del pis superior

El Dr. Land (Dean Jagger) i els seus matons han preparat una emboscada, però al final, el Billy sobreviu a l’emboscada, rescata l’Ann i destrueix cadascun dels principals mafiosos un per un.