Le Comte de Monte-Cristo (2024)

[1281]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Matthieu Delaporte, Alexandre de La Patellière
Guió: Matthieu Delaporte, Alexandre de La Patellière (novel·la: Alexandre Dumas)
Música: Jérôme Rebotier
Producció: Chapter 2, Pathé, M6 Films, Fargo Films, Logical Content Ventures, Umedia
Distribució: Pathé
Actors: Pierre Niney, Bastien Bouillon, Anaïs Demoustier
Estrena: 22/05/24 (Cannes), 28/06/24 (França)
Títol original: Le Comte de Monte-Cristo

[ Acció, aventura, drama, històric, romanç, thriller ] 2 h. 58 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,7) (20K):
“Després d'escapar d'una presó de l'illa on va passar 14 anys per ser acusat injustament de traïció d'estat, Edmond Dantès torna com a comte de Montecristo per venjar-se dels homes que el van trair.”

Crítica

Això és tot un pel·liculot que, pel que sembla, està passant ben desapercebut!

Basada en la clàssica novel·la d’aventures d’Alexandre Dumas (en col·laboració amb l’Auguste Maquet, que sembla que tothom se n’oblidi de mencionar) Le Comte de Monte-Cristo serialitzada entre 1844 i 1846 en la seva primera edició, autor també d’Els tres mosqueters.

La novel·la original té tres parts ben diferenciades: Marsella i el castell d’If, la venjança i la resolució i tornada a l’Orient. Ara que m’ho miro bé, la portada de la novel·la original mostra el comte sortint de l’aigua després de la seva fugida de la presó i té prou similituds amb l’actor que interpreta la pel·lícula, el Pierre Niney.

Podríem pensar que és una de les tantes versions existents: així per sobre, n’he comptat trenta-dos a IMDb entre pel·lícules i sèries. Tampoc té la millor puntuació, però… en la meva opinió està molt per sobre de totes les demés, per més Gérard Depardieu, Ornella Mutti, Richard Chamberlain i altres actors de reconegut nivell que l’hagin interpretat.

M’ha agradat molt el treball de llum: és molt lluminosa ben contràriament a la darrera moda de enfosquir-ho tot. Només la primera hora té unes postals, ambientacions i uns cromatismes i colors de pel·lícula, mai millor dit. Però també els decorats, les localitzacions, els jardins, la roba, la perruqueria, el maquillatge… hi ha una feinada al darrera molt ben coordinada i dirigida.

Pel que fa a la història, a dia d’avui diria que hi ha poca gent que no la conegui, però, per primera vegada, l’inici l’he trobat molt ben explicat, ben contextualitzat, no massa llarg i amb tot tipus de detalls que paguen la pena. La pel·lícula dura gairebé tres hores i he llegit comentaris de gent que li sobrava l’última hora. A mi no m’ha sobrat pas!

Resum (amb espòilers)

El 1815, el mariner Edmond Dantès desafia les ordres de rescatar una nàufrag del mar Mediterrani. La dona, Angèle, porta una carta de l'exiliat Napoleó, que el capità Danglars s'apodera. En arribar a Marsella, el Danglars informa de l'Edmond a l'armador Morrel, però el Morrel destitueix el Danglars per negligir el seu deure d'ajudar als supervivents i promou l’Edmond en el seu lloc.

L’Edmond torna a casa per compartir la notícia amb la seva promesa, la Mercédès Herrera, i el seu cosí, Fernand de Morcerf, que n’està enamorat. L'Edmond li demana al Fernand que sigui el seu padrí en el seu proper casament. Tanmateix, el dia del casament, l’Edmond és arrestat i acusat de bonapartista. Portat davant el Gérard de Villefort, el fiscal adjunt de Marsella, l’Edmond manté la seva innocència, la qual cosa fa que el Villefort consideri la possibilitat d'alliberar-lo. Tanmateix, l’Edmond revela que coneix la identitat de l'Angèle. El Villefort el deté encara més mentre interrogava el Danglars i el ernand.

El Villefort conspira amb el Danglars i el Fernand per assegurar l'empresonament de l'Edmond. L’Angèle, que és la germana del Villefort, demana l'alliberament de l'Edmond i amenaça amb exposar l’aventura del Villefort amb la dona del Danglars. Per silenciar-la, el Villefort en primera instància sembla que estrangula seva pròpia germana (més endavant se sap que recluta el Danglars per silenciar-la en l’oblit). L’Edmond és empresonat al castell d'If en una illa enmig del mar, on coneix el també reclús abat Faria, que l'educa en llengües, ciència i cultura durant vuit anys. El Faria també revela la ubicació d'un gran tresor a l'illa de Montecristo. Abans de la seva fugida planificada, el Faria acaba colgat per un desprendiment en la galeria de fugida i és ferit de mort. L'Edmond porta el cos del Faria a la seva cel·la, s'amaga al sac funerari al seu lloc i, després de ser llençat al mar, s'escapa i neda cap a la llibertat.

Tornant a Marsella, l’Edmond s'assabenta que el seu pare ha mort i la Mercédès s'ha casat amb Fernand i s'ha traslladat a París. L’Edmond viatja a Montecristo, on troba el tresor amagat. Un any més tard, torna a emergir com el comte de Montecristo, amb la intenció de venjar-se. Localitza l’Angèle, ara moribunda i obligada a prostituir-se. Ella revela que una vegada va intentar exposar els crims del Villefort, inclòs el seu intent d'enterrar viu el seu fill il·legítim, l’André. L’Angèle va rescatar l’André i el va col·locar en un orfenat. L’Edmond pren l’André sota la seva protecció, rebatejant-lo Príncep Andrea Cavalcanti, i el converteix en un personatge clau en els seus plans.

El comte orquestra una sèrie d'esquemes contra els seus enemics. Organitza un rescat del fill del Fernand, l’Albert, guanyant-se la confiança del Fernand. A través de l'Albert, el comte aconsegueix presentacions al Danglars i al Villefort. També es retroba amb la Mercédès, que el reconeix malgrat el seu aspecte canviat. Mentrestant, l’Edmond utilitza l’Andrea per encantar l’Eugénie, la filla del Danglars, i presenta la Haydée, una bella dona sota la seva protecció, animant-la a captivar l'Albert.

La venjança de l'Edmond es desenvolupa amb precisió. Es difonen notícies de la desaparició de la flota del Danglars, fent que les seves existències s'estavellessin. El Fernand, utilitzant el seu accés a la intel·ligència militar, informa al Danglars que els informes són falsos. El Danglars demana diners en préstec al comte de Monte Cristo per recuperar les seves pèrdues, utilitzant els seus actius com a garantia. En un judici on el Danglars intenta demandar el diari per difamació, l’Andrea es revela com el fill il·legítim del Villefort, exposant els crims passats del Villefort. El Villefort, humiliat, abandona la sala, estalviant l'escàndol de la seva antiga amant. L’André, mogut per la venjança, mata el seu pare però rep un tret mentre fuig. La Haydée, devastada per la mort de l'André, es gira contra el comte i el fa responsable.

Quan la Haydée i l’Albert planegen marxar, s'enfronten al comte, que li demana que reveli la veritat de la traïció del pare de l'Albert al seu pare, l’Ali Pasha de Janina. Enfurismat, l’Albert desafia el comte a un duel. La Mercédès s'enfronta a l’Edmond, suplicant per la vida del seu fill Albert. L’Edmond accepta salvar l'Albert, posant fi al seu duel sense vessar sang. Anima a la Haydée i l’Albert a trobar la felicitat junts. La Mercédès deixa el Fernand, que s'enfronta a l’Edmond desesperat. Els dos es disputen, amb l’Edmond sortint victoriós. Negant-se a matar el Fernand, l’Edmond el deixa viure amb la seva desgràcia i les seves pèrdues.

L’Edmond abandona la seva finca i s'embarca en una vida de viatge. En una carta final a la Mercédès, escriu: “Tota la saviesa humana està continguda en aquestes dues paraules: paciència i esperança”.