The Exorcist (1973)

[1173]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: William Friedkin
Guió: William Peter Blatty
Música: Jack Nitzsche
Actors: Ellen Burstyn, Max von Sydow, Linda Blair

[ Terror ] 2 h. 2 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Quan una adolescent és posseïda per una entitat misteriosa, la seva mare demana l'ajuda de dos sacerdots per salvar la seva filla.”

Crítica

Aquest any farà 50 anys de l’estrena! Poca broma!

Bé, l’aniversari serà el 26 de desembre de 2023… falta una mica encara. A Espanya es va estrenar l’1 de setembre de 1975, per la qual cosa a Vilanova arribaria el 1976. Impossible haver-la vist a l’estrena: tenia tot just 10 anys a punt de fer-ne 11.

Òbviament l’he vista unes quantes vegades. Les diferentes versions. I les diferents seqüeles també. En el seu moment, potser els minuts inicials em van semblar pesadets (les escenes rodades a Irak amb les excavacions –ei, Irak!–), però vistos ara, gairebé em semblen el millor de la pel·lícula. Tota aquella quantitat d’extres perfectament coordinats excavant de veritat: és totalment creïble!

Justament en aquestes excavacions, el sacerdot descobreix Pazuzu, un dimoni primitiu que, encara que ja l’hagués vist amb anterioritat en els anteriors visionats d’aquesta pel·lícula, el tenia totalment oblidat i només el recordava d’Adèle Blanc-Sec (òbviament Tardi es va inspirar en L’exorcista i jo sense relacionar-ho).

La veritat és que, a part de les mítiques escenes de la possessió, no en recordava pràcticament res. No recordava que la mare era actriu de cinema i no recordava l’escena que gravaven a la porta de la universitat. No recordava tampoc la visita del sacerdot a casa de sa mare. No recordava el primer moment en què sona Tubular Bells. I tampoc recordava les escenes de la vida normal de la Regan. O sigui, no en recordava res…

Ara he pogut apreciar un error de rakord: quan el sacerdot està borratxo després de la mort de la seva mare, el seu amic l’estira al llit perquè dormi i li treu la cigarreta d’entre els dits i se la posa a la seva pròpia boca; quan en la següent seqüència es veu el sacerdot de nou estirat, té encara la cigarreta entre els dits.

Per cert, fins i tot amb la tecnologia actual m’ha estat difícil aturar aquests fotogrames. Totes aquestes imatges subliminals, no es té prou consciència del que realment s’està veient i t’estan mostrant des de bon començament l’aspecte físic actual del dimoni Pazuzu que posseeix la protagonista… Havent vist l’escena de la Regan baixant les escales a quatre potes d’esquena, ara sé segur que el que estic veient és la versió del director (director’s cut).

Resum (amb espòilers)

Al nord de l'Iraq, el sacerdot catòlic Lankester Merrin participa en una excavació arqueològica que descobreix un medalló de Sant Josep i un artefacte que representa Pazuzu, un dimoni antic. Mentre Merrin es prepara per sortir de l'Iraq, es troba amb una gran estàtua de Pazuzu i observa dos gossos que lluiten al desert.

A Georgetown, l'actriu Chris MacNeil treballa en una pel·lícula dirigida pel seu amic Burke Dennings. Chris, resident temporal, viu en una casa ben equipada amb criats i la seva filla Regan, de 12 anys. El sacerdot de Georgetown Damien Karras visita la seva mare a Nova York. Confia a un company que se sent inadequat en el seu paper de conseller d'altres sacerdots, citant una crisi de fe. En Chris sent sorolls a l'àtic, i en Regan li parla d'un amic imaginari anomenat "Capità Howdy". En una església local, es troba profanada una estàtua de Maria.

Chris organitza una festa. El pare Dyer, amic de Karras, explica el paper de Karras com a conseller, esmentant que la seva mare va morir recentment. Regan apareix i orina a la catifa. Després que en Chris posa a la Regan al llit, el seu llit tremola violentament. Dyer consola Karras, i Karras expressa la culpa per no haver estat amb la seva mare quan va morir. Karras somia amb la seva mare, un medalló de Sant Josep i, breument, una cara demoníaca.

Regan es torna violent. Se li sotmeten a diverses proves mèdiques que no troben res físicament dolent amb ella. Durant una visita a casa, un dimoni posseeix el cos de Regan; el posseït Regan presenta una força anormal. Una nit, en Chris troba la casa buida excepte un Regan adormit. Dennings es troba mort al peu d'una escala exterior sota la finestra de Regan. El detectiu d'homicidis William Kinderman pregunta a Karras, confiant-li que el cos de Dennings va ser trobat amb el cap cap enrere.

L'estat de la Regan empitjora i el seu cos es cobreix de nafres. Un metge esmenta l'exorcisme com una opció remota, suggerint un possible benefici psicològic. Kinderman visita Chris, explicant-li que l'única explicació plausible de la mort de Dennings és que va ser empès des de la finestra de Regan. Quan Kinderman marxa, la posseïda Regan li clava els genitals amb un crucifix. Per horror de Chris, la posseïda Regan gira el cap enrere i parla amb la veu de Dennings. La posseïda Regan està confinada al seu dormitori.

Chris busca Karras, que visita a Regan. Durant dues reunions, el posseït Regan afirma ser el mateix Diable, un projectil vomita a la cara de Karras, parla en llengües i reacciona violentament quan se li ruixa aigua de l'aixeta, que Karras havia afirmat que era aigua beneïda, un punt en contra de la possessió genuïna. El dimoni diu que romandrà a Regan fins que mori. Desesperat, Chris confia que el posseït Regan va matar a Dennings. A la nit, l'assistent d'en Chris truca a Karras a casa. Són testimonis de les paraules "ajuda'm" materialitzar-se a la pell de Regan. Encara ambivalent, Karras, tanmateix, conclou que un exorcisme està justificat. El seu superior atorga permís amb la condició que un sacerdot experimentat lideri el ritual mentre Karras assisteix. Merrin, després d'haver fet un exorcisme abans, és convocat.

Merrin arriba a la casa, advertint a Karras que el dimoni fa servir un atac psicològic. Mentre els sacerdots llegeixen el Ritual Romà, el dimoni els maleeix. Se centra en Karras, atacant verbalment la seva pèrdua de fe i culpabilitat per les circumstàncies de la mort de la seva mare. Els sacerdots descansen momentàniament i Merrin, tremolant, pren nitroglicerina. Karras entra al dormitori on el dimoni apareix com la seva mare. Mostrant debilitat, Karras exclama que el dimoni no és la seva mare. Merrin excusa en Karras i continua l'exorcisme sol. Karras assegura a Chris que Regan no morirà i torna a entrar a l'habitació, trobant a Merrin morta. Enfurismat, Karras colpeja el posseït Regan i demana que el dimoni el porti a ell. El dimoni arrenca un medalló de Sant Josep del coll de Karras i comença a posseir-lo, alliberant en Regan. Karras es llança per la finestra, baixant les escales a l'exterior. Chris i Kinderman entren a l'habitació. Chris abraça el Regan curat, i Kinderman examina la violència i la confusió. A fora, Dyer administra els últims ritus mentre Karras mor.

Els MacNeil es preparen per marxar, i el pare Dyer s'acomiada. Tot i no tenir cap record del seu calvari, la Regan se sent moguda per la vista del coll clerical de Dyer per besar-lo a la galta. Quan els MacNeil marxen, en Chris li dóna a Dyer el medalló que es troba a l'habitació de la Regan.