Valoració
Fitxa tècnica
Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Le Secret de la Licorne)
[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2017)
Editorial Joventut
64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia | tintin.com (fr)
Sinopsi
Whakoom:
“En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d’un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l’avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Haddok, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles. Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l’11 de juny del 1942, en plena època de l’ocupació de Bèlgica pels alemanys i fou un dels àlbums preferits d’Hergé. Per realitzar el disseny de l’Unicorn, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.”
Crítica
Havent vist la pel·lícula d’Spielberg ara tot encaixa…
No tinc gaires records d’aquest àlbum i això que, diuen, és el més venut de tots els àlbums. Els més recents són els dos visionats de la pel·lícula: en la seva estrena i ara fa deu dies. Segurament devia llegir l’àlbum sense llegir-ne la continuació que, si d’aquest en tinc pocs records, de la segona part encara menys.
Ara que m’ho miro amb deteniment, potser és la pitjor portada de totes. Sí, explica una mica el contingut de l’àlbum, però com a portada és desastrosa.
Tintín al país dels soviets
(1930)
(1930)
Tintín al Congo
(1931)
(1931)
Tintín a Amèrica
(1932)
(1932)
Els cigars del faraó
(1934)
(1934)
El lotus blau
(1936)
(1936)
L'orella escapçada
(1937)
(1937)
L'illa Negra
(1938)
(1938)
El ceptre d'Ottokar
(1939)
(1939)
El cranc de les pinces d'or
(1941)
(1941)
L'estel misteriós
(1942)
(1942)
El secret de l'Unicorn
(1943)
(1943)
El tresor de Rackham el Roig
(1944)
(1944)
Les set boles de cristall
(1948)
(1948)
El temple del sol
(1949)
(1949)
Tintín al país de l'or negre
(1950)
(1950)
Objectiu: la Lluna
(1953)
(1953)
Hem caminat damunt la Lluna
(1954)
(1954)
L'afer Tornassol
(1956)
(1956)
Stoc de coc
(1958)
(1958)
Tintín al Tibet
(1960)
(1960)
Les joies de la Castafiore
(1963)
(1963)
Vol 714 a Sidney
(1968)
(1968)
Tintín i els «Pícaros»
(1976)
(1976)
Tintín i l'Art-Alfa
(1986)
(1986)
Resum (amb espòilers)
En Tintín compra una maqueta d'un vaixell pel capità i resulta ser una rèplica d'un vaixell d'un avantpassat del seu amic Arxibald Haddock, el cavaller de Haddock, el qual lluità amb Rackham el Roig, que posseïa un gran tresor. Descobreixen un pergamí dins el vaixell, però en falten dos més, que són robats pels germans l’Ocell, que viuen al castell del Molí. Un cop recuperats els tres pergamins ja poden anar a buscar el tresor. Juntament amb la seva continuació, El tresor de Rackham el Roig, és l'aventura de Tintín més venuda al món. A la Comunitat Francesa de Bèlgica se'n vengueren 30.000 exemplars de la primera tirada.
Curiositats i context (tintin.com)
Portades d’El secret de l'Unicorn de 1943 a 1987
Des de les primeres imatges, no hi ha lloc a dubtes: som a Brussel·les. Més precisament, al Mercat Vell, rebatejat afectuosament “Mercat de les puces” per la bona gent de Brussel·les.
Un cop d'ull a aquest nom: Snowy esgarrapa febrilment, confirmant que efectivament és un lloc freqüentat, entre d'altres, pel pulicem, l'insecte no volador més conegut com la puça!
Tintín al mercat de les puces
Unes quantes curiositats de la llengua…
El venedor de la maqueta de l’Unicorn (pàgina 3) s'expressa d'una manera molt bruselenca. Quan rebutja la venda a Sakharine, avança com a pretext: “Només vol triomfar, senyor!… L'acabo de vendre a aquest jove…” (versió en blanc i negre, publicada el 2006 sota el títol Els autèntics secrets de l'unicorn, publicat per Moulinsart). A l'àlbum en color (1943), el traficant d'escombraries farà servir un francès més castigat: “Lamento, senyor! L'acabo de vendre a aquest jove”.
En la segona versió, Hergé s'adreça a un públic francòfon més internacional: la llengua de Brussel·les, massa local, ha desaparegut.
Dues parts d'una sola aventura
El secret de l'Unicorn és la primera aventura de Tintín que es considera en forma de dos episodis separats. Això queda clar quan es publica diàriament: una mica més d'un mes separa l'última tira d'El secret de l'Unicorn (14 de gener de 1943) de la primera tira d'El tresor de Rackham el Roig (19 de febrer de 1943). Un altre "drama d'imatge" (Juck i Jimbo aprenen la història, de J-P Kime) separa els dos episodis.
La següent aventura, Les 7 boles de cristall, també tindrà una seqüela: El temple del sol. Més tard, Hem caminat damunt la Lluna (títol únic, quan es publica al Journal Tintin) es dividirà en dos àlbums: Objectiu la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna.
Un castell “elàstic”
Només al final d’El tresor de Rackham el Roig els lectors descobriran l'aspecte exterior del Château de Moulinsart (castell del Molí a la traducció). A El secret de l'Unicorn, Hergé segueix lligat al seu model, el Château de Cheverny. És per això que no dubta a donar proporcions impressionants a la cripta on està tancat Tintín, un lloc massa gran per al que serà Moulinsart en la seva versió final.
Tintín a la cripta del castell de Moulinsart El secret de l'Unicorn
El Castell del Molí té un doble origen. Arquitectònicament, és el castell de Cheverny, datat del segle XVI i fundat pel secretari del rei Lluís XII. L'any 1634, l'edifici va sofrir una important reforma, per encàrrec del comte de Cheverny. Hergé tenia un fullet turístic que presentava aquest Château du Loir-et-Cher, situat no gaire lluny de Blois. De la façana principal, només va mantenir el cos central, eliminant les dues ales.
El castell de Cheverny model del Molí (Moulinsart) a El secret de l'Unicorn
El Molí al Brabant Való?
L'origen del nom Moulinsart (el Molí a la traducció) és objecte de diverses hipòtesis. Un d'ells vincula aquest nom a Alice Devos, la primera col·laboradora d'Hergé, contractada per pintar els àlbums publicats, fins al 1942, en blanc i negre. Un membre de la seva família acabava de traslladar-se a Sart-Moulin, al Brabant Való. Només és una teoria, però sona bé!
L'habitació des de la qual Tintín truca al capità Haddock per telèfon està inspirada en el "dormitori del rei" i la sala de guàrdia del castell de Cheverny. Des de l'any 2001, aquest mateix castell presenta una exposició permanent, dedicada a les Aventures de Tintín i titulada: Les Secrets de Moulinsart.
Dormitori de Tintín al castell de Cheverny
L'Unicorn o el Brillant?
Diversos vaixells han inspirat l’Unicorn: els especialistes han parlat del vaixell Le Brillant, construït l'any 1690 pel mestre fuster Salicon; però la figura de proa de l'Unicorn prové del de la fragata anglesa, The Unicorn, construïda l'any 1745. Altres creuen que es tractava d'una foto d'un veler que hauria inspirat Hergé (va aparèixer el novembre de 1936, com a portada il·lustrativa de la revista publicada pel Ministeri de la Marina belga).
Si El tresor de Rackham el Roig introduirà un personatge de dimensió a l'univers de Tintín, massa sovint oblidem que Néstor fa una aparició memorable a El secret de l'Unicorn.
Aparició de Néstor a El secret de l'Unicorn
De seguida descobrim el seu principal tret de caràcter: la lleialtat. Mal ubicada, pel que fa als germans Loiseau, aquesta lleialtat serà total pel que fa al capità Haddock. I per una bona raó: va ser ell qui va defensar la causa de Néstor als Dupondt, exigents representants de la justícia, per obtenir-ne l'alliberament (pàg. 55).
El secret de l'Unicorn conté uns quants personatges efímers, però no per això menys impactants i propis de la imaginació d'Hergé. Els germans Loiseau (bessons idèntics, a diferència de Dupont i Dupond, que són semblants). Després de la seva detenció, semblen passar l'eternitat llanguint a la presó… Aquests dubtosos anticuaris, tanmateix, prefiguren els lladres de l'art, a Tintín i l'Art-Alfa, l'àlbum inacabat.
L'Unicorn que desapareix Ivan Sakharine il·lustra la galeria de personatges que es creien importants, però que desapareixen… pel camí equivocat. Ens assabentem que ha anat de viatge (pàg. 58)… del qual no tornarà mai. El seu nom "parla" a les poblacions en guerra: la sacarina havia substituït en gran part el sucre, que era rar i caríssim.
Aristide Filoselle: el seu nom fa al·lusió al teixit de seda en què es tallaven els guants militars cerimonials. L'any 1942, els carteristes van redoblar la seva activitat. La cortesia de Filoselle contrasta amb la brutalitat d'alguns lladres!
La pirateria Si l'autèntic pirata anglès John Rackham (1682-1720), esmentat en un article llegit per Hergé el 1938, podria haver inspirat Rackham el Roig, no ho sembla: John Rackham era ros i, diuen, efeminat. Però Hergé es va inspirar, per la seva pròpia admissió, en un gravat de Rascalon, que representava a Montbars l'exterminador, líder d'un filibuster, sanguinari i despietat, que terroritzava els mars del Carib, cap a mitjans del segle XVII. La genealogia imaginària de Rackham el Roig és suficient per fer estremir la gent!
Col·lecció
- Tintín al país dels soviets (1930)
- Tintín al Congo (1931)
- Tintín a Amèrica (1932)
- Els cigars del faraó (1934)
- El lotus blau (1936)
- L'orella escapçada (1937)
- L'illa Negra (1938)
- El ceptre d'Ottokar (1939)
- El cranc de les pinces d'or (1941)
- L'estel misteriós (1942)
- El secret de l'Unicorn (1943)
- El tresor de Rackham el Roig (1944)
- Les set boles de cristall (1948)
- El temple del sol (1949)
- Tintín al país de l'or negre (1950)
- Objectiu: la Lluna (1953)
- Hem caminat damunt la Lluna (1954)
- L'afer Tornassol (1956)
- Stoc de coc (1958)
- Tintín al Tibet (1960)
- Les joies de la Castafiore (1963)
- Vol 714 a Sidney (1968)
- Tintín i els «Pícaros» (1976)
- Tintín i l’Art-Alfa (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada