Tintín al país de l'or negre (1950)

[440]

Valoració

Fitxa tècnica

Hergé (guió, dibuix i tinta)
Joaquim Ventalló (traducció)
(Tintin au pays de l'or noir)

[ Còmic europeu, línia clara ] (ed. 2019)
Editorial Joventut

64 pàgines color - 23 x 30 cm
Viquipèdia   |   tintin.com (fr)

Sinopsi

Whakoom:
“Aquesta aventura d’en Tintín tracta de la guerra entre les grans companyies petrolieres. Tot comença quan la gasolina adulterada envaeix el mercat. En Tintín viatja cap el país de Khemed, en el qual hi ha una lluita de poders, que enfronta l’emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun d’ells finançat per una companyia de petroli diferent. Entra a l’escena el terrible Abdalah, fill de l’emir. Hergé va inspirar-se per aquesta figura amb una fotografia del rei Faisal II, quan era un infant. Aquest àlbum ha passat per nombroses versions abans de trobar la seva forma definitiva.

Va començar a aparèixer el 25 de setembre del 1939 a Le Petit Vingtième, després d’El ceptre d’Ottokar, però va esclatar la guerra. El 9 de maig de 1940 les tropes alemanyes entren a Brussel·les i la publicació de Le Petit Vingtième es va interrompre acabant-se així la de Tintín al país de l’Or Negre. La història s´atura a la pàgina actual 26 de l’àlbum, que no serà continuada fins sis anys més tard en la revista Tintín.”

Crítica

Recordava aquest àlbum bastant prescindible i, en canvi, és dels millors que he llegit…

Pel que diuen, és un àlbum “fosc”, que es va quedar a mitges i va haver de ser “revisat”… Pel que he pogut llegir és un refregit de moltes històries i circumstàncies en la vida personal d’Hergé, però, malgrat tot, és un àlbum ben ferm i coherent: ben explicat i ben desenvolupat.

Per fi, un àlbum ben imprès en l’edició de 2019.

M’ha recordat ben bé la pel·lícula d’Spielberg. Hi té més concordances que no pas en recordava…

Tintín al país dels soviets
(1930)

Tintín al Congo
(1931)

Tintín a Amèrica
(1932)

Els cigars del faraó
(1934)

El lotus blau
(1936)

L'orella escapçada
(1937)

L'illa Negra
(1938)

El ceptre d'Ottokar
(1939)

El cranc de les pinces d'or
(1941)

L'estel misteriós
(1942)

El secret de l'Unicorn
(1943)

El tresor de Rackham el Roig
(1944)

Les set boles de cristall
(1948)

El temple del sol
(1949)

Tintín al país de l'or negre
(1950)

Objectiu: la Lluna
(1953)

Hem caminat damunt la Lluna
(1954)

L'afer Tornassol
(1956)

Stoc de coc
(1958)

Tintín al Tibet
(1960)

Les joies de la Castafiore
(1963)

Vol 714 a Sidney
(1968)

Tintín i els «Pícaros»
(1976)

Tintín i l'Art-Alfa
(1986)

Resum (amb espòilers)

El món és a un pas de la guerra i al mercat ha aparegut gasolina adulterada que fa explotar els motors dels cotxes. Tintín pren un vaixell per anar a l'Orient Pròxim a investigar.

La història va tenir dues versions:

Primera versió en forma d'àlbum: A la versió que es va publicar per entregues a un periòdic. Tintín va desembarcar a Caiffa però a l'àlbum ho fa a Haifa, Palestina, llavors un territori sota control britànic, és arrestat pels anglesos i després segrestat pels militats de l'organització jueva Irgun (una organització sionista clandestina que va operar entre 1931 i 1948 que no es menciona a la publicació per entregues), que el confonen amb un tal Golstein, un agent sionista que havia d'arribar d'Europa. Després és segrestat pels àrabs que el porten al seu cap Bab el Ehr. Més tard es troba amb el doctor Müller que treballa per una companyia que intenta controlar els pous de petroli per mitjans il·lícits. Müller s'emporta el príncep Abdallah, el fill de l'emir Ben Kalish Ezab per obligar-lo a fer fora del seu territori la competència anglesa.

Segona versió en forma d'àlbum: Tintín desembarca a Khemed (un país imaginari) on hi ha una lluita pel poder entre l'emir Ben Kalish Ezab i el xeic Bab el Ehr, cadascú finançar per una companyia petroliera diferent, l'Arabex i la Skoil Petroleum respectivament. Tintín es troba amb el doctor Müller que treballa per la Skoil. Müller s'emporta el príncep Abdallah per obligar l'emir a expulsar Arabex del seu territori de manera que Skoil pugui controlar els pous de petroli
.
Final comú a les dues versions: Tintín allibera Abdallah i deté al doctor Müller que treballa com a agent secret al servei d'una potència estrangera (que no es menciona) que vol contaminar la gasolina dels seu adversaris per tenir avantatge en cas de guerra. Tintín envia una mostra del producte que contamina la gasolina al professor Tornassol, que després d'unes setmanes li fa arribar l'antídot que neutralitza els efectes del contaminant.

Curiositats i context (tintin.com)

La guerra va interrompre brutalment la prepublicació d'aquesta aventura el 9 de maig de 1940. Aleshores, ni el capità Haddock, ni el professor Tornassol, ni el castell de Moulinsart s'havien unit a la saga tintinesca. Vuit anys més tard, la revista Tintín torna a publicar aquest episodi. Amb un humor brillant, Hergé reintegrarà els absents del passat en la reelaboració de l'aventura que es proposa completar. L'any 1950 es va publicar l'àlbum. Però el món canvia, també d'acord amb la notícia, l'any 1971 s'oferirà al públic una nova versió, una mica modificada.

Els Dupondt

Boom!… Quan el teu motor fa boom! Com presentar les coses serioses d'una manera humorística? Segueix el líder! Hergé comença la seva història amb l'ajuda dels Dupondt més divertits que mai. Al volant del seu vell Citroën Torpedo, una famosa cançó de Charles Trenet als llavis, aviat seran les noves víctimes d'un fenomen estrany: els motors van boom! Qui es beneficia del delicte?

Com cada una de les seves aparicions, acumulen errors: com a reparadors, enderroquen la grúa. Com a mariners, ignoren les files de superiors. Descuidant la cultura islàmica, escapen de la mort i després de la condemna popular però no eviten la presó. Migrants, descobreixen aspirina d'aspecte innocent, de fet, els agents de policia absorbeixen N 14, producte utilitzat per Müller per sabotejar el combustible. Les alteracions del seu sistema capil·lar, consecutius a aquesta ingesta, expressaran les seqüeles durant molt de temps.


Notícies que abasten el temps

Entre totes les històries imaginades per Hergé, la de Tintín al país de l'or negre és una de les més representatives de la nostra història contemporània. Les apostes econòmiques, polítiques i estratègiques del petroli serveixen de teló de fons d'una intriga que s'emmarca geogràficament a l'Orient Mitjà.

Els estats que la constitueixen es mantenen quiets i sempre davant de les notícies. La pau del món passa per allà…


El professor Smith, arqueòleg

Tornant a si mateix, Tintín continua el seu progrés al desert. Sorprèn un vell conegut, el doctor Müller (vegeu L'illa negra) en ple sabotatge d'un gasoducte. Presentant-se com a arqueòleg, el doctor Smith, àlies Müller, treballa en realitat en nom d'una potència estrangera i serveix directament els interessos de la companyia Skoil Petroleum i del xeic Bab El Ehr.

Per tal d'acreditar millor el seu títol d'arqueòleg, exposa ostensiblement en una taula de pedestal del seu despatx, la còpia d'una peça important d'arqueologia mesopotàmica, el casc-perruca del príncep Meskalamdug de la III dinastia d'Ur (finals del III mil·lenni). ), l'original del qual es conserva al museu de Bagdad.


El retrobament providencial

Oliveira da Figueira es va instal·lar a Wadesdah, la capital de Khemed, on va obrir una botiga. Tintín pot comptar amb ell. De venedor ambulant itinerant (vegeu Els cigars del faraó), aquí es converteix en un comerciant sedentari. Valent i sense dubtar a arriscar la seva vida o almenys la seva reputació per Tintín, aquest portuguès xerraire i simpàtic compta amb tots els notables de la ciutat entre la seva clientela, excepte l'emir Ben Kalish Ezab. A canvi dels serveis prestats al nostre heroi, es farà al final de la història.


Una aparició subliminal

La Castafiore al cor de Khemed! Per al més gran alleujament de Tintín i dels lectors, és només una emissió de ràdio escurçada ràpidament per la destresa de Tintín.

L’emir Mohammad Ben Kalish Ezab

Sorprèn l'emir Mohammed Ben Kalish Ezab, poderós monarca, el nom del qual inspirat en el dialecte de Brussel·les significa "suc de regalèssia". Pastís pare, també pot ser increïblement ferotge.

Capaç de passar d'un estat d'ànim a un altre més ràpid que el vent del desert, també dóna la imatge d'un pare afectuós, sempre benèvol amb un nen que no té res molt atractiu. Un Doctor Jekyll que es converteix en Mister Hyde quan evoca la tortura del seu amic per als seus enemics! Hergé tornarà a visitar-lo en Coca-Cola en estoc.


El petit Abdallah

Únic per al seu pare, encara és possible que no hi hagi altres com ell, és una barreja de diable, arrogància i maldat combinades. Ningú s'escapa de la vigilància del seu eriçó, ni tan sols el valent Milú. Nen-rei, intocable pels seus orígens, Abdallah és el malson dels que l'envolten, però també el de Tintín, el capità Haddock i fins i tot el formidable Doctor Müller. Un trio inverosímil que no dubtarà a donar-li una bufetada a aquest nen infernal. No obstant això, és gràcies a la picor dels cabells d'Abdallah que Müller, avergonyit per la picor, causarà un accident i inhabilitarà el seu vehicle.

Com el seu pare i el xeic Bab el Ehr, el nen infernal el trobarem en altres àlbums de la sèrie. No haurà perdut cap dels seus mals dons…

Marques comercials

Com molts altres àlbums de la sèrie, Tintín al país de l'or negre fa referència a marques comercials famoses. La pràctica és gairebé recurrent pel que fa al món de l'automoció (Tintín recorre el seu segle al volant dels cotxes més diversos). És una excepció quan es tracta de productes de la indústria farmacèutica.

La formosa amagada

La desconeguda amb la bola vermella… Però qui és aquesta misteriosa desconeguda tota vestida de negre? Només es veuen els seus ulls ardents, uns ulls molt bonics! Sovint s'ha dit que les dones no estaven gaire presents en les aventures del petit reporter…

I sovint s'ha afegit que els únics representants del gènere eren autèntiques caricatures. Musaranyas, conserges, matrones o dives invasores, de fet no són en el seu avantatge. No sembla ser el cas d'aquesta dona velada que de seguida crida l'atenció del lector. La bola vermella de tela que porta a l'extrem d'un pal accentua aquest ressaltat. Tintín, disfressat, irreconeixible, queda relegat al rang de figurant.


Associació inusual

El 1938, René Magritte, un pintor surrealista belga, va pintar La Duration Stabbed. En el context d'un interior burgès, veiem una llar de foc de menjador de disseny clàssic de la qual surt una locomotora que escup fum, en comptes de l'habitual tub d'estufa.

L'associació no és fortuïta: la caldera del primer no evoca l'estufa del segon? Era temptador fer la connexió amb aquest panell on veiem el Doctor Müller emergint de la seva xemeneia com un diable enmig de les flames de l'infern. Al foc obert, un representant de les forces del mal emergeix de les profunditats, negre en aquest cas, i... esternuda!


Tres versions per a tres períodes

Tintín al país de l'or negre va tenir un destí turbulent. Des d'una versió inicial brutalment interrompuda per l'inici de la Segona Guerra Mundial fins al disc definitiu, hauran passat més de trenta anys. Prepublicat a Le Petit Vingtième, aquest episodi amb el teló de fons de la crisi del petroli i el so de les botes es va interrompre bruscament el 9 de maig de 1940, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta serà l'última imatge relacionada amb aquesta versió de la història. Caldrà esperar al 16 de setembre de 1948 per descobrir una nova versió, en color, a la revista Tintín, abans del disc publicat l'any 1950.

El context històric, idèntic a les presentacions de 1940 i 1950, és a dir, Palestina sota mandat britànic, va donar pas el 1971 a un país imaginari, Khemed.

Col·lecció

• Tintín al país dels soviets (1930)
• Tintín al Congo (1931)
• Tintín a Amèrica (1932)
• Els cigars del faraó (1934)
• El lotus blau (1936)
• L'orella escapçada (1937)
• L'illa Negra (1938)
• El ceptre d'Ottokar (1939)
• El cranc de les pinces d'or (1941)
• L'estel misteriós (1942)
• El secret de l'Unicorn (1943)
• El tresor de Rackham el Roig (1944)
• Les set boles de cristall (1948)
• El temple del sol (1949)
• Tintín al país de l'or negre (1950)
• Objectiu: la Lluna (1953)
• Hem caminat damunt la Lluna (1954)
• L'afer Tornassol (1956)
• Stoc de coc (1958)
• Tintín al Tibet (1960)
• Les joies de la Castafiore (1963)
• Vol 714 a Sidney (1968)
• Tintín i els «Pícaros» (1976)
• Tintín i l’Art-Alfa (1986)