Bloc personal,

dimarts, 27 de juny del 2023

Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō, vol. 12 (2019)

[454]

Valoració



Fitxa tècnica

  • Manga Taishō 2017

Mitsuharu Yanamoto (guió, dibuix i tinta)
(響~小説家になる方法~ - Hibiki: Shōsetsuka ni Naru Hōhō - Resonance: How to Become a Novelist)

[ Manga seinen ]
Tu manga online
Shogakukan (Big Comic Superior) (28/06/19)

9 capítols (97-105) + extra - 192 pàgines - 128 x 180 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“La Hibiki contra una popular i reconeguda mangaka! La Hibiki Ayumu ha aconseguit la proesa de guanyar tant el Premi Akutagawa com el Premi Naoki per la seva novel·la debut Otogi no Niwa (Jardí de fades). El món es veu influenciat per l'existència d'una increïble autora supervendes activa en edat escolar, però a ella no li puja la fama al cap. I s'aixeca el teló de l'últim any de la vida de batxillerat. D'altra banda, en el món literari, l'editora de la Hibiki, la Hanai, esdevé la redactora en cap de la primera nova revista de Junbun en 50 anys! Mentrestant, una reconeguda artista del manga contacta amb la Hibiki… Quina és la veritable intenció?”

Crítica

Les pressions i mentides del món editorial…

He tingut una aturada important en la lectura d’aquesta història. Des del desembre de l’any passat que vaig tenir disponible per lectura el volum 11, no ha estat fins l’abril d’aquest any que no he tingut el 12 i el 13 pel mes d’abril… així que estic una mica perdut. Però tenia ganes ja de saber-ne el final. Ara ha arribat amb aquests dos últims volums.

Resum (amb espòilers)

En l’anterior volum ens havíem quedat en que tothom està pressionant la Hibiki i el seu entorn perquè publiqui més coses o en mostri d’anteriors. Per la seva banda, el Ryō, el seu millor amic / protector / amant platònic intenta protegir-la dels voltors. De les últimes escenes és la forquilla al coll de la Fumi Hanai, l’editora que va descobrir la Hibiki, moment en que la protagonista apareix violentament –senyal d’identitat característica d’aquesta història– clavant-li un bon cop de crosses a les costelles.

En aquest volum, aclarits els malentesos, la Hibiki li dona a l’editora el que tothom volia, una obra escrita a tercer de secundària Tinker Bell (Campaneta) amb només quinze anys. La Fumi li explica a la Hibiki els plans de l’editorial. La Fumi sap que la Hibiki s’està preparant pels exàmens d’accés a la universitat el proper curs, motiu pel qual vol publicar una obra anterior, però una vegada més, sorprenentment, la Hibiki diu que vol escriure una nova novel·la.

La Fumi s’estima més que continuï estudiant i insisteix en utilitzar la novel·la de la Hibiki amateur, encara que, més tard, se n’adona que està bastant verda, tot i que ja té traces de genialitat. L’editor en cap continua pressionant la Fumi.

La Hibiki, per la seva banda, està valorant la possibilitat d’estudiar un any pre-universitari a Anglaterra abans de decidir definitivament quina carrera escollir. Malgrat li accepten la publicació de Tinker Bell (Campaneta), malgrat també haver d’aprendre anglès amb bon nivell en només mig any i malgrat haver previst d’entrada no escriure res aquell any, es compromet a escriure la història de “la noia del fons del mar” (ara entenc la il·lustració de la portada).

La Fumi té el vist i plau per a la nova revista literària: Hinagiku. Li presenten una nova editora per treballar al seu càrrec, la Souku Ebihara. Comença a buscar col·laboradors novells o amb poca projecció. Els que havia conegut la Hibiki en els concursos són els ideals.

Quan la Hibiki ja està treballant en la nova novel·la (o potser només estudiant) es presenta a la biblioteca, entrant per la finestra, la Yukari Kaburagi, una prestigiosa i reconeguda mangaka a la que, finalment, li van denegar l’adaptació a manga de Otogi no Niwa (Jardí de fades), tot i que ella, pel seu compte, ja l’havia començat a dibuixar. La Hibiki la ignora, però com la Kaburagi també és de caràcter fort, li agafa la mà i l’obliga a signar el contracte. La Hibiki li clava un cop de puny enmig de la cara. La Kaburagi s’emprenya i li clava una coça davant la mirada estupefacta de la resta d’estudiants. Sense pensar-s’ho dos cops, la Hibiki agafa una cadira disposada a rebentar-li el cap.

Afortunadament, en aquell moment rep una trucada i l’agafa. És la Hanai que li explica qui és perquè l’editor que havia intentat els drets d’autor l’ha trucat explicant què passa. Si enganxen la mangaka se li ha acabat la feina. La Hibiki li llença la cadira, però la Kaburagi l’aparta. Ara ataca amb un cop de puny, però la Kaburagi respon amb una patada al ventre, s’abraona sobre ella al terra, però la Hibiki li clava un cop de genoll a la genitàlia i a continuació un cop de puny a la cara. De moment, semblen les dues tocades, però empatades a cops. Quan arriben els tutors surt corrents per la finestra de la biblioteca. Intenten aturar-la, però s’hi regira amb un cop de puny.

Quan més tard parlen la mangaka amb el seu editor, donant per bo el contracte signat a la força i sense el seu consentiment, li mostra els esbossos i, encara que són diferents del que havia fet fins ara, sembla ser una adaptació molt bona.

L’editor de la mangaka demana una i mil vegades disculpes a la Hanai, però quan l’editor en cap de l’editorial veus els esbossos, calla com un puta i menteix en tot referent als drets d’autor. L’editor en cap s’ensuma que l’editor té alguna cosa a amagar i vol assegurar-se’n completament. Sap que sense els drets d’autor en regla, encara que l’editor digui de fer-se’n càrrec, si es tira endavant i es descobreix el pastel, tota l’editorial hauria de tancar.

Quan més està dubtant, apareix la Kaburagi i pressiona una mica més amb els esbossos del segon capítol. Sota la responsabilitat de l’editor en cap, sabent realment a què s’enfronta “deixant-se” enganyar (té la signatura forçada de la Hibiki, invàlida legalment a totes llums), tira endavant amb la idea de serialitzar l’adaptació a manga, per combatre, justament, amb la sortida de la revista de la Hanai.

L’Ebihara treballa durament en la nova revista, però la Hanai fa tres dies que no trepitja casa seva. La Hanai veu a venir el pas en fals del seu ex-company, editor ara de la Kaburagi, per això adverteix a l’Ebihara que estigui amb un ull obert.

Com era d’esperar, a l’editorial de la mangaka estan preparant el llançament, però com són dues autores molt reconegudes, la del guió i la del manga, la veus es comença a escampar. Tothom vol saltar-se la Hanai, però…

La Hibiki, per la seva part, desconnectada de tot i tothom, només vol aprofitar el temps disponible per acabar la seva última novel·la i preparar-se per la universitat.

La Kaburagi està supervisant l’adaptació a anime del manga que li va donar èxit amb la venda de 20 milions de còpies, Kanata no katana (Espasa llunyana). En la gravació, la Kaburagi és tan sincera i directa que acaba fer plorant a una actriu de veu novell, però, en aquest cas, incentivada pel productor, el mateix dels volums 7 i 8.

El projecte que està preparant la Kaburagi, tot i ser secret, ha arribat a orelles del productor que n’està al cas de tot, però queda sorprès davant la informació que no té els drets d’autor… Aquesta última conversa ha tingut lloc en espai obert i hi havien dues orelles escoltant: les de la Kotoko Takanashi integran d’un grup d’idols i aspirant a seiyū (actriu de veu), que justament ha convidat el productor a la gravació.

El productor envia una noia amb càmera a gravar-la d’amagades sabent-ne les notícies, però es troba una Hibiki diferent: uns nois li han donat una pilotada al cap i ella ni ha contestat ni s’ha immutat; una noia se li acosta a fer-li saber la admiració, però ella ni li dirigeix la mirada. Resulta que la noia és la Kotoko, la que estava escoltant la preparació del manga de la Kaburagi sense drets d’autor i, xerrant pels colzes li fa saber les novetats.

Quan li comenta de que contactin amb ella quan facin l’adaptació a anime, ella diu que no ha autoritzat res. L’idol es pensa que se sent superior i la ninguneja. Reacciona donant-li una patada per l’esquena a la Hibiki. Per la discusió, sembla que la Kotoki està allà per indicació del productor i la noia que grava hi és per gravar-ne la seva reacció. Però la Hibiki acota el cap i se senta. La Kotoko marxa.

La noia que grava, encuriosida, se li acosta i li pregunta perquè no ha reaccionat. La Hibiki la recorda perfectament i sap de part de qui ve. La foragita.

A l’editorial de la Hanai tothom està esverat, perquè la presentació de la nova revista s’ha avançat, tothom ha entregat la seva feina i la Hibiki encara no ha donat senyals de vida. La Hanai, però els reté a tots, perquè hi confia. Mentrestant, a l’altre línia editorial (primer em pensava que eren dues editorials diferentes, però després he vist que és la mateixa editorial amb diferents línies), la que edita el manga, s’estan reunint per tirar endavant el manga.

La Hanai irromp en la reunió. La Kaburagi s’hi enfronta abans pugui obrir la boca i vol força a trucar-la, però es manté ferma i demana que no continuïn amb allò. Acaba marxant mentre la mangaka i els editors continuen mentint sobre els drets d’autor davant dels responsables de vendes.

Fins i tot, el company insisteix en trucar la Hibiki: per desfer el malentès i per saber com està anant la novel·la. La Hanai sap que ha de donar espai i temps a la Hibiki i es manté ferma en no trucar-la. La Hibiki absenta de tot, continua la seva novel·la davant les proposicions infructuoses de sortides amb els seus companys.

El company de la Hanai es posa molt pesat en trucar-la en l’últim dia d’entrega. Mentre discuteixen acolaradament, apareix l’Ebihara amb un gruix important de fulls de fax.

La Hibiki està enviant des de la platja la novel·la per fax. Una noia que se li vol colar li demana pas i l’agafa per l’espatlla. D’una patada a la cara la tira al terra. El xicot de la noia s’hi enfronta, però allà hi ha el Ryō per defensar-la mentre continua enviant fulla per fulla la novel·la manuscrita.

Sentada damunt la tovallola, diu que no pot jugar perquè està esgotada. La parella que han rebut a la cua del fax van a buscar amics i busquen brega, però apareix el Takaya i els espanta a tots, fent veure que és la Hibiki qui demana disculpes… encara que al final acaben rebent igualment.

A la platja, quan es fa de nit, tiren coets i parlen del futur. La Hibiki truca la Hanai per saber què li ha semblat. La Hanai es posa a plorar de l’emoció de tant com li ha agradat… Els dies restants, la Hibiki es passa descansant de l’esforç mental.

La Hibiki torna a Tòquio per presentar-se a l’editorial i avisa la Hanai, però abans vol passar-se per un lloc a tornar-lis un “favor”… S’espera gresca per l’inici del proper volum!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada