Guardianes de la noche, vol. 23 (2020): Vidas que resplandecen a través de los tiempos

[443]

Valoració

Fitxa tècnica

Koyoharu Gotōge (guió, dibuix i tinta)
Victor Gomà (traducció)
(鬼滅の刃 - Kimetsu no Yaiba - Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba)

[ Manga shōnen, aventures, fantasia fosca, arts marcials ] (ed. 2021)
Norma Editorial

9 capítols (197-205) - 232 pàgines b/n - 115 x 175 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Ens acomiadem del Tanjirō i companyia amb aquest últim volum de Guardianes de la noche! La batalla entre el Tanjirō i el creador dels dimonis arriba la seva etapa final. D'altra banda, els fàrmacs que la Tamayo li va administrar al Muzan a costa de la seva pròpia vida comencen a fer efecte en ell, per la qual cosa a poc a poc es va veient acorralat per la resta… Quin destí els espera al Tanjirō, la Nezuko i a la resta del cos dels matadimonis? Aconseguiran desfer-se del Muzan Kibutsuji? L’eterna guerra contra els dimonis arriba al seu moment decisiu!”

Crítica

Ara sí: Muzan KO i tots van ser feliços i van menjar anissos…

Manga ja conclòs de Koyoharu Gotōge (Gotouge) publicat entre 2016 i 2020 amb un total de 23 volums. També se la pot trobar sota el títol Blade of Demon Destruction (Espasa de destrucció de dimonis) o també (traducció oficial en anglès) Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba (L’assassí de dimonis, El matadimonis o L’espasa matadimonis). Té spin-off i extres a base de bé, així com una sèrie amb tres temporades (2019, 2021 i 2023) (acaba de començar la tercera aquesta setmana) i dues pel·lícules (2020 i 2023), que fan de nexe d’unió entre les temporades de la sèrie. També té adaptació a vídeo-jocs.

Vuitè i últim volum de l’arc del castell de l’Infinit i de la història: en un últim intent de fugida a la desesperada, el Muzan llença un atac que deixa a tothom descolocat. Quan el Tanjirō està totalment indefens, apareixen del no res l’Inosuke i el Zenitsu que, en un últim esforç, s’han recuperat momentàniament de les ferides. Davant la immobilització cada cop més evident del Muzan, s’hi afegeixen el Tomioka i el Himejima, que igualment continuen rebent més ferides, però van acostant l’hora de l’alba.

El Tanjirō es recupera i executa la respiració del sol. S’hi afegeix la Kanroji. El sol despunta entre les muntanyes. El Tanjirō manté l’espasa clavada al pit del Muzan; ha perdut el braç esquerra. El Tomioka ajuda al Tanjirō a convertir-la de nou en vermell. A la desesperada, el Muzan es converteix en un nadó gegant cercant la penombra i absorbeix el Tanjirō. Tothom l’ataca simultàniament. Quan veu que no pot amagar-se a la penombra, intenta enterrar-se sota terra, però el Tanjirō, des de dins, ho evita. El Muzan es desintegra al sol.

El Himejima, pilar de les roques, mor. També l’Iguro, pilar de les serps, així com la Kanroji, pilar de l’amor. El Tanjirō també ha mort, però el Muzan, en un últim intent per preservar-se, l’ha convertit en dimoni i, en un tres i no res, restitueix completament el seu braç i comença a atacar-los a tots. El sol, però, l’afecta i es comença a cremar, encara que, al cap d’una estona, ja no l’afecta.

Quan la resta de companys es mostren decidits a matar el Tanjirō, encara que sigui a contracor, perquè per molt dimoni que ara s’hagi convertit mantenen l’afecte, apareix la Nezuko completament convertida en humana, l’abraça, moment en què el Tanjirō li clava una mossegada a l’espatlla, i li comença a parlar a cau d’orella. El Zenitsu s’afegeix a l’abraçada perquè ara estic esgarrapant l’esquena de la Nazuko i, sent humana, les ferides no es regeneren. És l’Inosuke qui, finalment, li clava un clatellot perquè deixi de fer mal la Nezuko.

El Tanjirō, ara reconvertit amb els poders del Muzan, es treu les puces de sobre excepte la Nezuko que la té aferrada com una paparra demanant-li que resisteixi; li demana que no mati ningú. La Nezuko està sagnant, però el Tanjirō no l’utilitza de menjar: s’està resistint.

La Kanao, malferida com la resta de companys, aconsegueix donar-li un últim medicament de la Shinobu al Tanjirō. Després de lluitar contra la voluntat del Muzan, el Tanjirō recobra la forma humana. Tot ha acabat bé.

Només han quedat vius dos pilars, el del vent, el Sanemi, germà del Genya, i el de l’aigua, el Tomioka (a part del pilar del so que s’havia retirat). El nou líder dels Ubuyashi els dona les gràcies i dissol el cos matadimonis.

Tanjirō rep tot tipus de visites a l’hospital. Un cop recuperat, van a visitar les tombes de la família. Tots els que han sobreviscut, refan la seva vida.

El Tanjirō es casa amb la Kanao i la Nesuko amb el Zenitsu. En l’època actual, besnets del Tanjirō, la Nezuko, l’Inosuke, el Zenitsu, el Tomioka i la resta de protagonistes vius i morts, porten vides d’adolescents i joves normals i corrents.

==

RESUM FINAL:

Òbviament, si he arribat fins al final, és que m’ha agradat; força, a més a més. Però això no vol dir que, per moments, se m’hagi fet una mica pesat, especialment quan veus que estan estirant el xiclet només per fer calaix. M’agradarà veure aquesta lluita final amb el Muzan com l’adapten a anime (quarta temporada… i cinquena, si s’escau), perquè o l’alleugeren o es pot fer molt soporífera.

Resum (amb espòilers)

VOLUM 23

Pel sacrifici de molts dels seus companys, els caçadimonis derroten al Muzan d'una vegada per totes quan s'acaba la nit i el seu cos és destruït per la llum del sol. Tanmateix, abans de desaparèixer, transforma el Tanjirō en un dimoni, en un acte final de venjança contra ells. Amb l'ajuda de la Nezuko, els amics del Tanjirō l'ajuden a convertir-lo en humà de nou i amb la seva llarga batalla contra els dimonis del Muzan finalment conclosa, el cos dels matadimonis es dissol. El Tanjirō i la Nezuko tornen a casa amb els seus amics i l'últim capítol mostra la vida dels seus descendents diverses dècades en el futur, entre el que semblen ser reencarnacions dels companys que van perdre la vida durant el seu viatge.

==

OBRA COMPLETA

El Tanjirō Kamado és un nen intel·ligent i de bon cor que viu amb la seva família a les muntanyes. Es va convertir en el sostenidor de la seva família després de la mort del seu pare, fent viatges al poble proper per vendre carbó. Tot va canviar quan va tornar a casa un dia per descobrir que la seva família va ser atacada i massacrada per un dimoni. El Tanjirō i la seva germana Nezuko van ser els únics supervivents de l'incident, amb la Nezuko transformada en un dimoni, però encara mostrant sorprenentment signes d'emoció i pensament humans. Després d'una trobada amb el Giyū Tomioka, el Pilar de l’Aigua del Cos Matadimonis, el Giyū recluta el Tanjirō i l'envia al seu mestre retirat Sakonji Urokodaki perquè l'entreni per convertir-se també en un caça dimonis, començant la seva recerca per ajudar la seva germana a convertir-se en humana de nou i venjar la mort de la seva família.

Després de dos anys d'entrenament intens, el Tanjirō participa en un examen formidable i és un dels pocs supervivents que ha aprovat, convertint-lo oficialment en membre del Cos Matadimonis. Comença la seva feina de caçar i matar dimonis al costat de la Nezuko, que ha estat hipnotitzada per no fer mal als humans i que de tant en tant l'ajuda en la batalla. Una de les tasques del Tanjirō el porta a Asakusa on es troba amb el Muzan Kibutsuji, el progenitor de tots els dimonis i el que va assassinar la seva família. També coneix la Tamayo i el Yushiro, dimonis que estan lliures del control del Muzan. La Tamayo i el Yushiro s'alien amb el Tanjirō i comencen a desenvolupar una cura per a la Nezuko, encara que requerirà que el Tanjirō subministre a la Tamayo sang de les Dotze Llunes Demoníaques, els dimonis més poderosos sota el comandament del Muzan.

Continuant amb les seves missions, el Tanjirō es troba amb el Zenitsu Agatsuma i l’Inosuke Hashibira, companys supervivents de l'examen amb els quals forma un equip improbable durant una batalla amb la Sisena Lluna Decreixent sis de les Llunes Demoníaques. Aviat el grup s'enfrontarà contra la Cinquena Lluna Decreixent de les Llunes Demoníaques, encara que el Tanjirō desbloqueja una habilitat misteriosa anomenada "Hinokami Kagura", finalment són superats; són rescatats pel Giyū i el Pilar dels Insectes, la Shinobu Kocho, i portats de tornada a la seu. Allà, els germans Kamado participen en un consell entre el Kagaya Ubuyashiki, el líder del Cos Matadimonis, i els Pilars, els membres més elitistes del Cos, que (amb l'excepció del Giyū) no creuen que s'hagi de deixar viure a la Nezuko. No obstant això, el Kagaya aconsegueix convèncer-los perquè l'acceptin. Amb aquest acord, el Tanjirō comença a treballar al costat dels Pilars, on troba una resistència significativament més gran dels dimonis. Juntament amb els membres dels Pilars i el Cos, el Tanjirō participa en nombroses batalles esgarrifoses contra les Llunes Demoníaques, a les quals sobreviuen amb marges reduïts alhora que pateixen pèrdues pròpies, inclosa la mort de Pilar de les Flames, el Kyojuro Rengoku, i la retirada del Pilar del So, el Tengen Uzui. Durant una batalla al poble de Ferrers Forjadors d’Espases, el Tanjirō coneix rl Genya Shinazugawa, el germà petit del Pilar de Vent, el Sanemi Shinazugawa, que té la misteriosa habilitat de convertir-se temporalment en un dimoni menjant carn de dimoni. També es descobreix que la Nezuko és invulnerable a la llum del sol, un descobriment que la converteix en l'objectiu principal del Muzan, que fa temps que busca la manera de vèncer el sol i convertir-se així en l'ésser definitiu. El Tanjirō també s'assabenta que el seu Hinokami Kagura descendeix de la Respiració del Sol, l'estil de respiració original inventat pel Yoriichi Tsugikuni, el primer i més fort caçadimonis, i el desenvolupa per preparar-se per lluitar contra el Muzan.

El Kagaya pronostica les intencions del Muzan i promulga un estricte regiment d'entrenament de tot el Cos per preparar-se per a la propera batalla. Amb les mostres de sang obtingudes de les Llunes Demoníaques, la Tamayo desenvolupa un sèrum per curar la Nezuko, que es manté aïllada lluny de la batalla mentre es recupera. El Muzan aviat apareix davant el Kagaya, que desencadena un atac suïcida per esglaiar-lo. Els Pilars i el Tanjirō embosquen al Muzan, però ell els atrapa a tots dins del Castell de l'Infinit, un laberint sense fi que allotja les Llunes Demoníaques restants. La Tamayo frena el Muzan amb un verí que ella va inventar, deixant-lo vulnerable a l'atac. Per arribar-hi, el Cos derrota els membres restants de les Llunes Demoníaques, encara que molts moren, inclosos la Shinobu i el Genya. El Muzan mata a la Tamayo aixafant-la i absorbint-la, però el Cos l'obliga a sobre de terra. Es produeix una batalla desesperada de desgast mentre la resta del Cos Matadimonis lluita contra el Muzan fins que el sol del matí pot matar-lo. Ajudat pel verí de la Tamayo, el Cos té èxit, tot i que pateixen grans pèrdues, incloent tots els Pilars restants, excepte el Giyu i el Sanemi, mentre que el anjirō és ferit mortalment mentre donava el cop final. Indefens contra el sol, el Muzan dona amb força la seva sang restant a un Tanjirō moribund i el transforma en el dimoni definitiu en un últim esforç per sobreviure a la seva espècie. El Tanjirō comença a atacar els membres del cos restants, però gràcies als esforços dels seus aliats i de la Nezuko, que ha estat totalment restaurada al seu jo humà, es torna a convertir en un humà.

Després de la batalla, el Cos es dissol perquè la mort del Muzan ha vençut efectivament tots els altres dimonis (excepte el Yushiro, que marxa per viure una vida tranquil·la com a pintor). El Tanjirō i la Nezuko tornen a casa seva, acompanyats pel Zenitsu i l’Inosuke. El Tanjirō es casa amb la Kanao Tsuyuri, una altra caçadimonis, mentre que la Nezuko es casa amb el Zenitsu. En un epíleg actual, els descendents i reencarnacions dels membres del cos gaudeixen d'una vida pacífica i lliure de dimonis.

Col·lecció

Arcs del vincle de germans i el mont Natagumo
(primera temporada de l’anime - 2019)

• Guardianes de la noche, vol. 1 (2016): Crueldad
• Guardianes de la noche, vol. 2 (2016): Tú eres…
• Guardianes de la noche, vol. 3 (2016): ¡Levanta el ánimo!
• Guardianes de la noche, vol. 4 (2016): Una espada inquebrantable
• Guardianes de la noche, vol. 5 (2017): Camino al infierno
• Guardianes de la noche, vol. 6 (2017): El juicio de los pilares

==

Arc del tren de l’Infinit
(segona temporada de l’anime; primer segment - 2021)

• Guardianes de la noche, vol. 7 (2017): Batalla angosta
• Guardianes de la noche, vol. 8 (2017): La fuerza de las Lunas superiores y la fuerza de los pilares

==

Arc del Districte Vermell
(segona temporada de l’anime; segon segment - 2021)

• Guardianes de la noche, vol. 9 (2017): Infiltración en el barrio del placer
• Guardianes de la noche, vol. 10 (2018): Humanos y demonios
• Guardianes de la noche, vol. 11 (2018): Batalla confusa

==

Arc del poblat dels ferrers forjadors d’espases matadimonis
(tercera temporada de l’anime - 2023)

• Guardianes de la noche, vol. 12 (2018): La reunión de las Lunas superiores
• Guardianes de la noche, vol. 13 (2018): Transición
• Guardianes de la noche, vol. 14 (2019): El “mu” de Muichirō
• Guardianes de la noche, vol. 15 (2019): La luz del amanecer

==

Arc del castell de l’Infinit
(quarta temporada de l’anime - 2025?)

• Guardianes de la noche, vol. 16 (2019): Inmortal
• Guardianes de la noche, vol. 17 (2019): Los sucesores
• Guardianes de la noche, vol. 18 (2019): Un arrebato de nostalgia
• Guardianes de la noche, vol. 19 (2020): Aleteo de mariposas
• Guardianes de la noche, vol. 20 (2020): El camino que la tenacidad abre
• Guardianes de la noche, vol. 21 (2020): Recuerdos ancestrales
• Guardianes de la noche, vol. 22 (2020): Vínculo circular
• Guardianes de la noche, vol. 23 (2020): Vidas que resplandecen a través de los tiempos