Guardianes de la noche, vol. 20 (2020): El camino que la tenacidad abre

[431]

Valoració

Fitxa tècnica

Koyoharu Gotōge (guió, dibuix i tinta)
Victor Gomà (traducció)
(鬼滅の刃 - Kimetsu no Yaiba - Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba)

[ Manga shōnen, aventures, fantasia fosca, arts marcials ] (ed. 2022)
Norma Editorial

9 capítols (170-178) - 192 pàgines b/n - 115 x 175 mm
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“La batalla definitiva contra la primera lluna demoníaca creixent. Els pilars Himejima i Shinazugawa s'enfronten a la primera lluna demoníaca creixent. En el transcurs de la baralla, tots dos desenvolupen les marques a la pell, però ni aquestes ni la seva coordinació en l'atac són suficients per fer ombra a l'aclaparador poder de l'enemic. Tot i això, quan tot sembla perdut, el Genya es recupera absorbint una part de la primera lluna demoníaca creixent… Quin serà el desenllaç d'aquesta cruenta batalla…?”

Crítica

Primera lluna demoníaca creixent eliminada: CHECK!

Manga ja conclòs de Koyoharu Gotōge (Gotouge) publicat entre 2016 i 2020 amb un total de 23 volums. També se la pot trobar sota el títol Blade of Demon Destruction (Espasa de destrucció de dimonis) o també (traducció oficial en anglès) Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba (L’assassí de dimonis, El matadimonis o L’espasa matadimonis). Té spin-off i extres a base de bé, així com una sèrie amb tres temporades (2019, 2021 i 2023) (acaba de començar la tercera aquesta setmana) i dues pel·lícules (2020 i 2023), que fan de nexe d’unió entre les temporades de la sèrie. També té adaptació a vídeo-jocs.

Cinquè volum de l’arc del castell de l’Infinit: mentre els pilars de les pedres i el del vent lluiten contra la primera lluna demoníaca creixent, el pilar de la boira, amputat d’un braç, aconsegueix deslliurar-se de l’empalament que el tenia clavat a una columna i dona de menjar pèls de la lluna al Genya, seccionat per la meitat i sense braços, perquè, amb els seus poders temporals de dimoni, aconsegueixi restituir-se i, entre tots, acabar amb la lluna demoníaca.

Com més encerclat tenen a la primera lluna demoníaca creixent, i a punt d’acabar amb ell, més aviat reacciona transformant-se i causant-los ferides més greus. El pilar de la boira ajuda el pilar del vent i el Genya, totalment refet, no s’atreveix a entrar en lluita doncs és el més feble. Els pilars de la boira (amputat de braç esquerra), el del vent (sense dos dits) i el de les roques (ceg) ataquen simultàniament la lluna demoníaca i li arranquen un braç que es regenera ràpidament, mentre és ensartat amb una espasa immovilitzant-lo, moment que aprofita el Genya per disparar, immovilitzant-lo encara més perquè el pilar de les roques es disposi a seccionar-li el cap amb la destral.

En el flash-back de rigor en el moment que mor un dimoni, es mostra la primera lluna demoníaca creixent com el germà gran de dos bessons, on el germà petit és el matadimonis posseïdor de les marques i creador de la respiració del sol. Al final, no anava tan desencaminat en l’apreciació de les semblances…

Malgrat tot, rodejat i atravesat per totes bandes, la lluna demoníaca reacciona seccionant longitudinalment el Genya i atacant-los a tots amb espases que surten del seu cos, fins que el pilar de la boira, encara subjectant la katana que atravesa el cos de la lluna demoníaca, observa que l’acer es torna vermell, igual que la suma de la bola del pilar de les roques i la katana del pilar del vent, que també es tornen vermells i, finalment, li arrenquen el cap. Amb tot, no està encara liquidat i, sense cap, li arrenca l’únic braç que li quedava al pilar de la boira i intenta desfer-se de l’espasa que l’atravesa i l’arbre que li creix a l’esquena, però el pilars de les roques i el del vent continuen atacant sense parar i, encara que se li regenera el cap en una abominació, aconsegueixen derrotar-lo.

De propina, més detalls del creador de la respiració original en els flash-backs com a germà bessó de la lluna demoníaca.

Resum (amb espòilers)

VOLUM 20

Després d'una llarga i dura batalla, la Sanemi (pilar de l’amor) i el Gyomei (pilar de les serps) derroten el Kokushibo (primera lluna demoníaca creixent), però no sense que el Genya i el Muichirō (pilar de la boira) es sacrifiquessin per donar-los una obertura.

==

OBRA COMPLETA

El Tanjirō Kamado és un nen intel·ligent i de bon cor que viu amb la seva família a les muntanyes. Es va convertir en el sostenidor de la seva família després de la mort del seu pare, fent viatges al poble proper per vendre carbó. Tot va canviar quan va tornar a casa un dia per descobrir que la seva família va ser atacada i massacrada per un dimoni. El Tanjirō i la seva germana Nezuko van ser els únics supervivents de l'incident, amb la Nezuko transformada en un dimoni, però encara mostrant sorprenentment signes d'emoció i pensament humans. Després d'una trobada amb el Giyū Tomioka, el Pilar de l’Aigua del Cos Matadimonis, el Giyū recluta el Tanjirō i l'envia al seu mestre retirat Sakonji Urokodaki perquè l'entreni per convertir-se també en un caça dimonis, començant la seva recerca per ajudar la seva germana a convertir-se en humana de nou i venjar la mort de la seva família.

Després de dos anys d'entrenament intens, el Tanjirō participa en un examen formidable i és un dels pocs supervivents que ha aprovat, convertint-lo oficialment en membre del Cos Matadimonis. Comença la seva feina de caçar i matar dimonis al costat de la Nezuko, que ha estat hipnotitzada per no fer mal als humans i que de tant en tant l'ajuda en la batalla. Una de les tasques del Tanjirō el porta a Asakusa on es troba amb el Muzan Kibutsuji, el progenitor de tots els dimonis i el que va assassinar la seva família. També coneix la Tamayo i el Yushiro, dimonis que estan lliures del control del Muzan. La Tamayo i el Yushiro s'alien amb el Tanjirō i comencen a desenvolupar una cura per a la Nezuko, encara que requerirà que el Tanjirō subministre a la Tamayo sang de les Dotze Llunes Demoníaques, els dimonis més poderosos sota el comandament del Muzan.

Continuant amb les seves missions, el Tanjirō es troba amb el Zenitsu Agatsuma i l’Inosuke Hashibira, companys supervivents de l'examen amb els quals forma un equip improbable durant una batalla amb la Sisena Lluna Decreixent sis de les Llunes Demoníaques. Aviat el grup s'enfrontarà contra la Cinquena Lluna Decreixent de les Llunes Demoníaques, encara que el Tanjirō desbloqueja una habilitat misteriosa anomenada "Hinokami Kagura", finalment són superats; són rescatats pel Giyū i el Pilar dels Insectes, la Shinobu Kocho, i portats de tornada a la seu. Allà, els germans Kamado participen en un consell entre el Kagaya Ubuyashiki, el líder del Cos Matadimonis, i els Pilars, els membres més elitistes del Cos, que (amb l'excepció del Giyū) no creuen que s'hagi de deixar viure a la Nezuko. No obstant això, el Kagaya aconsegueix convèncer-los perquè l'acceptin. Amb aquest acord, el Tanjirō comença a treballar al costat dels Pilars, on troba una resistència significativament més gran dels dimonis. Juntament amb els membres dels Pilars i el Cos, el Tanjirō participa en nombroses batalles esgarrifoses contra les Llunes Demoníaques, a les quals sobreviuen amb marges reduïts alhora que pateixen pèrdues pròpies, inclosa la mort de Pilar de les Flames, el Kyojuro Rengoku, i la retirada del Pilar del So, el Tengen Uzui. Durant una batalla al poble de Ferrers Forjadors d’Espases, el Tanjirō coneix rl Genya Shinazugawa, el germà petit del Pilar de Vent, el Sanemi Shinazugawa, que té la misteriosa habilitat de convertir-se temporalment en un dimoni menjant carn de dimoni. També es descobreix que la Nezuko és invulnerable a la llum del sol, un descobriment que la converteix en l'objectiu principal del Muzan, que fa temps que busca la manera de vèncer el sol i convertir-se així en l'ésser definitiu. El Tanjirō també s'assabenta que el seu Hinokami Kagura descendeix de la Respiració del Sol, l'estil de respiració original inventat pel Yoriichi Tsugikuni, el primer i més fort caçadimonis, i el desenvolupa per preparar-se per lluitar contra el Muzan.

El Kagaya pronostica les intencions del Muzan i promulga un estricte regiment d'entrenament de tot el Cos per preparar-se per a la propera batalla. Amb les mostres de sang obtingudes de les Llunes Demoníaques, la Tamayo desenvolupa un sèrum per curar la Nezuko, que es manté aïllada lluny de la batalla mentre es recupera. El Muzan aviat apareix davant el Kagaya, que desencadena un atac suïcida per esglaiar-lo. Els Pilars i el Tanjirō embosquen al Muzan, però ell els atrapa a tots dins del Castell de l'Infinit, un laberint sense fi que allotja les Llunes Demoníaques restants. La Tamayo frena el Muzan amb un verí que ella va inventar, deixant-lo vulnerable a l'atac. Per arribar-hi, el Cos derrota els membres restants de les Llunes Demoníaques, encara que molts moren, inclosos la Shinobu i el Genya. El Muzan mata a la Tamayo aixafant-la i absorbint-la, però el Cos l'obliga a sobre de terra. Es produeix una batalla desesperada de desgast mentre la resta del Cos Matadimonis lluita contra el Muzan fins que el sol del matí pot matar-lo. Ajudat pel verí de la Tamayo, el Cos té èxit, tot i que pateixen grans pèrdues, incloent tots els Pilars restants, excepte el Giyu i el Sanemi, mentre que el anjirō és ferit mortalment mentre donava el cop final. Indefens contra el sol, el Muzan dona amb força la seva sang restant a un Tanjirō moribund i el transforma en el dimoni definitiu en un últim esforç per sobreviure a la seva espècie. El Tanjirō comença a atacar els membres del cos restants, però gràcies als esforços dels seus aliats i de la Nezuko, que ha estat totalment restaurada al seu jo humà, es torna a convertir en un humà.

Després de la batalla, el Cos es dissol perquè la mort del Muzan ha vençut efectivament tots els altres dimonis (excepte el Yushiro, que marxa per viure una vida tranquil·la com a pintor). El Tanjirō i la Nezuko tornen a casa seva, acompanyats pel Zenitsu i l’Inosuke. El Tanjirō es casa amb la Kanao Tsuyuri, una altra caçadimonis, mentre que la Nezuko es casa amb el Zenitsu. En un epíleg actual, els descendents i reencarnacions dels membres del cos gaudeixen d'una vida pacífica i lliure de dimonis.

Col·lecció

Arcs del vincle de germans i el mont Natagumo
(primera temporada de l’anime - 2019)

• Guardianes de la noche, vol. 1 (2016): Crueldad
• Guardianes de la noche, vol. 2 (2016): Tú eres…
• Guardianes de la noche, vol. 3 (2016): ¡Levanta el ánimo!
• Guardianes de la noche, vol. 4 (2016): Una espada inquebrantable
• Guardianes de la noche, vol. 5 (2017): Camino al infierno
• Guardianes de la noche, vol. 6 (2017): El juicio de los pilares

==

Arc del tren de l’Infinit
(segona temporada de l’anime; primer segment - 2021)

• Guardianes de la noche, vol. 7 (2017): Batalla angosta
• Guardianes de la noche, vol. 8 (2017): La fuerza de las Lunas superiores y la fuerza de los pilares

==

Arc del Districte Vermell
(segona temporada de l’anime; segon segment - 2021)

• Guardianes de la noche, vol. 9 (2017): Infiltración en el barrio del placer
• Guardianes de la noche, vol. 10 (2018): Humanos y demonios
• Guardianes de la noche, vol. 11 (2018): Batalla confusa

==

Arc del poblat dels ferrers forjadors d’espases matadimonis
(tercera temporada de l’anime - 2023)

• Guardianes de la noche, vol. 12 (2018): La reunión de las Lunas superiores
• Guardianes de la noche, vol. 13 (2018): Transición
• Guardianes de la noche, vol. 14 (2019): El “mu” de Muichirō
• Guardianes de la noche, vol. 15 (2019): La luz del amanecer

==

Arc del castell de l’Infinit
(quarta temporada de l’anime - 2025?)

• Guardianes de la noche, vol. 16 (2019): Inmortal
• Guardianes de la noche, vol. 17 (2019): Los sucesores
• Guardianes de la noche, vol. 18 (2019): Un arrebato de nostalgia
• Guardianes de la noche, vol. 19 (2020): Aleteo de mariposas
• Guardianes de la noche, vol. 20 (2020): El camino que la tenacidad abre
• Guardianes de la noche, vol. 21 (2020): Recuerdos ancestrales
• Guardianes de la noche, vol. 22 (2020): Vínculo circular
• Guardianes de la noche, vol. 23 (2020): Vidas que resplandecen a través de los tiempos