Bloc personal,

dijous, 25 de maig del 2023

Skip to Loafer, vol. 1 (2019)
(Skip and Loafer)

[434]

Valoració



Fitxa tècnica

Misaki Takamatsu (guió, dibuix i tinta)
(スキップとローファー  -  Skip and Loafer)

[ Manga seinen, comèdia romàntica, slice of life ]
Milky Way Ediciones (31/05/22)
Kodansha (Gekkan Afternoon) (23/01/19)

5 capítols (1-5) + extres - 192 pàgines b/n - 130 x 180 mm

Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“La Mitsumi és una estudiant que arriba a Tòquio per començar els estudis de batxillerat. Els llibres se li donen molt bé, però li costa relacionar-se perquè ha crescut en una zona rural força despoblada. La seva ingenuïtat tampoc no l'ajuda a l'hora d'adaptar-se al nou institut, encara que a la gent li agrada estar amb ella perquè aprecia el seu caràcter franc i innocent, cosa que ni tan sols n'és conscient.”

Crítica

L’anime és boníssim, però el manga té matisos que el converteixen en or…

El títol original en japonès Skip to Loafer en realitat utilitza vocables anglesos i és Skip and Loafer, tot i que, pronunciat per ells, sona Sukippu to Rōfā. ¿La traducció literal seria Saltironets i mocassins? Em queda el dubte…

El manga es va començar a publicar mensualment a la revista Gekkan Afternoon (Monthly Afternoon) de l’editorial Kodansha l’agost de 2018, però no va ser fins el gener de 2019 que se’n va publicar el primer volum recopilatori en format tankōbon. Per les dates de publicacions dels volums, l’autora publica, si fa no fa, dos volums per any. Misaki Takamatsu s’inscriu en el grup de mangakes “anònimes”, receloses de la seva privacitat i intimitat, que amaguen la seva identitat a xarxes socials sota un pseudònim i no fan saber lloc ni dates de naixement ni, evidentment, cap fotografia sobre la seva persona.

Aquest primer volum és introductori de la història i sabem que, després d'haver-se mudat recentment de la seva petita ciutat a la prefectura d'Ishikawa per assistir a una prestigiosa escola secundària a Tòquio, la Mitsumi Iwakura planeja utilitzar la seva carrera a l'escola secundària com a plataforma de llançament per al seu somni d'anar a la facultat de dret i convertir-se en una servidora pública. També reconeix, però, la necessitat de divertir-se de tant en tant i fer amics. Amb aquesta finalitat, ha arribat a traçar tota la seva vida amb antelació, però tota la seva preparació surt volant per la finestra el primer dia d'escola.

La Mitsumi perd la parada del tren i està a punt d'arribar tard a la cerimònia d'entrada, cosa que és especialment problemàtica perquè se suposa que ha de fer un discurs com a representant dels nous estudiants. Mentre lamenta la seva situació, el Sōsuke Shima, un atractiu estudiant de primer any que també arriba tard, la veu i s'ofereix a caminar amb ella a l'escola. Finalment arriben a l'escola, tot i que la Mitsumi té alguns accidents lamentables poc després, que deixen una impressió bastant desfavorable per a tothom. Malgrat la seva desgràcia, els seus companys aviat s'adonen de la química de la Mitsumi i el Sōsuke, malgrat les seves diferents personalitats.



Col·lecció



Resum (amb espòilers)

La Mitsumi Iwakura, una noia que ve de províncies en l’entorn rural, se’n va a estudiar batxillerat (preparatòria) a Tòquio, els tres últims anys abans d’entrar a la universitat i s’allotja a casa del seu oncle, que té la singularitat que vesteix de dona. Arriba tard a la cerimònia inaugural perquè s’ha angoixat amb la gentada del metro. Un noi ben plantat amb l’uniforme del mateix institut que ella l’ajuda a arribar a la cerimònia, al que hi arriben corrents, suats i ella descalça: l’estaven esperant per fer el discurs inaugural com a millor nota de primer any. La tensió, els nervis i el fet d’oblidar les notes del discurs a la maleta, l’obliga a recitar-lo de memòria. El relaxament final després que tot ha sortit segons el planificat, desemboquen en una vomitada sobre la tutora del seu curs, que s’havia comprat roba cara especialment per a la cerimònia i que també s’estrena com a mestra.

A la classe ja la coneixen com la noia que va vomitar al discurs inaugural, cosa que, d’entrada, fa difícil la seva planificació idealitzada de fer-se amiga de tothom. El Sōsuke Shima, el noi ben plantat que la va ajudar a arribar a la cerimònia, resulta ser un imant per les noies –potser pel seu cabell ros, potser per la seva aura de seductor o potser per les dues coses juntes– i, quan li demana el seu contacte a Line, l’actitud de la resta de la classe canvia i també se’n volen fer amigues.

Al vespre, parlant per telèfon amb la Fumi, la seva amiga de la infància del seu poble natal, comparteixen les experiències del seu primer dia de batxillerat. La Mitsumi se’n vanta que ha fet dos amics: el Sōsuke i la Mika Ekashira, la noia que seu darrera seu i que també li va demanar el contacte de Line sabent, interessadament, que l’aproximaria al noi més ben plantat de tot l’institut.

Per altra banda, coneixem la nova il·lusió per anar a l’escola del Sōsuke amb l’arribada de la nova i estrafalària estudiant de províncies, però al mateix temps molt intel·ligent i aplicada.

El primer dia després de la inauguració del curs, cada alumne s’ha de presentar a la classe. Malgrat quedar-se traquil·la, doncs tot ha sortit com havia de sortir el primer dia, el fet d’haver-se de preparar aquesta presentació no la deixa dormir en condicions. Explica que vol estudiar dret, per després dedicar-se a ser funcionària de la administració i, quan estigui jubilada, tornar al seu poble per ser batllesa. Finalment, però, volent fer algun acudit en la seva presentació, tensa la situació i dona una falsa sensació de supèrbia i prepotència. Una vegada més, el Sōsuke suavitza la situació. Al mateix temps, tots dos són escollits representants de la classe. Tots dos són ben diferents, però d’alguna manera tothom se n’adona que entre ells hi ha molta química.

En un dinar grupal dins la classe les noies decideixen quedar per anar a un karaoke. Inviten també el Sōsuke –per interès únic de la Mika– i la resta dels nois. La Yuzuki Murashige també s’hi apunta davant el desconcert de la Mika, doncs és la noia més guapa de tota la classe amb un estil i posats que la fan descatar per sobre de la resta de la classe de manera natural… La Mika en tot moment vol deixar la Mitsumi en evidència davant el Sōsuke, però ell sempre li acaba salvant els trastos. La Yuzuki també li fa saber directament a la Mitsumi que la Mika l’està utilitzant i, de passada, se n’està rient. Com més tocada es troba en aquest karaoke, rep la trucada de la Fumi i s’anima.

Després del karaoke la Yuzuki també es vol fer amiga de la Mitsumi. La Mika, per la seva part, intenta aprofitar els últims minuts que està amb el Sōsuke per intercanviar algunes paraules, però acaba sent el mateix Sōsuke qui li deixa anar un gerro d’aigua freda quan li diu que deixi d’intentar manipular-ho tot. Mentrestant, la Mitsumi, que des de bon començament associa el nom i el color del pel del Sōsuke amb un golden retriever, acaba acariciant el seu cap com si fos un gos.

A l’institut toca escollir club d’extraescolars i la Mitsumi ja és coneguda per tota l’escola des del discurs d’inauguració, per la qual cosa està demandada en tots els clubs. La Mitsumi i el Sōsuke ja es tutegen davant la mirada atònita dels companys.

Quan el grup de noies està dinant i divagant sobre els clubs, apareix a la classe un noi de segon any calçat amb tacons alts de dona i un ram de flors de plàstic. Li’n regala dos a la Mitsumi perquè s’apunti al club de teatre. Davant aquest abassegament, el Sōsuke l’atura oportunament. De totes maneres el noi del club de teatre ha reconegut el Sōsuke com un antic actor infantil i també intenta reclutar-lo.

La Mitsumi ja ha decidit que s’afegirà al consell d’estudiants. Quan es dirigeix a la sala per presentar-se, caminant amb la Yuzuki i el Sōsuke, es troba a la porta una noia amb ulleres de la seva mateixa classe indecisa, com ella, per entrar: la Makoto Kurume. Al consell d’estudiants, però, no necessiten més gent, encara que són acceptats al grup de suport d’organització d’esdeveniments, el club Tsubame. La Makoto i la Mitsumi es fan amigues.

La Makoto invita la Mitsumi al cinema i al final es converteix en una trobada grupal de mitja classe. És el primer cop que es veuen sense l’uniforme escolar i, per la Mika, s’ha convertit en un concurs d’estilisme. Sense ni tan sols proposar-ho, la Yuzuki guanya de carrer… El Sōsuke, però, sap apreciar l’esfoç per anar a la moda per part de la Mika que, malgrat haver-la vist venir de lluny i parar-li els peus quan calia, ara l’elogia i això fa que s’encomani a la resta del grup. El grupet es cohesiona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada